Return to Video

Fer l'impossible, apunyalar les pors | Dan Meyer | TEDxMaastricht

  • 0:08 - 0:10
    Gràcies.
  • 0:16 - 0:21
    Hi havia un rei a l'Índia, un maharaja,
    i pel seu aniversari es va fer un decret.
  • 0:21 - 0:24
    Tots els cacics li havien de portar
    un regal digne d'un rei.
  • 0:24 - 0:28
    Alguns van portar fines sedes,
    d'altres, espases vistoses,
  • 0:28 - 0:29
    d'altres van portar or.
  • 0:29 - 0:33
    I al final de la fila hi havia
    un homenet vell i arrugat
  • 0:33 - 0:37
    que havia caminat molts dies
    des d'un poble vora el mar.
  • 0:37 - 0:41
    I en veure'l, el fill del rei preguntà
    «Quin regals dus per al rei?».
  • 0:41 - 0:45
    L'ancià va obrir la mà lentament
  • 0:45 - 0:50
    per mostrar una petxina preciosa
    amb espirals de colors.
  • 0:50 - 0:51
    El fill del rei va dir
  • 0:51 - 0:54
    «Això no és digne d'un rei!
    Quin tipus de regal és això?»
  • 0:55 - 0:57
    L'ancià el va mirar i va dir
  • 0:58 - 1:01
    «Llarga caminada... part del regal.»
  • 1:01 - 1:03
    (Rialles)
  • 1:03 - 1:06
    D'aquí a un moment us faré un regal,
  • 1:06 - 1:08
    un regal que crec que mereix ser difós.
  • 1:08 - 1:10
    Però abans deixeu-me que us porti
  • 1:10 - 1:12
    en la meva caminada.
  • 1:12 - 1:14
    Com molts de vosaltres,
  • 1:14 - 1:15
    vaig començar la vida com un nen.
  • 1:15 - 1:17
    Quants d'aquí vau començar sent nens?
  • 1:17 - 1:19
    Qui va néixer jove?
  • 1:19 - 1:20
    Més o menys la meitat... Bé...
  • 1:21 - 1:22
    (Rialles)
  • 1:22 - 1:25
    I la resta què? Ja vau néixer grans?
  • 1:25 - 1:28
    Caram! Vull conèixer la vostra mare!
  • 1:28 - 1:29
    Això sí que és impossible!
  • 1:31 - 1:35
    De nen els impossibles
    sempre m'havien fascinat.
  • 1:36 - 1:39
    Avui és el dia que he esperat durant anys,
  • 1:39 - 1:41
    avui provaré de fer l'impossible
  • 1:41 - 1:44
    davant dels vostres nassos,
  • 1:44 - 1:45
    aquí a TEDxMaastricht.
  • 1:46 - 1:48
    Començaré
  • 1:49 - 1:51
    revelant el final:
  • 1:51 - 1:53
    Us demostraré
  • 1:53 - 1:55
    que l'impossible no és impossible.
  • 1:55 - 1:58
    I acabaré fent-vos un regal
    que mereix ser escampat:
  • 1:58 - 2:01
    Us ensenyaré que a la vida
    podeu fer l'impossible.
  • 2:03 - 2:05
    En la meva missió per fer l'impossible
    he descobert
  • 2:05 - 2:08
    que hi ha 2 coses universals
    entre tota la gent del món.
  • 2:08 - 2:10
    Tothom té pors
  • 2:10 - 2:12
    i tothom té somnis.
  • 2:13 - 2:17
    En la meva missió per fer l'impossible
    he trobat 3 coses
  • 2:17 - 2:20
    que he fet al llarg de la vida
  • 2:20 - 2:23
    que m'han portat a fer l'impossible:
  • 2:24 - 2:27
    Mataconills, el joc amb pilotes,
  • 2:27 - 2:28
    Superman
  • 2:28 - 2:29
    i mosquit.
  • 2:29 - 2:31
    Són les 3 paraules clau.
  • 2:31 - 2:34
    Ara sabeu per què a la vida
    faig l'impossible.
  • 2:34 - 2:36
    Us portaré en el meu viatge,
    la meva caminada,
  • 2:36 - 2:39
    de les pors als somnis,
  • 2:39 - 2:41
    de les paraules a les espases,
  • 2:41 - 2:43
    de mataconills
  • 2:43 - 2:44
    a Superman
  • 2:44 - 2:45
    i a mosquit.
  • 2:46 - 2:47
    I espero ensenyar-vos
  • 2:47 - 2:50
    com podeu fer l'impossible a la vida.
  • 2:52 - 2:55
    4 d'octubre del 2007.
  • 2:56 - 2:58
    El cor s'accelerava
    i els genolls em tremolaven
  • 2:58 - 2:59
    quan sortia a l'escenari
  • 2:59 - 3:01
    al Sanders Theatre
  • 3:01 - 3:03
    de la Universitat de Harvard
  • 3:03 - 3:06
    per acceptar el Premi Ig Nobel en Medicina
  • 3:06 - 3:09
    per un article del qual era coautor:
  • 3:09 - 3:10
    «Empassar-se espases
  • 3:10 - 3:12
    i els seus efectes secundaris».
