Catalan subtitles

← La revelació de la Dolly Parton

Com acabes una història? El presentador de "Radiolab" Jab Abumrad ens explica com la cerca d'una resposta el va portar a les muntanyes de Tennessee, on va conèixer una professora molt sàvia: la Dolly Parton.

Get Embed Code
27 Languages

Showing Revision 5 created 09/04/2020 by Anna Comas-Quinn.

  1. Vull parlar-vos de la meva cerca
    d'objectius com a periodista
  2. i com em va ajudar
    la Dolly Parton.
  3. Fa uns 20 anys que explico històries,

  4. primer a la ràdio i després en podcasts.
  5. Quan vaig començar el programa
    de ràdio "Radiolab" el 2002,
  6. semblava el programa
    d'històries per excel·lència.
  7. Fèiem venir algú...
  8. (Audio) Steven Strogatz:
    És dels espectacles

  9. més hipnòtics i fascinants de la natura,
  10. perquè, tingueu en compte,
    hi ha silenci absolut.
  11. Jad Abumrad: Com aquell matemàtic,
    l'Steve Strogatz,

  12. que ho describia tan bé.
  13. SS: Imagineu-vos.
    Hi ha una ribera a Tailàndia,

  14. en un lloc perdut de la selva,
  15. baixes pel riu en una canoa.
  16. No se sent res de res,
  17. potser, de tant en tant,
    algun ocell exòtic.
  18. JA: Ets en aquesta canoa
    imaginària amb l'Steve,

  19. i al voltant hi ha milers
    de cuques de llum.
  20. Fa l'efecte d'una nit estrellada
  21. perquè les cuques de llum
    parpellegen a different ritme,
  22. que és el que et podries esperar.
  23. Però segons l'Steve, en aquest lloc,
  24. per motius que cap científic
    pot explicar clarament...
  25. SS: Ups.

  26. Ups.
  27. Ups.
  28. Milers de llums que s'encenen
    i s'apaguen sincronitzadament.
  29. (Música i sons electrònics)

  30. JA: Ara seria el moment

  31. que jo posaria aquesta música
    preciosa, com acabo de fer,
  32. i començarieu a notar
    una sensació càlida.
  33. Un sentiment que, segons la ciència,
  34. d'alguna manera es troba
    al cap i al pit
  35. i s'escampa per tot el cos.
  36. És una sensació de sorpresa.
  37. Del 2002 al 2010 vaig fer
    centenars d'històries com aquesta.

  38. Ciència, neurociència, històries
    molt intel·ligents i estimulants
  39. que sempre acabaven
    amb aquell sentiment d'incredulitat.
  40. I vaig començar a considerar
    que la meva feina,
  41. era portar moments de sorpresa a la gent.
  42. Les respostes eren del tipus:
  43. (vàries veus) "Com?" "Uau!" "Uau!"

  44. "Impressionant."
  45. "Apa!" "Uau!"
  46. JA: Però em vaig començar
    a cansar d'aquestes històries.

  47. És a dir, en part, era per la repetició.
  48. Recordo un dia que estava
    assegut davant de l'ordinador,
  49. fent el so d'una neurona.
  50. (Cruixit)

  51. Agafes un so en blanc i
    el talles, un so molt fàcil de fer.

  52. Recordo haver pensat:
    "He fet aquest so 25 vegades".
  53. Però era molt més que això...
  54. Les històries tenien
    un trajectòria familiar.
  55. Vas pel camí de la veritat,
    que és fet de ciència,
  56. i comences a qüestionar-te.
  57. M'encanta la ciència,
    no em malinterpreteu.

  58. Els meus pares van emigrar
    d'un país devastat per la guerra
  59. a Amèrica,
  60. i la ciència per a ells
    era un senyal d'identitat,
  61. i jo ho vaig heretar d'ells.
  62. Però hi havia alguna cosa
    d'aquest simple pas
  63. de la ciència a la sorpresa
  64. que no m'acabava de fer el pes.
  65. És l'únic camí que pot
    prendre una història?
  66. Cap al 2012.

