Daniel Kraft: El futur de la medicina? Hi ha una aplicació per a això

A TEDxMaastricht, Daniel Kraft repassa ràpidament les innovacions que hi haurà a la medicina en el propers anys, afavorides per les noves eines, proves i aplicacions que porten la informació diagnòstica de dret al llit del pacient.

Fa un parell d'anys

quan vaig assistir a una TED Conference a Long Beach,

vaig conèixer la Harriet.

De fet, ens coneixíem virtualment...

i no és el que esteu pensant.

Ens havien presentat perquè ambdós coneixíem la Linda Avey,

una fundadora de la primera companyia en línia de genòmica personal.

I com havíem intercanviat la nostra informació genètica amb la Linda,

ella va veure que la Harriet i jo

compartíem un tipus molt rar d'ADN mitocondrial,

l'haplotip K1a1b1a,

és a dir, que érem parents llunyans.

Compartim la mateixa genealogia que Ötzi, l'home del gel.

L'Ötzi, la Harriet i jo.

Per estar a la moda, vam obrir el nostre propi grup de Facebook.

Hi sou ben rebuts si us ve de gust.

Quan vaig conèixer la Harriet en persona, a la TED Conference, l'any següent,

ella ja havia encarregat les nostres pròpies samarretes d'haplotip feliç.

(Rialles)

I bé, per què us explico això,

i què té a veure amb el futur de la salut?

Bé, la manera que vaig conèixer la Harriet és un exemple

de com aprofitar la multidisciplinaritat

i les tecnologies de creixement exponencial

afecta el futur de la salut i el benestar,

des de les anàlisis genètiques de baix cost,

passant per la creació de poderoses eines bioinformàtiques,

fins a la connexió amb Internet i les xarxes socials.

M'agradaria parlar avui

sobre la comprensió d'aquestes tecnologies exponencials.

Sovint pensem linealment.

Penseu-hi, si tinguéssiu un nenúfar

i cada dia es dividís...

dos, quatre, vuit, setze,

en 15 dies en tindríeu 32.000.

I en un mes, quants en tindríeu? Uns mil milions.

Si comencem a pensar exponencialment,

veiem com això afectarà totes les tecnologies que tenim al voltant.

I moltes d'aquestes tecnologies, des del meu punt de vista de metge i innovador,

podem començar a aprofitar-les

perquè canviïn el futur de la salut i de la sanitat,

i així enfrontar-nos a molts dels reptes que ens planteja la salut avui dia,

des de l'augment exponencial dels costos

fins a les societats envellides,

la manera com infrautilitzem la informació,

la fragmentació del procés guaridor,

i, sovint, el difícil camí

per adoptar les innovacions.

I una de les coses més importants que podem fer, n'hem parlat una miqueta aquí avui,

és desplaçar la corba cap a l'esquerra.

Les majors despeses de diners les fem en el darrer 20 % de la vida.

Què passaria si invertíssim i incentivéssim postures

en el sistema sanitari i en nosaltres mateixos

per millorar la nostra salut i desplaçar la corba,

per mitjà de la tecnologia?

La meva eina favorita de tecnologia exponencial

la té a la butxaca tothom.

Si hi penseu, això és una millora espectacular.

Aquest és l'iPhone 4.

Imagineu quines funcions tindrà l'iPhone 8.

He arribat a comprendre bé això.

He impulsat

la secció de medicina d'una institució nova, la Singularity University,

amb seu a Silicon Valley.

I cada estiu reunim

uns 100 estudiants molt talentosos de tot el món.

Estudiem les tecnologies exponencials de la medicina, la biotecnologia,

la intel·ligència artificial, la robòtica, la nanotecnologia, l'espai,

i pensem com podem fer que interactuïn

per assolir objectius importants encara pendents.

També tenim programes executius setmanals.

I el mes vinent comença Future Med,

un programa per fomentar la influència i interactuació de les tecnologies en la medicina.

He fet esment del telèfon.

Aquests mòbils tenen més de 20.000 aplicacions disponibles,

fins al punt que n'hi ha una del Regne Unit

amb la qual pots fer pipí en un xip connectat al teu iPhone

i fer-te una anàlisi de malalties de transmissió sexual.

