Per solucionar vells problemes, estudieu noves espècies

La natura és meravellosament abundant, diversa i misteriosa, però la investigació biològica avui dia tendeix a centrar-se en només set espències, incloent-hi rates, pollastres, mosques de la fuita i nosaltres. Estem mesurant una franja de vida sorprenentment escasa, diu el biòleg Alejandro Sánchez Alvarado, i esperem que sigui suficient per resoltre els problemes més vells i desafiants de la ciència, com el càncer. En la seva conferència, captivadora visualment, Alvarado ens fa una crida a interrogar el desconegut i ens mostra els descobriments extraodinaris que surgeixen quan ho fem.

En els últims anys,

he passat els estius
al laboratori biològic marí

a Woods Hole, Massachusetts.

I allà, el que he estat fent
essencialment és llogar un vaixell.

El que voldria demanar-vos

és que feu un viatge
amb vaixell amb mi avui.

Vam partir d'Eel Pond
cap a Vineyard Sound,

davant de la costa de Martha’s Vineyard,

equipats amb un dron per identificar
els possibles punts de partida

per mirar cap a l’Atlàntic.

Abans volia dir
cap a les profunditats de l'Atlàntic

però no hem d’anar a molta profunditat
per arribar al desconegut.

Aquí, a dues milles de distancia

des del que possiblement és el laboratori
de biologia marina més gran del món,

baixem una simple xarxa
de placton a l’aigua

i porta a la superfície

coses a les que la humanitat
gairebé no para atenció,

i que sovint no s’han vist mai abans.

Aquest és un dels organismes
que vam atrapar a la nostra red.

Això és una medusa.

Però mireu d'aprop,

vivint dins d'aquest animal
hi ha un altre organisme

i molt probablement sigui
totalment nou per a la ciència.

Una espècie completament nova.

O què tal aquesta
altra bellesa transparent

amb un cor que batega,

creixent asexualment al seu cap,

una descendència que passarà a
reproduir-se sexualment.

Deixeu-me dir-ho un altre cop:

aquest animal està creixent
asexualment al seu cap,

una descendencia que es reproduirà
sexualment a la pròxima generació.

Una medusa extranya?

No precisament.

És una ascídia.

És un grup d'animals

amb el que ara sabem que compartim
una extensa ascendència genòmica,

i potser és la espècie d'invertebrats
més propera a la nostra.

Conegueu la vostra cosina,

Thalia democratica.

(Riures)

Estic bastant segur que no vau guardar
un lloc a la última reunió familiar

per la Thalia,

però deixeu-me dir-vos

que aquests animals estan profundament
relacionats amb nosaltres

de maneres que just estem
començant a entendre.

Així que, la pròxima vegada que escolteu
a algú dir amb un to burleta

que aquest tipus d'investigació
és una simple expedició de pesca,

espero que recodeu
el viatge que acabem de fer.

Actualment, moltes de les ciències
biològiques només veuen valor

en estudiar en profunditat
el que ja sabem;

en cartografiar continents ja descoberts.

Però a alguns de nosaltres
ens interesa molt més el desconegut.

Nosaltres volem descobrir
continents completament nous,

i contemplar les magnífiques
vistes de la ignorància.

Anhelem l'experiència
d'estar completament desconcertats

per una cosa que mai no hem vist.

I sí, estic d'acord,

hi ha molta satisfacció del ego
per poder dir:

Mira, jo vaig ser el primer
en descobrir allò.

Però aquesta
no és una questió d'auto-exaltació,

perquè en aquest tipus
d'investigació de descobriment,

si no et sents
com un complet idiota tota la estona,

vol dir que no estàs
investigant suficientment.

(Riures)

Així que cada estiu porto a la coberta
del nostre petit vaixell

més i més coses
de les quals sabem molt poc.

Aquesta nit m'agradaria explicar-vos
una història sobre la vida

que rarament s'explica
en un ambient com aquest.

Des de la posició avantatjosa dels
laboratoris biològics del segle XXI,

hem começat a il·luminar
amb coneixement molts misteris de la vida.

