Com les dones estan revolucionant Ruanda

El 1996, Agnes Binagwaho va tornar a Rwanda després del genocidi que va ocórrer al país. Va pensar en anar-se'n enmig de la desolació desbordant, però les dones de la seva comunitat la van motivar a quedar-se i ajudar a reconstruir -- i està contenta d'haver-ho fet. En una xerrada inspiradora, Binagwaho reflexiona sobre la seva tasca com a exministra de Salut de Ruanda i parla de la seva nova iniciativa d’educació de dones per al país, que s’esforça per crear un dels majors nivells d’igualtat de gènere a tot el món.

Vaig tornar a la meva casa de Ruanda

dos anys després del genocidi
del 1994 contra els Tutsi.

El país estava devastat.

Els nens que cuidava als hospitals

morien de malalties que es podien tractar,

perquè no teníem els equipaments
o les medicines per salvar-los.

Vaig tenir la temptació
de fer les maletes i marxar.

Però ho vaig debatre amb mi mateixa.

I com que estic plenament entregada
a la justícia social i a l’equitat,

i només hi havia cinc pediatres en total

pels milions de nens de Ruanda,

vaig decidir quedar-me.

Però entre els qui m’han motivat
a quedar-me,

hi havia dones
ruandeses fantàstiques,

dones que s’havien enfrontat
al genocidi i havien sobreviscut.

Van haver de superar un dolor
i un patiment increïbles.

Algunes criaven els fills
fruit de violacions.

Altres morien lentament de VIH

i perdonaven als perpetradors,
que les havien infectat voluntàriament

utilitzant el VIH i la violació
com a armes.

Em van inspirar.

Si elles poden fer-ho,

jo em puc quedar
i intentar donar el millor de mi mateixa.

Aquelles dones eren veritables activistes

de la pau i la reconciliació.

Ens mostren una manera
de reconstruir un país

perquè els nostres fills i nets tinguin,
algun dia,

un lloc que puguin
anomenar casa, amb orgull.

I us podeu preguntar

on ha portat, aquest canvi de mentalitat,
el nostre país.

Avui, a Ruanda,

tenim el més alt percentatge
de dones al parlament.

(Aplaudiments)

Espereu que us digui el percentatge:

el 61%.

(Aplaudiments)

Avui, tenim la millor campanya
per a la vacunació infantil

i, entre els nostres èxits,
el 93% de les nenes estan vacunades

contra el VPH,

(Aplaudiments)

per protegir-les del càncer de cèrvix.

En aquest país, és el 54%.

(Rialles)

Hem reduït la mortalitat infantil
un 75%,

i la mortalitat de les mares
un 80%.

A principis dels anys 2000,

nou dones morien cada dia

durant el part i l'embaràs.

Avui en són al voltant de dues.

És una agenda inacabada.

Ens queda un llarg camí per recórrer.

Dues encara en són massa.

Però, crec que hem arribat
a aquests resultats

perquè tenim un alt nombre de dones

en posicions de poder?

Sí, ho crec.

(Rialles)

Existeix —sí—

(Aplaudiments)

Existeix un estudi
en el món en desenvolupament

que demostra que,
si es millora l'estatus de les dones,

es millora l'estatus de la comunitat
on viuen.

Fins a un 47% de disminució
en la mortalitat infantil.

I fins i tot en aquest país on som ara,

això s'aplica.

Existeix un estudi d'una dona
anomenada Patricia Homan,

que estimava que si les dones
i els homes

estiguessin en paritat
en les legislatures de cada estat,

hi hauria una caiguda del 14,5%
en la mortalitat infantil—

als Estats Units!

Sabem que les dones,

quan utilitzen les seves habilitats
en càrrecs de lideratge,

milloren el conjunt de la població
que tenen a càrrec seu.

I imagineu què passaria

si les dones estiguessin en paritat
amb els homes arreu del món.

Quin benefici tan immens tindríem.

Hmm?

Oh, sí.

(Aplaudiments)

Perquè, en general,

tenim una forma diferent de liderar:

més inclusiva,

més empàtica,

que té més cura amb els infants.

I això marca la diferència.

Malauradament, aquest ideal
no existeix al món,

i la diferència entre homes i dones
en càrrecs de lideratge

és massa gran.