  • 3:12 - 3:13
    (Rialles)
  • 3:14 - 3:18
    Es va publicar en una revista petita
    que no havia llegit mai,
  • 3:18 - 3:20
    el British Medical Journal.
  • 3:21 - 3:25
    Va ser un somni impossible fet realitat,
  • 3:25 - 3:28
    una veritable sorpresa per a algú com jo,
  • 3:28 - 3:31
    un honor que mai no oblidaré.
  • 3:31 - 3:35
    Però no la part més memorable
    de la meva vida.
  • 3:36 - 3:38
    El 4 d'octubre del 1967
  • 3:38 - 3:40
    aquell nen poruc, tímid i esquifit
  • 3:41 - 3:43
    tenia pors extremes.
  • 3:43 - 3:46
    Mentre es preparava
    per pujar a l'escenari,
  • 3:46 - 3:47
    el cor se li accelerava,
  • 3:48 - 3:49
    els genolls li tremolaven.
  • 3:50 - 3:52
    Va obrir la boca per parlar,
  • 3:56 - 3:58
    però no li sortien les paraules.
  • 3:58 - 4:00
    Plorava allà dempeus,
  • 4:01 - 4:02
    paralitzat pel pànic,
  • 4:02 - 4:04
    congelat per la por.
  • 4:04 - 4:06
    Aquell nen poruc, tímid i esquifit
  • 4:06 - 4:08
    tenia pors extremes.
  • 4:09 - 4:10
    Tenia por de la foscor,
  • 4:11 - 4:12
    por de les altures,
  • 4:12 - 4:13
    de les aranyes i les serps...
  • 4:13 - 4:15
    Qui té por de les aranyes i les serps?
  • 4:15 - 4:17
    Un quants...
  • 4:17 - 4:19
    Tenia por de l'aigua i els taurons,
  • 4:19 - 4:22
    por dels metges,
    les infermeres i els dentistes,
  • 4:22 - 4:25
    de les agulles, les broques
    i els objectes punxants.
  • 4:25 - 4:27
    Però més que cap altra cosa,
  • 4:27 - 4:28
    por de la gent.
  • 4:29 - 4:32
    Aquell nen poruc, tímid i esquifit
  • 4:32 - 4:33
    era jo.
  • 4:33 - 4:36
    Tenia por del fracàs i el rebuig,
  • 4:37 - 4:40
    baixa autoestima, complex d'inferioritat
  • 4:40 - 4:43
    i una cosa que encara no sabíem
    que es podia tenir en aquells temps:
  • 4:43 - 4:45
    fòbia social.
  • 4:45 - 4:49
    Com que tenia pors, els abusananos
    em prenien el pèl i em pegaven.
  • 4:49 - 4:52
    Es reien de mi i em deien malnoms,
    mai no em deixaven participar
  • 4:52 - 4:54
    en els seus jocs.
  • 4:55 - 4:58
    Ah, sí que em deixaven jugar a un joc.
  • 4:58 - 4:59
    Mataconills.
  • 5:00 - 5:01
    I em solien matar a mi.
  • 5:02 - 5:04
    Els abusananos em cridaven,
  • 5:04 - 5:06
    jo els mirava i veia les pilotes vermelles
  • 5:06 - 5:08
    directes a la cara
    a velocitats supersòniques.
  • 5:08 - 5:10
    Bam, bam, bam!
  • 5:11 - 5:13
    Recordo tornar molts dies
    a casa de l'escola
  • 5:13 - 5:18
    amb la cara vermella i adolorida
    i les orelles, vermelles, em xiulaven.
  • 5:18 - 5:21
    Els ulls plens de llàgrimes
  • 5:21 - 5:24
    i les seves paraules em ressonaven al cap.
  • 5:24 - 5:25
    Diuen els refranys
  • 5:25 - 5:29
    «Brams d'ase no arriben el cel»
    i «Les paraules se les endú el vent».
  • 5:29 - 5:30
    És mentida.
  • 5:30 - 5:32
    Les paraules tallen com navalles,
  • 5:32 - 5:34
    poden perforar com espases,
  • 5:34 - 5:36
    poden fer ferides tan profundes
  • 5:36 - 5:38
    que no es poden veure.
  • 5:38 - 5:41
    Jo tenia pors. I les paraules
    eren el meu pitjor enemic.
  • 5:41 - 5:42
    Encara ho són.
  • 5:43 - 5:45
    Però també tenia somnis.
  • 5:45 - 5:48
    Quan tornava a casa,
    escapava de tot amb els còmics.
  • 5:48 - 5:50
    Llegia còmics de Superman
  • 5:50 - 5:53
    i somiava i volia ser un heroi
    com el Superman.
  • 5:53 - 5:56
    Volia lluitar per la veritat
    i la justícia,
  • 5:56 - 5:59
    volia lluitar contra els malvats
    i la criptonita,
  • 5:59 - 6:03
    volia fer proeses sobrehumanes
    i salvar vides tot volant.