Sentim que després de segles
d'investigació centífica,

estem começant a fer avanços significants

per entendre alguns dels
principis fundamentals de la vida.

El nostre optimiste es reflecteix
en el creixement de la biotecnologia

arreu del món,

intentant utilitzar els coneixements
científics per curar malalties humanes.

Coses com el càncer, l'envelliment,
malalties degeneratives;

són només algunes de les indesitjables
que desitgem amansir.

A vegades em pregunto:

Per què tenim tants problemes

intentant solucionar
el problema del càncer?

És que estem intentant resoldre
el problema del càncer

i no pas intentant entendre la vida?

La vida en aquest planeta
comparteix un origen comú,

i puc resumir 3.500 mil·lions d'anys
d'història de la vida en el planeta

en una sola dispositiva.

Aquí apareixen representants de totes
les espècies conegudes del planeta.

En aquesta immensitat de la vida
i de la biodiversitat,

no ocupem una posició remarcable.

(Riures)

L'homo sapiens.

L'últim del nostre tipus.

I malgrat que no vull despreciar gens

els assoliments de la nostra espècie,

per més que desitgem que sigui així
i sovint fingim que ho és,

no som la mesura de totes les coses.

Som, tot i això, els que
medim moltes coses.

Quantifiquem sense parar,
analitzem i comparem

i part d'això és absolutament inestimable
i de fet és necesari.

Però l'èmfasi actual en forçar que
la investigació biològica s'especialitzi

i produeixi resultats pràctics

restringeix la nostra habilitat
de questionar-nos la vida

a limits inacceptablement estrets
i a profunditats insatisfactòries.

Estem mesurant una franja de vida
sorprenentment escasa,

i esperem que aquelles xifres
salvin totes les nostres vides.

Com d'estret us pregunteu?

Deixeu-me donar-vos unes xifres.

L'Administració Nacional
Oceànica i Atmosfèrica ha estimat

que al voltant del 95 per cent
dels nostres oceans resten inexplorats.

Centrem-nos en això un segon.

El 95 per cent dels nostres oceans
resten inexplorats.

Crec que és acertat dir

que ni tan sols sabem
quant sobre la vida no sabem.

No és sorprenent, doncs,
que cada semana en el meu camp

comencem a afegir
més i més espècies noves

a aquest extraordinari arbre de la vida.

Aquest, per exemple,

va ser descobert aquest estiu,

nou per a la ciència,

i ara ocupa la seva pròpia branca
en el nostre arbre genealògic.

Encara és més tràgic

que sabem que hi ha un grapat
d'altres espècies d'animals allà fora

però, per desgràcia, la seva biologia
encara és gairebé desconeguda.

Estic segur que molts
haureu sentit a parlar

que una estrella de mar pot
regenerar-se el braç després d'una pèrdua.

Però molts no sabreu

que el mateix braç pot, de fet,
regenerar una estrella de mar sencera.

I hi ha altres animals que fan
coses veritablement sorprenents.

Estic disposat a apostar que

molts mai heu sentit a parlar
del cuc pla, Schmidtea mediterranea.

Aquest petit noi d'aquí

fa coses simplement alucinants.

Pots agafar un d'aquests animals
i tallar-lo en 18 fragments

i cadascun d'aquests fragments
procedirà a regenerar

un animal complet

en menys de dues setmanes.

18 caps, 18 cossos, 18 misteris.

Durant la última dècada i mitja,

he intentat descobrir
com aquests cucs fan el que fan

i quin és el seu truc.

Però com tots els bons mags,

ells no revelen
els seus secrets fàcilment.

(Riures)

Així que, aquí estem

després de 20 anys estudiant
aquests animals,

de mapejar el genoma,
de rascar-nos la barbeta

i de milers d'amputacions
i de milers de regeneracions

i encara no entenem com
aquests animals fan el que fan.

Cada planari és un oceà en sí mateix

ple d'incògnites.

Una de les característiques comunes

de tots aquests animals
dels que us he estat parlant

és que no sembla que hagin
rebut una notificació

que s'han de comportar
seguint les normes

que prenem d'un grapat
d'animals seleccionats a l'atzar

que actualment poblen la gran majoria

dels laboratoris biomèdics del món.