La desigualtat de gènere és la norma
en la majoria de professions,

fins i tot en la salut mundial.

He après que si ens focalitzem
en l'educació de les dones,

millorarem les seves vides
de forma positiva,

així com el benestar
de les seves comunitats.

I aquest és el motiu pel qual
dedico la meva vida a l'educació.

I això està totalment en sintonia
amb el meu sentit d’equitat

i la meva cerca per la justícia social,

perquè si es vol augmentar
l'accés als serveis sanitaris,

primer cal augmentar
l’accés a l'educació sanitària.

Així doncs, amb amics i socis,
estem construint una universitat increïble

al nord més rural de Ruanda.

Eduquem els nostres estudiants

perquè proporcionin una atenció
de qualitat, equitativa i holística

per a tothom,
sense deixar ningú fora,

centrant-nos en els vulnerables,
especialment les dones i els infants,

que són, històricament,
els últims que han estat atesos.

Els transformem en líders

i els donem habilitats directives
i de promoció,

perquè siguin agents integrats de canvi

en la societat on es trobaran,

de manera que puguin construir
sistemes de salut

que els permetin tenir cura
dels vulnerables allà on siguin.

I és realment transformador.

Perquè actualment,

l’educació mèdica, per exemple,

s’imparteix en institucions
amb seu a ciutats

centrades en serveis i habilitats
sanitàries de qualitat,

en habilitats clíniques,
s'imparteix en institucions.

També ens centrem
en habilitats clíniques de qualitat,

però amb un enfocament biosocial
a la condició del pacient,

perquè es doni atenció a les comunitats
on viuen les persones,

amb hospitalització només
quan sigui necessària.

I també,

després de quatre a set anys
d’educació clínica a les ciutats,

els joves graduats no volen
tornar a l’àmbit rural.

Per això, hem construït la
University of Global Health Equity,

una iniciativa de Partners in Health,
anomenada UGHE,

al nord rural de Ruanda.

(Aplaudiments)

Els nostres estudiants

estan destinats a
anar-hi i canviar el món.

Vindran de tot arreu
—és una universitat global—

i rebran l’educació mèdica
de forma gratuïta

amb una sola condició:

han de servir als vulnerables
a tot el món

durant un període
de sis a nou anys.

Conservaran el sou
per a ells i les seves famílies,

però convertiran l'educació que oferim
en serveis clínics de qualitat,

especialment per a persones
en situació de vulnerabilitat.

Així, al principi

signen un acord,

un acord vinculant.

No volem diners.

Hem d’anar i mobilitzar els diners.

Per convertir-los en una prestació
de serveis de qualitat per a tots.

Per això, per descomptat,

necessitem una forta agenda
d’equitat de gènere.

I en totes les nostres classes,
el màster,

un mínim del 50% de dones.

(Aplaudiments)

I estic orgullosa de dir que,

per a l’escola de medicina
que va començar fa cinc mesos,

hem inscrit un 70% de noies.

(Aplaudiments)

Aquesta és una declaració
contra l'actual desigualtat

de les dones per accedir a
l’educació mèdica al nostre continent.

Crec en l’educació de les dones.

Per això, aplaudeixo les dones africanes
que van arreu del món

per millorar la seva formació, les seves
habilitats i els seus coneixements.

Però espero que tornin a l'Àfrica

per construir el continent,

i fer del continent un continent fort,

perquè estic segura

que una Àfrica més forta
farà que el món sigui més fort.

(Aplaudiments)

N'estic segura

(Aplaudiments)

Fa vint-i-tres anys,

vaig tornar a Ruanda,

a una Ruanda trencada,

que encara ara és un país pobre,

però que resplendeix
amb un futur brillant.

I estic encantada d'haver-hi tornat,

encara que hi va haver dies molt difícils,

i fins i tot alguns dies estava deprimida,

perquè no trobava solució
i la gent moria,

o les coses no es movien prou.

Però estic molt orgullosa d’haver
contribuït a millorar la meva comunitat.

I això m'omple d'alegria.

Així doncs,
dones africanes de la diàspora,

si m’escolteu,

no oblideu mai la vostra pàtria.

I quan estigueu a punt, torneu a casa.

Jo ho vaig fer.

I ha fet que tingui una vida plena.

Així doncs, torneu a casa.

Gràcies.

(Aplaudiments)