  • 6:03 - 6:06
    També em fascinaven
    les coses que eren reals.
  • 6:06 - 6:09
    Llegia el 'Llibre Guinness'
    i 'Ripley, ¡aunque usted no lo crea!'
  • 6:09 - 6:13
    Algú ha llegit el 'Llibre Guinness
    dels Rècords' o el de Ripley?
  • 6:13 - 6:14
    A mi m'encanten!
  • 6:14 - 6:16
    Veia gent real fent proeses.
  • 6:16 - 6:18
    I em deia «Jo vull fer això».
  • 6:18 - 6:19
    Si els abusananos
  • 6:19 - 6:21
    no em deixen jugar amb ells,
  • 6:21 - 6:23
    vull fer màgia real, proeses reals.
  • 6:23 - 6:27
    Vull fer coses realment especials
    que ells no puguin fer.
  • 6:27 - 6:29
    Vull trobar un objectiu i una vocació.
  • 6:29 - 6:31
    Vull saber que la vida té sentit.
  • 6:31 - 6:33
    Vull fer quelcom increïble
    per canviar el món,
  • 6:33 - 6:37
    vull demostrar que l'impossible
    no és impossible.
  • 6:38 - 6:40
    Avancem deu anys,
  • 6:40 - 6:43
    a la setmana abans del meu 21è aniversari.
  • 6:43 - 6:47
    En un dia van passar dues coses
    que em canviarien la vida per sempre.
  • 6:47 - 6:49
    Vivia a Tamil Nadu, al sud de la Índia.
  • 6:50 - 6:51
    Hi feia de missioner
  • 6:51 - 6:53
    i el meu mentor i amic em va preguntar
  • 6:53 - 6:55
    «Tens mobnis, Daniel?»
  • 6:55 - 6:57
    I vaig preguntar «Mobnis? Que són mobnis?»
  • 6:57 - 7:00
    Va dir «Mobnis són
    grans objectius a la vida.
  • 7:00 - 7:05
    Són la combinació de motivació,
    objectius i somnis.
  • 7:05 - 7:07
    Si poguessis fer qualsevol cosa,
    anar a qualsevol lloc,
  • 7:07 - 7:08
    ser qui volguessis ser...
  • 7:08 - 7:10
    On aniries?
    Què faries?
  • 7:10 - 7:11
    Qui series?»
  • 7:11 - 7:14
    I vaig dir «Jo no puc fer això!
    Tinc massa por! Tinc massa pors!»
  • 7:14 - 7:18
    Aquella nit vaig pujar una estora
    a la taulada del bungalou,
  • 7:18 - 7:19
    i estirat sota les estrelles
  • 7:19 - 7:22
    mirava els ratpenats abraonar-se
    sobre els mosquits.
  • 7:22 - 7:26
    I només podia pensar en mobnis,
    objectius i somnis,
  • 7:26 - 7:28
    i en els abusananos amb les pilotes.
  • 7:29 - 7:31
    Unes hores després em vaig despertar.
  • 7:31 - 7:34
    El cor accelerat i els genolls tremolant.
  • 7:34 - 7:36
    Aquest cop no era de por.
  • 7:36 - 7:38
    Tot el meu cos convulsionava.
  • 7:38 - 7:40
    I durant cinc dies
  • 7:40 - 7:44
    perdia i recuperava la consciència
    lluitant per la vida al meu llit de mort.
  • 7:44 - 7:48
    El cervell em bullia a 40,5 ºC
    per febre de la malària.
  • 7:48 - 7:52
    I sempre que estava conscient
    només podia pensar en els mobnis.
  • 7:52 - 7:54
    Pensava «Què vull fer amb la meva vida?»
  • 7:54 - 7:56
    Finalment, la nit abans
    del meu aniversari,
  • 7:56 - 7:58
    en un moment de claredat,
  • 7:58 - 8:00
    ho vaig veure clar.
  • 8:00 - 8:02
    Em vaig adonar que si el petit mosquit
  • 8:03 - 8:05
    Anopheles stephensi,
  • 8:05 - 8:07
    aquell petit mosquit
  • 8:07 - 8:08
    que pesava menys de 5 micrograms,
  • 8:08 - 8:10
    menys que un gra de sal,
  • 8:10 - 8:13
    si el mosquit podia abatre
    un home de 80 quilos,
  • 8:13 - 8:15
    allò era la meva criptonita.
  • 8:15 - 8:17
    I em vaig adonar, no —no és el mosquit,
  • 8:17 - 8:19
    és el petit paràsit dins del mosquit,
  • 8:19 - 8:23
    Plasmodium falciparum, que mata
    més d'un milió de persones l'any.
  • 8:24 - 8:26
    I em vaig adonar, no —és encara més petit,
  • 8:26 - 8:29
    però a mi em semblava molt més gran.
  • 8:29 - 8:30
    Em vaig adonar
  • 8:30 - 8:31
    que la por era la meva criptonita,
  • 8:31 - 8:32
    el meu paràsit,
  • 8:32 - 8:35
    que em frenava i em paralitzava
    tota la vida.