No sé si la provaria, però és disponible.

Hi ha tota mena d'aplicacions

per combinar el telèfon i els diagnòstics;

per exemple, mesurar la glucosa en sang al teu iPhone

i fer-ho arribar al teu metge

perquè pugueu entre tots dos controlar millor

la taxa de sucre a la sang si ets diabètic.

Vegem, doncs, com les tecnologies exponencials modifiquen la sanitat.

Comencem amb la velocitat.

No és cap secret que els ordinadors, com preveu la llei de Moore,

milloren cada cop més ràpidament.

Tenim la capacitat de fer-hi coses més potents.

De fet s'acosten, i en molts casos superen,

a les capacitats de la ment humana.

Però on jo penso que la velocitat computacional és més aplicable

és als diagnòstics amb imatges.

La capacitat per mirar dins del cos humà en temps real

amb una altíssima resolució resulta increïble.

I combinem tecnologies diverses, com ara tomografies TEP o TC

i diagnòstics moleculars,

per cercar i trobar coses en diferents nivells.

Vegem una ressonància magnètica amb la resolució més alta avui dia,

reconstruïda per Marc Hodosh, l'encarregat de TEDMED.

I ara podem veure dins d'un cervell

amb una resolució i amb una capacitat que abans eren impossibles,

i aprendre bàsicament a reconstruir,

i fins i tot a aplicar reenginyeria

o enginyeria inversa al cervell,

i així entendre millor les patologies, les malalties i les teràpies.

Podem mirar dins del cervell amb una ressonància RMf en temps real.

I en entendre aquesta mena de processos i connexions,

entendrem els efectes de la medicació o de la meditació

i personalitzarem i facilitarem un millor ús, per exemple,

dels fàrmacs psicoactius.

Cada vegada els escàners són més petits, menys costosos i més manejables.

I l'explosió de dades que proporcionen

s'ha convertit gairebé en un repte.

Una gammagrafia d'avui ocuparia uns 800 llibres o 20 GB.

En un parell d'anys, ocuparà 1 TB o 800.000 llibres.

Com es pot aprofitar aquesta informació?

Entrem al terreny personal. No preguntaré qui s'ha fet una colonoscòpia,

però si teniu més de 50 anys, ja n'és hora.

Us agradaria evitar la molèstia punxeguda del bastonet, oi?

Bé, ara existeix una colonoscòpia virtual.

Compareu aquestes dues imatges; ara el radiòleg

pot desplaçar-se pel colon del pacient

i, si a més hi apliquem intel·ligència artificial,

identificar una lesió potencial, com veieu aquí.

Ah, gairebé se'ns escapa, però amb l'ús d'IA en radiologia,

podem trobar lesions que abans passàvem per alt.

I això potser encoratgi la gent a fer-se colonoscòpies,

que d'altra manera voldrien evitar.

I aquest és un exemple del canvi de paradigma.

Avancem cap a la integració de la biomedicina, les tecnologies de la informació,

allò sense fil i allò mòbil: l'era de la medicina digital.

Fins i tot el meu estetoscopi és digital ja.

I, per descomptat, n'hi ha una aplicació.

Avancem, òbviament, cap a l'era del "tricorder".

L'ecografia portàtil

està superant i suplantant l'estetoscopi.

Ara estan a un preu,

quan solien valdre 100.000 euros,

d'uns 5.000 euros; per aquest preu,

puc tenir en la mà una potent eina diagnòstica.

I combinem això amb l'aparició de les històries clíniques electròniques,

als EUA, encara menys del 20 %;

als Països Baixos, un 80 %.

Ara que comencem a canviar el xip per combinar les dades mèdiques,

fent-les accessibles en format electrònic,

podem compartir aquesta informació.

I ara, com a metge, puc accedir a les dades dels meus pacients allà on sigui

a través del meu dispositiu mòbil.

I, per descomptat, som a l'època de l'iPad, fins i tot de l'iPad 2.

El mes passat, els EUA van aprovar la primera aplicació

que permet als radiòlegs

aplicar aquesta mena de dispositius.

Certament, els metges d'ara, jo mateix,

confiem plenament en aquests aparells.

Com vau poder veure fa un mes,

el Watson d'IBM va vèncer els dos campions de Jeopardy.

