Laura Trice suggereix que tots diguem "gràcies"

En aquesta xerrada enganyosament simple de 3 minuts, la Dra. Laura Trice reflexiona sobre el poder de la paraula màgica "gràcies" (per aprofundir una amistat, reparar llaços, assegurar-nos que l'altra persona sap el que significa per nosaltres...). Proveu a utilitzarla.

Hola. He vingut a parlar-vos
de la importància dels elogis,

de l'admiració i de donar les gràcies,
i de fer-ho

de forma concreta i genuïna.

Em vaig interessar per aquest tema

quan vaig descobrir que,
des que era petita

i fins fa uns anys,

volia donar les gràcies a la gent,

volia elogiar-la

i rebre els seus elogis,

però no era capaç de fer-ho.

I em preguntava: Per què?

Tenia por de fer-ho,
m'avergonyia.

I llavors em vaig preguntar:

Sóc l'única a qui li passa?

Així que vaig decidir investigar-ho.

Sóc prou afortunada com per treballar
en una clínica de rehabilitació,

on puc veure gent que es debat entre
la vida i la mort per la seva addicció.

I de vegades el seu trauma es redueix
a una cosa tan simple

com que el seu pare va morir sense
dir-los que estava orgullós d'ells.

I llavors descobreixen
pels amics i la família

que el seu pare
li ho havia dit a tothom,

però mai a ells.

Això és perquè no sabia
que el seu fill necessitava sentir-ho.

La meva pregunta és:
Per què no demanem el que necessitem?

Conec un senyor,
casat des de fa 25 anys,

que està desitjant
que la seva dona li digui:

"Gràcies per sustentar-nos.
Així puc ser a casa amb els nens".

Però no ho demana.

Conec una dona
que té facilitat per això.

Un cop per setmana,
parla amb el seu marit i li diu:

"M'encantaria que m'agraïssis tot el
que he fet a la casa i amb els nens.

I ell li respon:
"Ah, fantàstic, molt ben fet."

Els elogis han de ser genuïns,

però ella se n'encarrega.

I April, una amiga que tinc
de tota la vida,

agraeix als seus fills
que ajudin a casa. Em diu:

"Per què no els ho hauria d'agrair,
encara que sigui la seva obligació."

Per què jo ho estava evitant?

O els altres?

Per què puc dir
"vull el filet mig cru",

o "necessito sabates de la talla 38",
però no dic

"podries elogiar-me de tal manera"?

I és perquè així us estic donant
informació delicada sobre mi.

Us indico amb què em sento insegura,

on necessito ajuda.

I us tracto a vosaltres,
el meu cercle íntim,

com el meu enemic.

Perquè, què podríeu fer
amb aquesta informació?

Podríeu ignorar-me.

Us en podríeu aprofitar.

O també podríeu satisfer
la meva necessitat.

Un dia vaig portar la bici a arreglar,

i em van dir que
havien d'ajustar els radis.

El paio em va dir:
"Si ajustes els radis,

la teva bici anirà molt millor."

Em van tornar la mateixa bici.

Havien reparat les descompensacions
que s'havien produït

a les rodes durant dos anys i mig,
i la bici va quedar com nova.

Així que us proposo un repte.

Vull que us ajusteu els radis:

Sigueu francs sobre el reconeixement
que necessiteu tenir.

Què necessiteu que us diguin?
Aneu a la vostra dona,

i pregunteu-li què necessita.

O al vostre marit.

Pregunteu aquestes coses a casa,
i ajudaran la gent que us envolta.

És així de fàcil.

I per què ens ha d'importar?

Parlem de la pau mundial,

però com podem trobar l'harmonia
entre diferents països i cultures?

Crec que s'ha de començar casa per casa,
ajudant els que viuen amb tu.

Arreglem tots el nostre jardí.

I vull donar-vos les gràcies
com a públic,

per ser bons marits, bones mares,

bons amics, fills i filles.

I potser no us ho han dit mai,

però ho heu fet molt bé.

Gràcies per ser aquí, per venir

i canviar el món amb les vostres idees.

Gràcies.

(Aplaudiments)