  • 8:35 - 8:38
    Hi ha una diferència
    entre el perill i la por.
  • 8:38 - 8:40
    El perill és real.
  • 8:40 - 8:42
    La por és una elecció.
  • 8:42 - 8:44
    I em vaig adonar que podia escollir:
  • 8:44 - 8:48
    podia viure amb por
    i morir fracassat aquella nit
  • 8:49 - 8:52
    o podia matar les meves pors,
  • 8:52 - 8:56
    perseguir els meus somnis
    i atrevir-me a viure la vida.
  • 8:57 - 9:00
    I el cert és que el fet
    d'estar al llit de mort
  • 9:00 - 9:04
    i enfrontar-se a la mort de debò
    fa que tinguis ganes de viure.
  • 9:04 - 9:07
    Em vaig adonar que tothom mor,
    que ningú viu de debò.
  • 9:08 - 9:10
    És la mort que ens dóna vida.
  • 9:10 - 9:12
    Perquè quan aprens a morir
  • 9:12 - 9:13
    aprens a viure realment.
  • 9:13 - 9:16
    I aquella nit vaig decidir
    canviar la meva història.
  • 9:17 - 9:18
    No volia morir.
  • 9:18 - 9:20
    Vaig resar una pregària:
  • 9:20 - 9:22
    «Déu, si em deixes arribar als 21 anys,
  • 9:22 - 9:25
    no deixaré que la por
    governi la meva vida mai més.
  • 9:25 - 9:27
    Posaré fi a les meves pors,
  • 9:27 - 9:30
    perseguiré els meus somnis,
  • 9:30 - 9:31
    vull canviar la meva actitud,
  • 9:31 - 9:34
    vull fer quelcom increïble
    amb la meva vida,
  • 9:34 - 9:36
    vull trobar un objectiu i una vocació.
  • 9:36 - 9:39
    Vull saber que l'impossible
    no és impossible.»
  • 9:39 - 9:43
    No us diré si vaig sobreviure;
    deixaré que ho deduïu vosaltres.
  • 9:43 - 9:44
    (Rialles)
  • 9:44 - 9:47
    Aquella nit vaig fer una llista
    amb els meus primers 10 mobnis.
  • 9:47 - 9:50
    Vaig decidir que volia visitar
    els continents més grans,
  • 9:50 - 9:52
    visitar les 7 meravelles del món,
  • 9:52 - 9:53
    aprendre molts idiomes,
  • 9:53 - 9:55
    viure en una illa deserta,
  • 9:55 - 9:56
    viure en un vaixell a l'oceà,
  • 9:56 - 9:59
    viure amb una tribu a l'Amazones,
  • 9:59 - 10:01
    escalar la muntanya més alta de Suècia,
  • 10:01 - 10:03
    volia veure l'Everest quan sortís el Sol,
  • 10:03 - 10:05
    treballar a Nashville
    en el món de la música,
  • 10:05 - 10:07
    volia treballar en un circ
  • 10:07 - 10:09
    i volia saltar des d'un avió.
  • 10:09 - 10:12
    Vint anys després havia acomplert
    la majoria d'aquells mobnis.
  • 10:12 - 10:15
    Cada cop que acomplia un dels mobnis,
  • 10:15 - 10:18
    n'afegia 5 o 10 més
    i la llista anava creixent.
  • 10:19 - 10:23
    Els set anys després vaig viure
    en una petita illa a les Bahames,
  • 10:23 - 10:25
    sí, durant uns set anys,
  • 10:25 - 10:27
    en una cabanya de palla,
  • 10:29 - 10:34
    caçant taurons i rajades per menjar.
  • 10:34 - 10:36
    Era l'únic de la illa que portava un tapall
  • 10:37 - 10:39
    i vaig aprendre a nedar amb taurons.
  • 10:39 - 10:41
    Des d'allà em vaig mudar a Mèxic
  • 10:41 - 10:45
    i llavors a l'Equador,
    a la conca de l'Amazones.
  • 10:45 - 10:48
    a Pujo Pongo Ecuador,
    on vivia amb una tribu,
  • 10:48 - 10:52
    i poc a poc vaig guanyar confiança
    a través dels mobnis.
  • 10:52 - 10:55
    Vaig entrar al món de la música
    a Nashville i després a Suècia,
  • 10:55 - 10:58
    a Estocolm vaig estar
    en el món de la música
  • 10:58 - 11:02
    i vaig escalar el Mont Kebnekaise,
    per sobre del cercle polar àrtic.
  • 11:03 - 11:05
    Vaig aprendre de pallasso,
  • 11:05 - 11:06
    a fer malabars,
  • 11:06 - 11:07
    a caminar amb xanques,
  • 11:07 - 11:10
    a anar amb monocicle,
    a empassar foc i a menjar vidre.
  • 11:10 - 11:14
    El 1997 hi havia menys de 12 persones
    que s'empassaven espases
  • 11:14 - 11:15
    i em vaig dir «Jo ho he de fer!»