Vull que imagineu on serem dins d'un parell d'anys,

quan hàgim començat a aplicar aquesta informació en el núvol,

quan tinguem un metge IA i aprofitem els nostres cervells per connectar-hi

i prendre decisions i fer diagnòstics

a un nivell mai conegut.

Ja avui, no necessites anar al metge en molts casos.

Només en un 20 % de les visites actuals s'han de posar les mans sobre el pacient.

Som a l'època de les visites virtuals,

com les que es poden fer, tipus Skype, amb American Well

o Cisco, que ha desenvolupat un sistema de sanitat virtual molt complex.

Ara es té una relació diferent amb els proveïdors d'atenció sanitària.

I aquesta diferència és alimentada per les tecnologies actuals.

La meva amiga Jessica em va fer arribar una imatge d'una ferida al cap,

i li vaig poder estalviar una visita a urgències: puc fer alguns diagnòstics d'aquesta manera.

O podríem aprofitar la tecnologia dels videojocs,

com ara del Microsoft Kinect,

i adaptar-la per fer diagnòstics, per exemple,

per diagnosticar ictus

mitjançant detecció de moviments simple, amb aparells de cent euros.

Ara podem visitar els pacients robòticament:

aquest és el RP7; si sóc hematòleg,

puc visitar virtualment altres clíniques o hospitals.

Es podran aprofitar tota una sèrie d'instruments que tenim avui a casa.

Imagineu que ja tinguéssim bàscules sense fil.

Podríeu pujar-hi.

Podríeu piular el vostre pes als amics i podrien ajudar-vos a mantenir la línia.

Tenim mesuradors de pressió sense fil.

Estem reunint una completa gamma de totes aquestes tecnologies.

En lloc d'usar un aparell complicat, ara basta un simple pegat.

Això ho han desenvolupat uns col·legues de Stanford, s'anomena iRhythm,

i substitueix totalment la tecnologia anterior a un preu molt més baix

amb molta més eficiència.

També som a l'època del coneixement numèric d'un mateix.

Els consumidors poden comprar aparells per cent euros,

com ara el petit FitBit.

Puc mesurar la distància recorreguda o la despesa calòrica.

Puc estudiar-ho diàriament.

I ho puc compartir amb els amics o el metge.

Hi ha rellotges que us controlen les pulsacions, els monitors de son Zio,

una completa gamma d'eines que us permeten controlar

i estudiar la vostra salut.

I quan comencem a integrar aquesta informació,

sabrem millor què fer amb ella i com entendre millor

les nostres patologies, salut i benestar.

Fins i tot hi ha miralls que ens poden prendre les pulsacions.

Apuntaria que, en el futur, portarem aparells en la roba

que ens controlaran tothora.

Igual que tenim el sistema OnStar en els cotxes,

s'engegarà el llum vermell, però no dirà: "fallada en el motor".

S'engegarà el llum de "revisa el teu cos",

i som-hi i ocupa-te'n.

Segurament dins d'un parell d'anys, quan miris el mirall

et farà un diagnòstic.

(Rialles)

Pels qui tingueu caganius a casa,

us agradaria tenir bolquers sense fil que us ajudessin a...

bé, massa informació, potser.

Però n'hi hauran.

Avui hem sentit parlar molt de noves tecnologies i connexions.

I penso que algunes d'aquestes tecnologies

ens faran estar més a prop dels pacients,

i tenir més temps

per donar un toc més humà a la medicina,

ajudats per aquestes tecnologies.

Hem parlat, en certa manera, de beneficis per al pacient.

I per als metges?

Som a l'era del cirurgià supercapacitat

que ara es pot ficar a l'interior del cos

i emprar la cirurgia robòtica, que ja és aquí,

a un nivell que era impossible d'imaginar

ni tan sols fa cinc anys.

S'està millorant encara amb altres aspectes de la tecnologia

com la realitat augmentada.

El cirurgià pot veure l'interior del pacient, a través d'unes lents,

on hi ha el tumor, on hi ha els vasos sanguinis.

Això es pot combinar amb el suport a la presa de decisions.

Un cirurgià a Nova York pot ajudar un cirurgià a Amsterdam, per exemple.

