Els efectes de la contaminació atmosfèrica al cervell

La contaminació atmosfèrica no té fronteres — tampoc al cos, diu María Neira experta en salut pública. En aquesta xerrada sorprenent, descriu com les particules microscòpiques i els productes químics que respirem afecten els nostres òrgans principals (inclòs el cervell) i fa una crida tant al públic com als dirigents a prendre mesures per aturar les fonts de contaminació.

Hi ha una cosa que necessitem
desesperadament

i que no podem deixar de fer:

respirar.

Ho voleu provar?

Per què no provem
de deixar de respirar tots junts

posem per cas, uns 10 segons.

Us sembla bé?

Som-hi.

Preparats... Ara!

Uf, és difícil, oi?

Bé, us donaré un altre nombre increïble

que us tornarà a deixar sense alè:

set.

Set què?

Set milions de morts prematures cada any

causades per l'exposició a l'aire
de mala qualitat que respirem.

Imagineu-vos, més que la població
del meu estimat Madrid

aniquilada en un any.

Potser us preguntareu:

S'ha divulgat aquesta informació?

S'ha publicat i distribuït?

Doncs, sí.

En aquests moments, hi ha més de
70.000 publicacions científiques

que examinen la relació entre la
contaminació de l'aire i la nostra salut,

i els mitjans de comunicació globals
tracten aquest tema regularment.

De fet, en relativament poc temps,

hem descobert

que la contaminació atmosfèrica
té un impacte negatiu

en quasi tots els nostres
òrgans principals.

Comencem pels pulmons.

Quan pensem en la contaminació de
l'aire, sovint pensem en els pulmons.

En realitat, cada vegada que inspirem,

inhalem contaminants tòxics,

i els nostres pobres pulmons rosats

pateixen.

En els darrers 10 anys

hem recollit molta informació
sobre el que ha passat

però deixeu-me explicar primer
què és la contaminació de l'aire.

La contaminació de l'aire
és una barreja molt complexa

de partícul·les sòlides,

gotetes de líquids

i gasos químics.

Imagineu tota aquesta barreja

que pot provenir de fonts com
ara la combustió domèstica,

de la indústria, del trànsit

o de moltes altres fonts interiors
o exteriors.

I, és clar, diferents fonts de pol·lució

poden crear barreges
diferents de contaminants.

El fet és que totes aquestes toxines,

es poden combinar de diferents maneres.

Per exemple, les partícules en suspensió.

Poden ser una barreja de...

fixeu-vos en quin cóctel,

terra i pols,

sal marina,

metalls tòxics,

boirum del diesel,

nitrats i sulfats,

i tot aquest verí tòxic,
aquest cóctel deliciós,

passa pels nostres pulmons cada dia,

i estem constantment exposats
a aquesta contaminació

perquè no podem deixar de respirar.

Vull dir, podem deixar de fer-ho durant
10 segons, però no més.

No podem deixar de respirar

i, a més,

necessitem, cada dia,
uns 10.000 litres d'aire.

Així doncs, hem dit que tenim
set milions de morts

causades per la contaminació
atmosfèrica cada any.

Estem espantats?

Estem tranquils?

Hem declarat un desastre nacional,
una emergència global?

Doncs, no, i de fet em faig
aquesta pregunta cada dia:

Què está passant?

Potser hi ha alguna cosa que ens pot
fer reaccionar més ràpid.

La contaminació de l'aire no solament
ens afecta els pulmons.

També ens afecta el cervell.

Aquí tenim el nostre cervell.

Preciós.

Tots en tenim un.

Tots el necessitem.

Amb una mica de sort, tots l'utilitzem!

(Rialles)

Alguns més que d'altres.

I en els darrers 10 anys d'història,

l'estudi sobre la relació entre
la contaminació atmosfèrica

i la salut del nostre cervell

ha incrementat dràsticament,

potser el nostre cervell
s'està desfent.

Però deixeu-me explicar-vos l'evidència,

el que sabem fins ara de l'efecte
de la contaminació en el cervell.

En primer lloc, s'han comprovat recentment

els potencials efectes nocius

dels contaminants atmosfèrics

en el nostre sistema nerviós central.

Però tornem a les partícules tòxiques.

Us en recordeu?

Les hem deixat als pulmons,

disfrutant de la vida,

contaminant-ho tot.

Però les més petites

poden passar al corrent sanguini,

i des del corrent sanguini,
bombejades pel cor,

poden arribar a tot el cos,

i amenaçar tots i cadascun dels òrgans,

fins i tot el cervell.

Dèiem que la contaminació
atmosfèrica no té fronteres,

i això també és cert dins del cos

perquè els contaminants poden
travessar la barrera placentària

arribar al fetus i alterar
el còrtex cerebral del nadó

molt abans que respiri
per primera vegada.