  • 11:15 - 11:18
    En vaig conèixer una
    i li vaig demanar consells.
  • 11:18 - 11:20
    Em va dir «Et donaré dos consells.
  • 11:20 - 11:22
    Número 1: És extramement perillós;
  • 11:22 - 11:24
    gent ha mort fent-ho.
  • 11:24 - 11:25
    Número 2:
  • 11:25 - 11:26
    No ho intentis!»
  • 11:26 - 11:28
    (Rialles)
  • 11:28 - 11:30
    I ho vaig afegir a la llista de mobnis.
  • 11:30 - 11:33
    Practicava 10 o 12 vegades al dia
  • 11:34 - 11:35
    cada dia durant 4 anys.
  • 11:35 - 11:37
    He fet els càlculs...
  • 11:37 - 11:40
    4 x 365 x 12,
  • 11:40 - 11:43
    van ser uns 13.000 intents fallits
  • 11:43 - 11:45
    abans d'aconseguir empassar-me
    la primera espasa el 2001.
  • 11:46 - 11:48
    Durant aquell temps
  • 11:48 - 11:51
    vaig fixar el mobni de ser
    el millor expert del món.
  • 11:51 - 11:54
    Vaig consultar tots els llibres,
    les revistes, els diaris,
  • 11:54 - 11:58
    tots els informes mèdics,
    vaig estudiar fisiologia i anatomia,
  • 11:58 - 12:00
    vaig parlar amb metges i infermers,
  • 12:00 - 12:02
    vaig unir tots els empassadors d'espases
  • 12:02 - 12:04
    en l'associació internacional
    d'empassadors d'espases
  • 12:04 - 12:06
    i durant 2 anys vaig dirigir
    una recerca mèdica
  • 12:06 - 12:09
    sobre empassar espases
    i efectes secundaris
  • 12:09 - 12:11
    que es va publicar
    al British Medical Journal.
  • 12:11 - 12:12
    (Rialles)
  • 12:12 - 12:13
    Gràcies.
  • 12:13 - 12:18
    (Aplaudiments)
  • 12:18 - 12:22
    I vaig aprendre coses fascinants
    sobre empassar espases.
  • 12:22 - 12:25
    Algunes coses que no us havíeu pensat mai,
    però que sabreu a partir d'avui.
  • 12:25 - 12:29
    El pròxim cop que talleu
    un bistec amb el ganivet
  • 12:29 - 12:32
    o amb una espasa o un ganivet de marca,
    pensareu en això.
  • 12:33 - 12:37
    Vaig aprendre que empassar-se espases
    va començar a fer-se a l'Índia,
  • 12:37 - 12:40
    on ho vaig veure fer per primer cop
    quan tenia 20 anys,
  • 12:40 - 12:42
    fa uns 4.000 anys, vora del 2.000 a. C.
  • 12:42 - 12:46
    En els últims 150 anys,
    els empassadors d'espases
  • 12:46 - 12:47
    han ajudat la ciència i la medicina
  • 12:47 - 12:51
    a desenvolupar l'endoscopi rígid el 1868
  • 12:51 - 12:54
    del dr. Adolf Kussmaul a Freiburg (Alemanya).
  • 12:54 - 12:57
    El 1906, l'electrocardiograma a Gales,
  • 12:57 - 13:00
    per estudiar els problemes
    per empassar i digerir,
  • 13:00 - 13:02
    i la broncoscòpia i tot això.
  • 13:02 - 13:04
    Però en els últims 150 anys
  • 13:04 - 13:08
    hi ha hagut centenars de ferits
    i dotzenes de morts.
  • 13:08 - 13:15
    Aquest és l'endoscopi rígid
    del dr. Adolf Kussmaul.
  • 13:15 - 13:19
    I hem descobert que hi ha hagut 29 morts
    en els últims 150 anys,
  • 13:19 - 13:22
    inclòs l'empassador de Londres
    que es va travessar el cor amb l'espasa.
  • 13:23 - 13:28
    També sabem que es produeixen
    entre 3 i 8 ferides greus cada any.
  • 13:28 - 13:30
    Ho sé perquè rebo les trucades.
  • 13:30 - 13:31
    Fa poc n'he rebut dues,
  • 13:31 - 13:34
    una de Suècia i una d'Orlando
    en les últimes setmanes,
  • 13:34 - 13:37
    per empassadors amb ferides
    que estan a l'hospital.
  • 13:37 - 13:39
    És extremament perillós.
  • 13:39 - 13:42
    També he après que calen entre 2 i 10 anys
  • 13:42 - 13:44
    per aprendre a empassar espases
  • 13:44 - 13:46
    per molta gent.
  • 13:46 - 13:48
    Però la descoberta més fascinant va ser
  • 13:48 - 13:51
    com els empassadors
    aprenen a fer l'impossible.
  • 13:51 - 13:53
    Us diré un petit secret:
  • 13:54 - 13:58
    No us fixeu en el 99,9 %
    que ho fa impossible.
  • 13:58 - 14:02
    Fixeu-vos en el 0,1 % que ho fa possible
    i penseu com fer que ho sigui.