  67. vaig topar-me amb unes històries
    diferents que em van fer pensar: "No."
  68. Una d'aquelles històries,
  69. on vam entrevistar un paio
    que describia com havien fet servir
  70. armes químiques contra ell
    i els del seu poble
  71. a les muntanyes de Laos.
  72. Hi van anar científics occidentals,
  73. van buscar les armes químiques,
    i no en van trobar cap.
  74. En vam parlar amb aquell home
  75. i ens va dir que els científics
    estaven equivocats.
  76. Li vam dir: "Però ho van comprovar".
  77. Va dir: "M'és igual. Jo sé
    el que em va passar a mi."
  78. I vam estar així donar voltes i voltes,
  79. i, per resumir-ho,
  80. va acabar plorant.
  81. Em vaig sentir...
  82. fatal.
  83. Insistint en una veritat científica
    quan algú ha patit.
  84. Això no arreglaria res.
  85. Potser confiava massa en la ciència
    per trobar la veritat.
  86. En aquell moment, em va semblar
  87. que hi havia moltes veritats possibles,
  88. i només ens en miràvem una.
  89. Vaig pensar: "He de millorar".
  90. I durant els següents vuit anys,

  91. Em vaig comprometre a explicar
    històries amb veritats enfrontades.
  92. Vam explicar històries
    sobre el consentiment,
  93. on veies la perspectiva dels
    supervivents i dels criminals
  94. i els seus arguments xocaven.
  95. Vam explicar històries
    sobre la raça,
  96. com s'eliminen sistemàticament
    els negres d'un jurat,
  97. i que, les normes que intenten evitar-ho
  98. encara ho empitjoren.
  99. Històries sobre antiterrorisme,
    de detinguts de Guantánamo
  100. on tot és un conflicte
  101. i tot el que pots fer
    és lluitar per trobar-hi sentit.
  102. I aquesta lluita va ser
    com el senyal.
  103. Vaig començar a pensar:
    "Potser això és el que vull."
  104. Portar a la gent a moments de lluita.
  105. Però la gent em deia:
  106. (vàries veus) "Ja t'entenc... com..."

  107. mmmm (sospira)

  108. "Ah, bé...mmm"

  109. "No ho sé..."

  110. "Ah, sí? Ondia!" (sospira)

  111. JA: Jo volia sentir aquell sospir

  112. en cada una de les històries,
  113. perquè aquest so
    és com el moment present, no?
  114. Vivim en un món on la veritat
    ja no és un seguit de fets
  115. que hem de copsar.
  116. Ha esdevingut un procés.
  117. Ha passat de ser un nom a ser un verb.
  118. Però com acabes aquesta història?
  119. El que passa és que, de fet,
    expliques una història,
  120. enfrontant dos punts de vista,
  121. i arribes al final i penses...
  122. No, a veure...
  123. Què dic al final?
  124. Déu meu!
  125. Com... com s'acaba aquesta història?
  126. No pots dir: "I van ser feliços..."
  127. perquè no és veritat.
  128. Però alhora,
  129. si deixes la gent encallada
    en aquell lloc...
  130. preguntant-se:
    "Per què ho he escoltat?"
  131. Em semblava que hi havia
    d'haver un altre pas.
  132. Hi havia d'haver una sortida a la lluita.
  133. I això és el que em porta a la Dolly.

  134. O Santa Dolly, com ens agrada
    dir-li al Sud.
  135. Vull explicar-vos una revelació
    que vaig tenir de sobte,
  136. mentre feia una sèrie de 9 capítols
    l'any passat, "Dolly Parton's America".
  137. Va ser com un punt de partida...
  138. i vaig tenir la intuïció
    que la Dolly em podria ajudar
  139. a solucionar
    el problema del final.
  140. Aquesta va ser la intuïció:

  141. Vas a un concert,
  142. veus homes amb gorres de transportista
    al costat de drag-queens,
  143. demòcrates al costat de republicans,
  144. dones donant-se la mà,
  145. tot tipus de persones juntes.
  146. Tot de gent que en teoria
    s'haurien d'odiar
  147. estan cantant tots plegats.
  148. D'alguna manera va forjar
    aquest espai únic a Amèrica,
  149. i jo volia saber, com s'ho va fer?
  150. Així que vaig entrevistar la Dolly
    12 vegades en dos continents.