I entrem en una època

de cirurgia sense cicatrius anomenada NOTES,

en la qual un endoscopi robòtic pot sortir de l'estòmac

i extreure la vesícula

sense deixar cicatrius i tot robòticament.

Es diu NOTES, i ja arriba;

bàsicament, cirurgia sense cicatrius,

feta amb robots.

I el control d'altres elements?

Per als discapacitats, els paraplègics,

ve l'època de la interfície cervell-ordinador o BCI,

en què es posen xips a l'escorça motora

dels pacients tetraplègics

i ells poden controlar un cursor, una cadira de rodes o, fins i tot, un braç robotitzat.

Aquests dispositius cada vegada són més petits

i cada vegada arriben a més pacients.

Encara són a la fase dels assaigs clínics, però imagineu quan els puguem connectar,

per exemple, a fantàstiques extremitats biòniques,

com el braç DEKA, dissenyat per Dean Kamen i altres col·legues,

que té 17 graus de moviment i llibertat

i permet a la persona que ha perdut una extremitat

tenir un grau més elevat de destresa o control

del que havia tingut en el passat.

Així que anem de dret a l'època de la robòtica portable.

Si no heu perdut una extremitat, si heu tingut un ictus, per exemple,

podeu usar aquestes extremitats millorades.

O si sou paraplègics, jo vaig anar a veure la gent de Berkley Bionics,

que han desenvolupat les eLEGS.

Vaig gravar aquest vídeo la setmana passada. Aquest és un pacient paraplègic que camina

lligat a aquests exoesquelets.

D'altra manera, està abocat a la cadira de rodes.

I som en els primers moments de la robòtica portable.

Penso que en millorar aquesta mena de tecnologies

canviarem la definició de discapacitat,

en alguns casos a supercapacitat o a superhabilitat.

Aquesta és Aimee Mullins, que va perdre les extremitats inferiors quan era una nena,

i Hugh Herr, professor del MIT

que les va perdre escalant.

I ara, tots dos poden pujar millor, moure's més ràpid i nedar d'una altra manera

amb les seves pròtesis que nosaltres, els de capacitats normals.

I les altres exponencials?

La tendència a l'obesitat avança exponencialment en la direcció errònia,

incloent unes enormes despeses.

Però la tendència en medicina és cap a allò exponencialment petit.

Un parell d'exemples: som a l'època

del "Viatge fantàstic", la iPill.

Podeu empassar-vos aquest dispositiu completament integrat.

Pot gravar imatges del vostre sistema gastrointestinal,

ajudar en el diagnòstic i el tractament mentre es desplaça pel tracte gastrointestinal.

Anem cap a microrobots encara més petits

que podran moure's autònomament per l'interior del cos

i seran capaços de fer coses que els cirurgians no poden

d'una manera molt menys invasiva.

De vegades es podrien incrustar en el vostre sistema gastrointestinal

i ésser millorats en aquest medi.

Quant a la cardiologia, s'obtenen marcapassos

més fàcils de col·locar,

no hi ha necessitat de formar un cardiòleg per posar-los-hi.

I seran mesurats per telemetria sense fil en els vostres dispositius mòbils,

així que podreu viatjar i estar controlats a distància.

Aquests es redueixen més encara.

Aquí n'hi ha un, que és un prototip de Medtronic, més petit que un penic.

Retines artificials, la capacitat per posar aquests xips darrere del globus ocular

i fer veure els cecs.

De nou en els primers assaigs, però hi arribaran segur.

Això canviarà les regles del joc.

O per a aquells que tenim problemes en la vista,

com seria tenir unes lents de contacte que ens ajudessin sempre?

amb Bluetooth, capacitat WiFi: retransmetre imatges als ulls.

Si teniu problemes per mantenir la línia,

us podria ajudar tenir algunes dades extra

per recordar-vos quantes calories us menjareu.

Què hi ha de tornar a donar-li un mòbil al patòleg

per veure a escala microscòpica

i pujar aquestes dades al núvol i fer millors diagnòstics?

De fet, la manera de treballar a la medicina de laboratori

està canviant completament.

Podem aprofitar la microfluídica,

com ara aquest xip fet per Steve Quake a Stanford.

La microfluídica pot reemplaçar un laboratori sencer de tècnics.