Conegueu els Premi Nobel.

Set espècies, essencialment,

que ens ha aportat la pitjor part
del nostre coneixement

del comportament biològic actual.

Aquest petit d'aquí,

tres premis Nobel en 12 anys.

I tot i l'atenció que han aconseguit

i tot el coneixment que han generat,

així com la gran part de la financiació,

aquí seguim davant dels mateixos
problemes intractables

i molts nous reptes.

I això és perquè, desafortunadament,

aquests set animals corresponen
essencialment

al 0.0009 per cent de totes les espècies
que habiten el planeta.

Així que començo a sospitar que

la nostra especialització dificulta els
nostres progressos en el millor dels casos

i en el pitjor, ens desvia.

Això és perqué la vida
en aquest planeta i la seva història

és la història de qui trenca regles.

La vida va començar en aquest planeta
com organismes monocel·lulars

que van nadar durant
mil·lions d'anys a l'oceà

fins que una d'aquestes
criatures va dir:

"Avui faré les coses diferent;

avui m'agradaria inventar una cosa
anomenada multicel·lularitat,

i ho faré".

Estic segur que no va ser
una decisió popular llavors,

(Riures)

i fos com fos, ho va aconseguir.

Els organismes multicel·lulars
van començar a poblar

aquests oceans ancestrals

i van prosperar.

I els tenim aquí avui.

Masses de terra van emergir
de la superfície dels oceans

i alguna criatura va pensar:

"Mira, allò sembla una propietat maca.

M'agradaria mudar-m'hi".

"Estàs boig?

Et disecaràs allà fora.
Res no pot viure fora de l'aigua".

La vida es va obrir camí

i ara hi ha organismes
que viuen a terra.

Una vegada a terra,
deurien haver mirat al cel

i van dir: "Estaria bé anar als núvols,

volaré".

"No pots trencar la llei de la gravetat,
no pots volar".

I tot i així, la naturalessa va inventar,

multiples vegades i per separat,

maneres de volar.

M'agrada estudiar els animals
que trenquen les regles

perquè sempre que trenquen una regla,
inventen alguna cosa nova

que ens van fer possible
estar avui aquí.

Aquests animals no
van rebre la notificació.

Van trencar les regles.

Si hem d'estudiar animals
que trenquen les regles,

no hauriem d'estudirar-los
també trencant les regles?

Crec que hem de renovar el
nostre esperit d'exploració.

En lloc de portar la natura
als laboratoris

i interrogar-la allà,

necesitem portar la nostra ciència

al majestuós laboratori
que és la natura,

i allà, amb el nostre modern
armament tecnològic,

interrogar cada nova forma
de vida que trobem,

i cada nou atribut biològic
que podem trobar.

De fet, hem de portar tota
la nostra intel·ligencia

a tornar a ser estúpida;

sentir-nos inútils davant
la immensitat del desconegut.

Perquè després de tot,

la ciència no va sobre coneixement.

La ciència va sobre la ignorància.

Això és el que fem.

Una vegada, Antoine de Saint-Exupéry
va escriure:

"Si vols construir un vaixell,

no mobilitzis la gent per recollir fusta

i no els assignis tasques i feina,

ensenya'ls a desitjar la infinita
immensitat del mar...".

Com a científic i professor,

m'agrada parafrasejar això i dir

que els cièntifics hem d'ensenyar
als nostres estudiants

a desitjar la infinita immensitat del mar

que és la nostra ignorància.

Nosaltres, l'homo sapies, som l'única
espècie que coneixem

que està motivada per
la investigació cièntifica.

Nosaltres, com totes
les altres espècies,

estem entrellaçats a la història
de la vida d'aquest planeta.

I crec que m'equivoco quan dic
que la vida és un misteri,

perquè crec que la vida
és de fet un secret a veus

i que durant mil·lennis ens ha estat
cridant per entendre-la.

Així que us pregunto:

No som nostaltres la millor oportunitat
que té la vida per coneixer's?

I si és així,

què dimonis estem esperant?

Gràcies.

(Aplaudiments)