  151. Començava totes les entrevistes així:
  152. (Audio) Dolly Parton:
    Pregunta'm el que vulguis

  153. que et diré el que jo vull sentir.
  154. (Rialles)

  155. JA: És indiscutiblement
    una força de la natura.

  156. Però el problema amb què em vaig topar
  157. és que havia triat un concepte
    per aquesta sèrie
  158. que em presentava problemes personals.
  159. La Dolly canta molt sobre el Sud.
  160. Si mires la seva discografia,
  161. veuràs que moltes cançons
    parlen de Tennessee.
  162. (Music) DP: (Canten, vàries cançons)
    Tennessee, Tennessee...

  163. Nostàlgia de Tennessee...
  164. Tinc l'enyor trist de Tennessee
    dins del cap
  165. Tennessee.
  166. JA: "Tennessee Mountain Home,"
    "Tennessee Mountain Memories."

  167. Jo em vaig criar a Tennessee,
  168. i no sentia cap nostàlgia
    per aquell lloc,
  169. jo era el nen àrab esmirriat
  170. que provenia d'on es van inventar
    els atacs suïcides.
  171. Em passava moltes hores
    a la meva habitació.
  172. Quan vaig marxar de Nashville,
  173. vaig marxar definitivament.
  174. Recordo estar a Dollywood,

  175. davant d'una rèpica de la seva casa
    de la muntanya a Tennessee.
  176. La gent plorava.
  177. És una rèplica.
  178. Per què ploreu?
  179. No entenia per què
    estaven tan emocionats,
  180. especialment, per la meva
    relació amb el Sud.
  181. I per això vaig començar a tenir
    atacs de pànic.
  182. "Potser no sóc la persona
    adequada per això?"
  183. Però llavors...

  184. un gir del destí.
  185. Vam conèixer en Bryan Seaver,
  186. el nebot i guardaespatlles de la Dolly.
  187. I en un rampell, ens va portar,
  188. al productor Shima Oliaee i a mi,
  189. de Dollywood cap a les muntanyes,
  190. fins dalt en 20 minuts,
  191. per una carretereta estreta,
  192. per unes portes de fusta gegants
    que semblaven de "Joc de Trons",
  193. fins a la "Casa de Tennessee".
  194. La de debò.
  195. Valhalla.
  196. La "Casa de la Muntanya" de debò.
  197. I en aquesta part hi posaré Wagner,

  198. perquè heu d'entendre que,
  199. segons es diu a Tennessee,
  200. la "Casa de la Muntanya"
    és com un lloc sagrat.
  201. Recordo estar-me allà palplantat,
    damunt l'herba,

  202. al costat de Pigeon River,
  203. amb les papallones aletejant,
  204. vaig tenir el meu moment d'esbalaïment.
  205. La casa de Tennessee de la Dolly
  206. era exactament igual que la del meu pare
    a les muntanyes del Líban.
  207. La seva casa és igual
    que la que ell va deixar.

  208. Aquesta simple relació
    em va portar a tenir-hi una conversa
  209. que mai no havia tingut,
  210. sobre el dolor de deixar la pròpia casa.
  211. I com ho percep en la música de la Dolly.
  212. Llavors vaig tenir una conversa
    amb la Dolly on em describia les cançons
  213. com a música de migració.
  214. Fins i tot la típica cançó,
  215. "Tennesse Mountain Home", si l'escoltes...
  216. (Dolly Parton "Tennessee Mountain Home")

  217. "Asseguda al porxo una tarda d'estiu
  218. en una cadira amb dues potes,
  219. arrepenjada a la paret."
  220. Es tracta de capturar un moment
    que saps que ja ha passat.

  221. Però si ho pots plasmar clarament,
  222. potser ho pots congelar,
    atrapar a la resina,
  223. entre el passat i el present.
  224. Aquesta és l'experiència de l'immigrant.
  225. I aquest senzill pensament
    em va dur a milions de converses.