Connectar-ho amb un xip, fa possible que es realitzin centenars de tests

en el punt d'atenció, a qualsevol lloc del món.

I això equilibrarà de veritat la tecnologia

per als que viuen en el camp i per als desatesos

i facilitarà que els tests que costaven milers de dòlars es facin per uns centaus

i al lloc d'atenció.

Si seguim aquest senderet una mica més,

entrarem en l'època de la nanomedicina,

la capacitat per fer aparells molt petits

fins al punt que podrem dissenyar glòbuls vermells

o microrobots que ens vigilaran el sistema circulatori o l'immunitari,

o fins i tot ens podrien netejar els coàguls de les artèries.

I què diem d'allò exponencialment més barat?

No és que hi pensem sovint en l'època de la medicina,

però els discs durs de 10 MB valien 3.400 $: avui són més barats exponencialment.

En genòmica,

el genoma costava uns mil milions de dòlars

fa uns deu anys quan es va fer el primer.

Ara ens acostem exponencialment a un genoma d'un miler de dòlars.

Possiblement d'aquí un any o dos, valdrà uns cent dòlars.

Què farem amb genomes de cent dòlars?

En tindrem milions de disponibles.

I aquí és quan es posarà interessant, quan començarem a posar en comú aquesta informació.

I entrarem en l'època de la medicina personalitzada de veritat

(la medicina adient per a una persona concreta en el moment oportú)

en comptes del que hem fet fins ara, que és la mateixa medicina per a tothom:

una mena de medicaments best-seller,

medicaments que no funcionen per a casos individuals.

I moltes, moltes companyies distintes treballen per aprofitar aquests enfocaments.

I jo us mostraré també un exemple senzill, de 23andMe de nou.

Les meves dades assenyalen que presento un risc normal

de desenvolupar degeneració macular, un tipus de ceguesa.

Però si prenc les mateixes dades i les pujo a deCODEme,

puc comprovar el risc de patir, per exemple, diabetis tipus 2.

Quasi dues vegades més per a aquest tipus.

Hauria de vigilar els postres que menjo en l'esmorzar, per exemple.

Hauria de canviar el meu comportament.

Aprofitar el coneixement de la farmacogenòmica

(com es comporten els meus gens, què em fan els medicaments i quina dosi necessito)

serà cada vegada més important,

i una vegada a les mans de l'individu i del pacient,

possibilitarà una millor selecció i dosificació dels medicaments.

Així que, no són només els gens, són múltiples detalls:

els hàbits, el medi.

Quina és l'última vegada que el metge us va preguntar on vivíeu?

La geomedicina: on heu viscut, a què heu estat exposats,

pot afectar la vostra salut notòriament.

Podem capturar aquesta informació.

La genòmica, la proteòmica, el medi,

totes aquestes dades se'ns vénen a sobre i sobre els pobres metges.

Com les administrem?

Estem entrant en l'època de la medicina de sistemes, o la biologia de sistemes,

on podem començar a integrar tota aquesta informació.

I estudiant els models, per exemple, en la nostra sang

de 10.000 biomarcadors en un sol test,

podem començar a estudiar aquests models

i detectar malalties en etapes molt primerenques.

És el que el pare de l'especialitat, Lee Hood, ha anomenat

medicina P4.

Predirem; sabrem probablement que us passarà.

Podrem prevenir, doncs; i aquesta prevenció podrà ser personalitzada;

i el que és més important, el procés serà cada vegada més participatiu.

A través de webs com Patients Like Me

o administrant les vostres dades a Microsoft HealthVault o Google Health,

aquesta posada en comú

esdevindrà important.

Ara acabaré amb l'exponencialment millor.

Ens agradaria que les teràpies fossin millor i més eficaces.

Avui dia tractem la hipertensió majoritàriament amb píndoles.

Què passaria si agaféssim un aparell nou

i colpegéssim els vasos nerviosos que ajuden a regular la pressió,

amb una sola teràpia podríem guarir la hipertensió.

Aquest és un aparell nou que substancialment ja ho fa.

Hi sortirà al mercat en un o dos anys.

Què hi ha de millors teràpies contra el càncer?

Sóc oncòleg

i haig de dir que la major part del que receptem és en realitat verí.