  • 14:03 - 14:06
    Deixeu que us acompanyi
    dins la ment d'un empassador.
  • 14:06 - 14:09
    Per empassar-se una espasa
    cal meditació de la ment sobre la matèria,
  • 14:09 - 14:12
    una concentració afiladíssima
    i una gran precisió
  • 14:12 - 14:16
    per aïllar els organs interns
    i imposar-se als reflexos del cos
  • 14:16 - 14:20
    a través de les sinapsis del cervell,
    a través de la memòria dels músculs,
  • 14:20 - 14:24
    practicant més de 10.000 cops.
  • 14:24 - 14:28
    I ara us acompanyo
    dins del cos dels empassadors.
  • 14:28 - 14:30
    Per empassar-me una espasa
  • 14:30 - 14:32
    m'he de passar la fulla
    per sobre de la llengua,
  • 14:32 - 14:35
    reprimir el reflex nauseós
    de l'esòfag cervical,
  • 14:35 - 14:38
    fer un gir de 90 graus
    per sota de l'epiglotis,
  • 14:38 - 14:41
    travessar l'esfínter esofàgic superior,
  • 14:41 - 14:43
    reprimir el reflex peristàltic
  • 14:43 - 14:44
    i introduir la fulla a la cavitat del pit
  • 14:44 - 14:46
    entre els pulmons.
  • 14:46 - 14:48
    En aquest punt
  • 14:48 - 14:50
    he d'apartar el cor cap a un costat.
  • 14:50 - 14:52
    Si hi pareu atenció,
  • 14:52 - 14:54
    podeu veure els meus batecs a l'espasa
  • 14:54 - 14:55
    perquè està recolzada al cor,
  • 14:55 - 14:58
    separada per 3 mm del teixit esofàgic.
  • 14:58 - 15:00
    Això no es pot fingir.
  • 15:00 - 15:02
    Llavors l'empenyo passat l'estèrnum,
  • 15:02 - 15:05
    passat l'esfínter esofàgic inferior
    cap a l'estómac,
  • 15:05 - 15:09
    reprimeixo el reflex del vòmit,
    i fins al duodè.
  • 15:09 - 15:10
    Bufar i fer ampolles.
  • 15:10 - 15:11
    (Rialles)
  • 15:11 - 15:13
    Si hagués d'anar més avall,
  • 15:13 - 15:18
    fins a les trompes de Fal·lopi...
    Ai, les trompes de Fal·lopi.
  • 15:18 - 15:21
    Els homes podeu preguntar
    a les vostres dones sobre el tema.
  • 15:22 - 15:24
    La gent m'acostuma a dir
  • 15:24 - 15:27
    «Es deu necessitar molt de valor
    per arriscar la vida,
  • 15:27 - 15:29
    apartar el cor i empassar una espasa.»
  • 15:29 - 15:30
    No. El que requereix molt de valor
  • 15:30 - 15:33
    és que aquell nen poruc, tímid i esquifit
  • 15:33 - 15:36
    s'enfronti al fracàs i al rebuig,
  • 15:36 - 15:37
    que faci el cor fort,
  • 15:37 - 15:38
    s'empassi l'orgull
  • 15:38 - 15:41
    i es posi aquí al davant
    d'una munió de desconeguts
  • 15:41 - 15:44
    per parlar-vos de les seves pors
    i dels seus somnis,
  • 15:44 - 15:48
    que s'arrisqui a mostrar el seu interior,
    en sentit literal i figurat.
  • 15:48 - 15:49
    El més — gràcies.
  • 15:49 - 15:54
    (Aplaudiments)
  • 15:54 - 15:56
    El més impressionat de tot
  • 15:56 - 15:59
    és que jo volia fer
    coses extraordinàries
  • 15:59 - 16:00
    i ara les faig.
  • 16:00 - 16:05
    Però el més impressionant no és
    que pugui empassar 21 espases de cop,
  • 16:08 - 16:10
    o fer-ho a 6 metres sota l'aigua
    amb 88 taurons i rajades
  • 16:10 - 16:12
    per a 'Ripley, ¡aunque usted no lo crea!'
  • 16:14 - 16:18
    o a 1500 ºC per a 'Stan Lee's Superhumans'
  • 16:18 - 16:19
    com l'Home d'Acer.
  • 16:20 - 16:22
    Allò em va posar calent!
  • 16:22 - 16:25
    O arrossegar un cotxe
    amb una espasa per a 'Ripley',
  • 16:25 - 16:26
    o el Guinness,
  • 16:26 - 16:29
    o fer-ho a la final de
    'America's Got Talent',
  • 16:29 - 16:32
    o guanyar l'Ig Nobel de Medicina el 2007.
  • 16:32 - 16:34
    Tot això no és extraordinari de debò.
  • 16:34 - 16:36
    La gent creu que sí.
    No, no. No ho és.