En segon lloc, diversos
estudis suggereixen

que una exposició a la contaminació
durant l'etapa prenatal i primera infància

pot tenir una influència negativa en
el desenvolupament neuronal,

pitjors resultats en proves cognitives,

i pot tenir una influència també,
una influència negativa,

en alguns trastorns de conducta
com ara l'autisme

i el trastorn per dèficit
d'atenció i hiperactivitat.

A més, algunes proves han demostrat

que exposar el cervells
de nens i de joves adults

durant molt de temps
a les partícules en suspensió

causa algunes reaccions com
una inflamació del cervell,

que altera la resposta neural

i [també] pot comportar
més plaques protèiques

que s'acumulen,

i poden incrementar el risc
de patir malalties

com l'Alzheimer i el Parkinson.

No és irònic?

Estem invertint en
el futur dels nostres fills,

els enviem a l'escola cada dia
pequè ampliïn horitzons,

la societat inverteix en la seva educació

però l'aire que respiren mentre
esperen l'autobús de l'escola

influeix negativament
en el desenvolupament del seu cervell.

Anem al tercer punt:
Què passa amb els adults?

Segons un recent estudi científic,

una llarga exposició a partícules
en suspensió causa deteriorament cognitiu

als seus participants
a mida que envelleixen.

I no només això,

si els exposem a partícules en suspensió
molt petites durant molt de temps,

el seu cervell envelleix més ràpidament,

i tenen més probabilitats

de patir petits atacs cardíacs.

Per últim, i no us donaré més proves,

perquè en tenim un munt,

alguns estudis epidemiològics amb animals

suggereixen que una exposició sostinguda
a contaminants atmosfèrics

podría incrementar el risc
de patir demència.

Així doncs, quasi tothom està exposat
a la contaminació atmosfèrica.

Tant si vius en una àrea rural o urbana,

tant si vius en un país
d'ingressos alts o baixos,

el cervell de tothom, inclòs el vostre,

està en risc.

Com a metge,

he dedicat més de 20 anys

de la meva vida professional

a crear consciència
sobre problemes de salut pública,

riscos de salut pública,

a l'Organització Mundial de la Salut,

i sé que tenim els coneixements
i també les solucions.

És clar que en alguns llocs hi ha
més contaminació que en d'altres,

però és un problema mundial,

i cap individu, ciutat, grup, país o regió

ho podrà resoldre tot sol.

Necessitem un fort compromís
i accions importants per part de tothom:

la societat civil,

el sector privat,

fins i tot els individus.

Tots tenim el nostre paper.

Sí, hem d'intentar canviar
la forma en què consumim,

com ens desplacem,

i com utilitzem l'energia.

Un fet positiu és que tenim
totes aquestes solucions a l'abast.

La qüestió és que si ho
ajornem un sol dia,

podríem perdre milers de vides,

però si ho endarrerim un any,

podríem tornar-ne a perdre set milions.

Així que cada funcionari, cada polític,

ha de ser conscient de les conseqüencies
en la nostra salut

si decideixen posposar
les seves decisions.

De fet,

no és la primera vegada a la història

que ens enfrontem als riscos
d'aquest assassí invisible.

Això era Londres, l'any 1952,

i tal i com va passar a Londres
als anys 50 i 60,

governs i ciutats,

han de prendre mesures urgents per aturar
el terrible impacte de la contaminació.

Tots els polítics han de saber
que endarrerir mesures difícils,

com ara reduir el trànsit a les ciutats,
invertir en transport públic

i comprometre's a promoure
l'ús de la bicicleta a les ciutats,

invertir en energies renovables,

promoure energies netes per a cuinar,
pels aires condicionats,

transport i calefacció

són solucions molt intel·ligents,

perquè, de fet, redueixen emissions,

milloren la qualitat de l'aire
segons els nivells de l'OMS,

que són els nivells que ens protegiran.

Així doncs, tots els polítics
han d'estar totalment compromesos

i hi ha d'haver voluntat política,

però ho necessitem ara.

Els que no ho fan,
que ajornen les mesures,

fins i tot han de defensar
la seva posició als tribunals.

I a partir d'ara,

cap polític podrà dir, "no ho sabia."

Així que la pregunta és:

Quantes vides,

pèrdua de qualitat de vida

i pèrdua de la nostra
capacitat intel·lectual

estem disposats a acceptar?

Si la reposta és "cap"

us demano que,

mentre encara ens funcioning els cervells,
mentre encara tinguem intel·ligència,

si us plau, exerciu els vostres drets,
pressioneu els vostres polítics

i assegureu-vos que prenen mesures
per aturar les fonts de contaminació.

Aquesta és la primera cosa
que hem de fer per a protegir-nos

per a protegir el nostre preciós cervell.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)