Hem après a Stanford i a altres llocs

que podem descobrir cèl·lules mare del càncer,

que semblen les veritables responsables de les recaigudes.

Si penseu en el càncer com una mala herba,

sovint podem arrencar-la.

Sembla desaparèixer, però sovint hi torna.

Per tant, ataquem un objectiu erroni.

Les cèl·lules mare del càncer hi romanen,

i el tumor hi pot tornar mesos o anys més tard.

Estem aprenent a identificar les cèl·lules mare del càncer

i a identificar-les com a objectius, i intentar una curació a llarg termini.

I entrem en l'època de l'oncologia personalitzada,

la capacitat per aprofitar totes aquestes dades juntes,

analitzar el tumor i aconseguir

una barreja específica per a cada pacient.

Conclouré amb la medicina regenerativa.

He estudiat un munt sobre cèl·lules mare:

les embrionàries són particularment potents.

També tenim cèl·lules mares adultes en tot el cos.

Les emprem en el meu camp de trasplantaments de medul·la òssia.

Amb Geron, just l'any passat, es va fer el primer intent

d'usar cèl·lules mares embrionàries humanes

per a tractar la medul·la espinal.

Encara en fase de proves, però evolucionant.

En realitat, estem usant cèl·lules mare adultes

en proves clíniques des de fa quinze anys

per tractar moltes qüestions, particularment malalties cardiovasculars.

Prenem les nostres pròpies cèl·lules de medul·la òssia

i tractem un pacient amb un atac de cor,

i hem comprovat millores en el cor i un índex més elevat de supervivents

usant les nostres pròpies cèl·lules de medul·la òssia després d'un atac.

Vaig inventar un aparell anomenat MarrowMiner,

una manera molt menys invasiva d'aconseguir medul·la òssia.

Ha estat aprovat per la FDA,

i sortirà al mercat el proper any, més o menys.

Espero que pugueu apreciar l'aparell

mentre extrau medul·la òssia d'un pacient,

i en lloc de fer-ho amb 200 puncions, n'hi ha prou amb una, amb anestèsia local.

Però cap a on es dirigeix la teràpia de cèl·lules mare?

Si hi penseu, totes les cèl·lules del vostre cos tenen el mateix ADN

que quan éreu un embrió.

Podem reprogramar-vos les cèl·lules de la pell

perquè actuïn com una cèl·lula mare embrionària molt potent

i perquè les utilitzin com un tractament per a diversos òrgans d'un mateix pacient:

fent el vostre exèrcit de cèl·lules mares personalitzades.

I penso que l'emmagatzematge de les vostres cèl·lules mare marcarà una nova època

quan congelem les nostres cèl·lules cardíaques,

els miòcits i les cèl·lules neuronals

per usar-les en el futur, en cas de necessitat.

I això s'integra amb tota una època d'enginyeria cel·lular.

I integrant les tecnologies exponencials

per imprimir òrgans en 3D:

reemplaçarem la tinta amb cèl·lules

i construirem i reconstruirem un òrgan en 3D.

Cap aquí caminem; tot i que només comencem.

Però penso que, per a la integració de tecnologies exponencials,

aquest és l'exemple.

Per concloure, mentre penseu sobre les tendències tecnològiques

i quin impacte tindran en la salut i la medicina,

caminem cap a una època de miniaturització,

descentralització i personalització.

I penso que ajuntant totes aquestes coses,

si podem començar a pensar sobre com entendre-les i aprofitar-les,

donarem poder al pacient,

habilitarem el doctor, millorarem el benestar

i començarem a posar-hi remei abans que emmalalteixin.

Perquè sé, com a metge, que si algú ve a mi amb la malaltia en una etapa primerenca,

m'emociono: sovint podem guarir-los.

Però sovint és massa tard i són a l'etapa tres o quatre del càncer, per exemple.

Així que quan aprofitem totes aquestes tecnologies,

entrarem en una nova època

que a mi m'agrada anomenar: medicina etapa zero.

I com a oncòleg, m'agradaria quedar-me sense treball.

Moltes gràcies.

Amfitrió: Gràcies. Gràcies.

(Aplaudiments)

T'ho mereixes. T'ho mereixes.