  • 16:36 - 16:38
    L'extraordinari de debò
  • 16:38 - 16:41
    és que Déu agafés aquell nen
    poruc, tímid i esquifit
  • 16:41 - 16:42
    que tenia por de les altures,
  • 16:42 - 16:44
    de l'aigua i dels taurons,
  • 16:44 - 16:46
    dels doctors, els infermers,
    les agulles i els objectes afilats
  • 16:46 - 16:48
    i de parlar en públic
  • 16:48 - 16:51
    i ara em té a mi volant pel món
    a alçades de 9 km,
  • 16:51 - 16:54
    empassant objectes afilats
    sota l'aigua rodejat de taurons
  • 16:54 - 16:57
    i parlant a metges i infermers
    i a públics com vosaltres per tot el món.
  • 16:57 - 17:00
    Això és realment impressionant per a mi.
  • 17:00 - 17:01
    Sempre havia volgut fer l'impossible —
  • 17:01 - 17:02
    Gràcies.
  • 17:02 - 17:04
    (Aplaudiments)
  • 17:04 - 17:05
    Gràcies.
  • 17:06 - 17:09
    (Aplaudiments)
  • 17:10 - 17:13
    Sempre havia volgut fer l'impossible
    i ara ho faig.
  • 17:13 - 17:16
    Volia fer coses extraordinàries
    a la vida i canviar el món
  • 17:16 - 17:17
    i ara ho faig.
  • 17:17 - 17:20
    Sempre havia volgut volar pel món
    fent proeses sobrehumanes
  • 17:20 - 17:21
    i salvant vides i ara ho faig.
  • 17:21 - 17:23
    I sabeu què?
  • 17:23 - 17:26
    Encara hi ha una petita part
    del somni d'aquell nen
  • 17:26 - 17:27
    al meu interior.
  • 17:30 - 17:36
    (Rialles i aplaudiments)
  • 17:37 - 17:40
    I sabeu què? Sempre havia volgut
    trobar un objectiu i una vocació
  • 17:40 - 17:42
    i ara els he trobat.
  • 17:42 - 17:43
    I sabeu què?
  • 17:43 - 17:46
    No són les espases, no us penseu,
    no són els meus punts forts.
  • 17:46 - 17:49
    Són les meves febleses i paraules.
  • 17:49 - 17:51
    El meu objectiu i la meva vocació
    són canviar el món
  • 17:51 - 17:52
    combatent les pors
  • 17:52 - 17:55
    amb les espases i les paraules,
  • 17:55 - 17:57
    pas a pas, persona a persona,
  • 17:58 - 18:00
    per inspirar la gent a ser superherois
  • 18:00 - 18:02
    i fer l'impossible a la vida.
  • 18:02 - 18:05
    El meu objectiu és ajudar els altres
    a trobar els seus.
  • 18:05 - 18:06
    Quin és el vostre?
  • 18:06 - 18:07
    Quin és el vostre objectiu?
  • 18:07 - 18:09
    Per què us van posar al món?
  • 18:09 - 18:12
    Crec que tots podem ser superherois.
  • 18:12 - 18:14
    Quin és el vostre poder?
  • 18:15 - 18:18
    Dels més de 7 mil milions
    de persones del món
  • 18:18 - 18:22
    només menys de 12
    són empassadors d'espases,
  • 18:22 - 18:23
    però només existeix un tu.
  • 18:23 - 18:24
    Tu ets únic.
  • 18:24 - 18:26
    Quina és la teva història?
  • 18:26 - 18:28
    Què et fa diferent?
  • 18:28 - 18:29
    Explica la teva història
  • 18:29 - 18:32
    encara que sigui
    amb un fil de veu tremolosa.
  • 18:32 - 18:33
    Quins són els teus mobnis?
  • 18:33 - 18:36
    Si poguessis fer qualsevol cosa,
    ser qui volguessis ser, anar a qualsevol lloc...
  • 18:36 - 18:37
    Què faries? On aniries?
  • 18:37 - 18:38
    Què faries?
  • 18:38 - 18:40
    Que vols fer amb la teva vida?
  • 18:40 - 18:42
    Quins grans somnis tens?
  • 18:42 - 18:44
    Quins grans somnis tenies de petit?
    Fes memòria.
  • 18:44 - 18:46
    Segur que no era aquest, oi?
  • 18:46 - 18:48
    Quin era el somni més boig,
  • 18:48 - 18:50
    que crèieu tant estrany i obscur?
  • 18:50 - 18:54
    Segur que això fa que ja no sembli
    tan estrany, oi?
  • 18:55 - 18:57
    Què és la vostra espasa?
  • 18:57 - 18:59
    Cada u teniu una espasa,
  • 18:59 - 19:01
    una de doble fulla, de pors i somnis.
  • 19:01 - 19:04
    Empasseu-vos-la, sigui el que sigui.
  • 19:04 - 19:06
    Seguiu els vostres somnis,
    senyores i senyors.
  • 19:06 - 19:09
    Mai no és massa tard
    per ser qui voleu ser.
  • 19:10 - 19:12
    A aquells abusananos amb pilotes,
  • 19:12 - 19:15
    els que pensaven que jo mai no faria l'impossible,
  • 19:15 - 19:18
    només els he de dir una cosa:
  • 19:18 - 19:19
    Gràcies.