  226. Vaig començar a parlar amb musicòlegs
    sobre la música country en general.
  227. Aquesta música que sempre he trobat
  228. que no té res a veure
    amb el meu país
  229. de fet està feta amb instruments
    i estils de música
  230. que provenen directament
    de l'Orient Mitjà.
  231. De fet, hi havia rutes comercials
    que partien d'on ara és el Líban
  232. i anaven fins les muntanyes
    de l'est de Tennessee.
  233. Puc dir honestament, que allà dret,
    mirant la seva casa,

  234. va ser la primera vegada
    que em vaig sentir de Tennessee.
  235. De debò.
  236. I no va ser només això.

  237. Vull dir que sovint
  238. em feia sortir de les simples categories
  239. en què jo havia organitzat el món.
  240. Recordo parlar-li de la relació
    amb en Porter Wagoner
  241. durant set anys.
  242. El 1967 va entrar a la seva banda
    i ell era l'estrella del country,
  243. mentre que ella no era ningú,
    només feia els cors.
  244. En poc temps, ella es fa famosa,
  245. ell s'engeloseix,
  246. i la demanda
    per tres milions de dòlars
  247. quan ella vol marxar.
  248. Seria molt fàcil veure en Porter Wagoner
  249. com al clàssic patriarca idiota,
  250. que va intentar retenir-la.
  251. Però sempre que li suggeria,
  252. dona...
  253. (Audio) És que era un paio,
    es veu en els vídeos,

  254. et posava el braç a l'espatlla.
  255. Hi havia com una relació de poder, segur.
  256. DP: Bé, era més complicat.

  257. Pensa-hi.
  258. Feia molts anys que feia allò,
  259. no em necessitava per tenir èxit.
  260. Tampoc esperava que jo destaqués.
  261. Jo era una gran artista i ell no ho sabia.
  262. No sabia els somnis que jo tenia.
  263. JA: De fet, em deia,

  264. "No portis la teva manera
    de veure el món a la meva història,
  265. perquè no era així.
  266. Sí, hi havia poder, però no només això.
  267. No es pot resumir així."
  268. D'acord, per tirar enrere...

  269. Què en trec d'això?
  270. Penso que hi ha alguna cosa aquí
    que és com una pista, un camí a seguir.
  271. Als periodistes ens encanta
    la diferència.
  272. Som molt fetitxistes amb això.
  273. Però cada cop més,
    en aquest món tan confús,
  274. hem de ser el pont
    entre aquestes diferències.
  275. Però com es fa?
  276. Per mi, ara, la resposta és senzilla.

  277. Et preguntes sobre aquestes diferències,
  278. t'hi endinses tan com pots,
  279. fins que, com dalt d'aquella muntanya,
  280. passa alguna cosa,
  281. com una revelació.
  282. No es pot acabar amb les diferències.
  283. S'ha d'acabar amb la revelació.
  284. Tornant d'aquella excursió a la muntanya,

  285. un amic meu em va donar un llibre
    que donava un nom a aquesta idea.
  286. En psicoteràpia, hi ha una idea
    que es diu "el tercer",
  287. que bàsicament diu:
  288. Sovint ens considerem
    com a unitats autònomes.
  289. Jo et faig alguna cosa
    i tu em fas una altra cosa.
  290. Però segons aquesta teoria,
    quan dues persones es troben
  291. i realment es comprometen a veure's,
  292. en aquest acte de reconeixement mutu,
  293. creen una cosa nova.
  294. Una nova entitat que és la seva relació.
  295. Podem pensar en el concerts de la Dolly
    com un "tercer espai cultural".
  296. La manera com veu
    les diferents parts del públic,
  297. la manera com ells la veuen,
  298. crea l'arquitectura espiritual de l'espai.
  299. I m'hi sento cridat.

  300. Com a periodista,
  301. com a narrador,
  302. i simplement com a americà,
  303. que viu en un país
    que lluita per aguantar,
  304. vull que cada història que explico
    trobi "el tercer".
  305. Un lloc on el que considerem diferent
  306. acabi transformant-se en alguna cosa nova.
  307. Gràcies.