  • 19:19 - 19:22
    Perquè sense els malvats
    no tindríem superherois.
  • 19:23 - 19:28
    Sóc aquí per demostrar
    que l'impossible no és impossible.
  • 19:28 - 19:32
    Això és extremament perillós,
    em podria matar.
  • 19:32 - 19:34
    Espero que us agradi.
  • 19:34 - 19:35
    (Rialles)
  • 19:36 - 19:39
    Necessitaré la vostra ajuda ara.
  • 19:47 - 19:48
    Públic: Dos, tres.
  • 19:48 - 19:52
    Dan Meyer: No, no. Necessito
    que m'ajudeu contant. Tots, eh!
  • 19:52 - 19:53
    (Rialles)
  • 19:53 - 19:56
    Sabeu els números? Sí?
    Compteu amb mi. Llestos?
  • 19:56 - 19:57
    Un.
  • 19:57 - 19:58
    Dos.
  • 19:58 - 19:59
    Tres.
  • 19:59 - 20:01
    No, això és 2, però veig
    que us ho sabeu.
  • 20:07 - 20:08
    Públic: Un.
  • 20:08 - 20:09
    Dos.
  • 20:09 - 20:10
    Tres.
  • 20:11 - 20:13
    (Crits)
  • 20:14 - 20:16
    (Aplaudiments)
  • 20:16 - 20:17
    DM: Sí!
  • 20:17 - 20:23
    (Aplaudiments i xiulets)
  • 20:23 - 20:25
    Moltes gràcies.
  • 20:25 - 20:29
    Gràcies, gràcies. Gràcies de tot cor.
  • 20:29 - 20:31
    De fet, gràcies de tot estómac.
  • 20:32 - 20:35
    He dit que venia a fer l'impossible
    i ho he fet.
  • 20:35 - 20:38
    Però això no era impossible.
    Ho faig cada dia.
  • 20:38 - 20:43
    L'impossible era que aquell nen
    poruc, tímid i esquifit afrontés les pors,
  • 20:43 - 20:45
    dempeus a l'escenari de TEDx,
  • 20:45 - 20:47
    i que canviés el món amb les paraules,
  • 20:47 - 20:49
    amb les espases, persona per persona.
  • 20:49 - 20:52
    Si us he fet pensar en nous camins,
  • 20:52 - 20:54
    si us he fet creure
    que l'impossible no és impossible,
  • 20:54 - 20:58
    si us he fet adonar que podeu fer
    coses impossibles a la vida,
  • 20:58 - 21:01
    he fet la meva feina
    i la vostra tot just comença.
  • 21:01 - 21:04
    No deixeu de somiar mai.
    No deixeu de creure mai.
  • 21:05 - 21:06
    Gràcies per creure en mi
  • 21:06 - 21:08
    i gràcies per ser part del meu somni.
  • 21:08 - 21:10
    I aquest és el meu regal:
  • 21:10 - 21:11
    L'impossible no és...
  • 21:11 - 21:13
    Públic: impossible.
  • 21:13 - 21:15
    Llarga caminada part del regal.
  • 21:15 - 21:20
    (Aplaudiments)
  • 21:20 - 21:21
    Gràcies.
  • 21:21 - 21:28
    (Aplaudiments)
  • 21:28 - 21:30
    Presentadora: Gràcies, Dan Meyer. Caram!
Title:
Fer l'impossible, apunyalar les pors | Dan Meyer | TEDxMaastricht
Description:

Heu volgut ser mai un superheroi i fer l'impossible? En Dan Meyer creu que no importa que tinguem pors extremes o somnis esbojarrats, tots tenim el potencial de ser superherois, fer l'impossible i canviar el món. El director d'una organització d'ajuda humanitària per als orfans del Kazakhstan, Dan Meyer, comparteix com superar les pors d'infància extremes, la fòbia social i els abusananos per fer proeses sobrehumanes, esdevenir finalista a America's Got Talent, guanyar l'Ig Nobel de Medicina el 2007 a Harvard, aconseguir un rècord mundial 39 vegades i ser l'expert de referència en una de les arts més antigues i perilloses del món —empassar espases— i tenir passió per inspirar els altres a fer l'impossible a la vida.

En la seva primera xerrada de TED, en Dan porta el públic en la seva caminada des de les pors extremes fins a les proeses extremes, de dèbil i rècord mundial, de perdedor a guanyador d'un premi Ig Nobel i de derrotista a finalista d'America's Got Talent. En Dan mostra la ciència que hi ha en l'antic art d'empassar espases i descriu la seva aventura per fer proeses sobrehumanes i superar el fracàs i els límits del cos humà per fer l'impossible i canviar el món. I dóna consells sobre com superar les pors i fer l'impossible vosaltres mateixos.

Aquesta xerrada es va fer a un esdeveniment TEDx local, independent de TED Conferences.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDxTalks
Duration:
21:38

Catalan subtitles

Revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.