El passat fosc de les proves de QI - Stefan C. Dombrowski

Mira la lliçó completa: https://ed.ted.com/lessons/the-dark-history-of-iq-tests-stefan-c-dombrowski

Al 1905, els psicòlegs Alfred Binet i Théodore Simon van dissenyar una prova a França per als nens que tenien dificultats a l'escola. Dissenyat per determinar quins nens necessitaven atenció individualitzada, aquest mètode va determinar les bases de les proves de QI modernes. Com funcionen les proves de QI i reflecteixen realment la intel·ligència? En Stefan C. Dombrowski investiga com aquestes proves s'han fet servir al llarg de la història.

Xerrada d'en Stefan C. Dombrowski, dirigida per Kozmonot Animation Studios.

Al 1905, els psicòlegs
Alfred Binet i Théodore Simon

van dissenyar una prova per nens que
tenien dificultats a l'escola a França.

Es va dissenyar per determinar quins nens
necessitaven atenció individualitzada.

Aquest mètode va esdevenir
la base per les proves de QI.

Començant a finals del segle XIX,

es van fer hipòtesis de com les habilitats
cognitives, com el raonament verbal,

la memòria de treball
i les habilitats visoespacials

reflectien una intel·ligència general
subjacent (o factor G).

En Simon i en Binet van dissenyar vàries
proves per medir aquestes habilitats

i combinar els resultats
en un sol resultat.

Es van ajustar les preguntes
per a cada grup d'edat,

els resultats d'un nen es mostraven
en relació amb els altres de la seva edat.

Si es dividia el resultat d'algú entre
l'edat i es multiplicava per 100,

s'obtenia el quocient intel·lectual (QI).

Avui dia, una puntuació de 100
és la mitjana d'una població de mostra.

El 68 % de la població puntua
en un marge de 15 punts dels 100.

En Simon i en Binet creien que
les habilitats que evaluava la seva prova

reflexaven la intel·ligència general.

Però tant llavors com ara,

no s'ha arribat a cap definició exacta
sobre què és la intel·ligència general.

Això va deixar la porta oberta a gent
que feia servir la prova

segons llurs supòsits preconcebuts
sobre què és la intel·ligència.

El que va començar com una manera
d'identificar als que necessitaven ajuda,

es va fer servir per classificar
la gent d'altres maneres,

sovint segons ideologies
amb grans defectes.

Es van implementar a gran escala
per primera vegada

als EEUU durant la Primera Guerra Mundial,
quan els militars les feien servir

per seleccionar els reclutes
per fer la formació d'oficials.

Llavors, molta gent creia en l'eugenèsia,

la idea que els trets genètics
desitjables i no desitjables

es poden i s'han de controlar en humans
mitjançant la reproducció selectiva.

Hi havia molts problemes
amb aquesta manera de pensar,

entre d'altres, que la intel·ligència
no només era fixa i hereditària,

sinó també lligada
a la raça de la persona.

Sota la influència de l'eugenèsia,

els científics van emprar els resultats
de la iniciativa militar

per afirmar erròniament que certes races

eren intel·lectualment superiors
a d'altres.

Sense considerar que molts dels
reclutes que es van sometre a la prova

eren immigrants recents als EEUU,

que no havien rebut una bona educació
o prou exposició a l'anglès.

Van crear una jerarquia errònia
sobre la intel·ligència dels grups ètnics.

L'intersecció de l'eugenèsia i el QI
va influenciar la ciència

i també la política.

Al 1924, l'estat de Virginia
va aprovar una política

que permetia l'esterilització forçosa
de la gent amb baix QI,

una decisió recolzada pel
Tribunal Suprem dels Estats Units.

A l'Alemanya nazi, el govern va autoritzar
l'assessinat de nens

que tenien un QI baix.

Després de l'Holocaust i del moviment
afroamericà pels drets civils,

els usos discriminatoris
de les proves de QI

es van posar en dubte
tant a nivell moral com científic.

Els científics van començar a demostrar
els impactes ambientals sobre el QI.

Per exemple, a mesura que les proves de QI
s'anaven recalibrant al llarg del segle XX

les noves generacions
treien millor puntuació

que les generacions anteriors.

Aquest fenòmen,
conegut com l'efecte Flynn,

ocorre massa ràpid com per ser degut
als trets evolutius heredats.

En comptes, la causa semblava ser
ambiental:

hi havia millor educació, millor sanitat
i millor nutrició.

A mitjan del segle XX,

els psicòlegs també van intentar
fer servir les proves de QI

per avaluar altres coses
a part de la intel·ligència general,

com ara l'esquizofrènia, la depressió
i altres afeccions psiquiàtriques.

Aquestes diagnòsis depenien en gran part
del judici clínic dels avaluadors,

i usaven un subconjunt de les proves
que s'usaven per determinar el QI.

Es va veure més tard que aquest mètode
no donava informació clínica relevant.

Avui dia, les proves de QI fan servir
dissenys i preguntes similars

als de les proves antigues,

tot i que tenim tècniques per identificar
els prejudicis potencials de la prova.

No es fan servir per a diagnosticar
afeccions psiquiàtriques.

Però una pràctica problemàtica similar
que utilitza resultats parcials

encara s'utilitza a vegades per
diagnosticar dificultats en l'aprenentatge

tot i que els experts ho desaconsellen.

Els psicòlegs d'arreu del món encara
fan servir les proves de QI

per identificar
discapacitats intel·lectuals

i els resultats poden determinar

el recolzament educatiu, formació laboral
i vida assistida necessaris.

Els resultats de QI s'han fet servir
per justificar polítiques terribles

i ideologies sense cap base científica.

Això no vol dir que la prova, per se,
sigui inútil,

de fet, ajuda a mesurar el raonament i
les habilitats de resolució dels problemes

que es duen a terme.

Però no és el mateix que mesurar
el potencial d'algú.

Tot i que hi ha molts problemes
polítics, històrics, científics

i culturals que envolten les proves de QI,

molts investigadors estan d'acord

i rebutgen la idea que els individus
s'han de categoritzar

segons un resultat numèric.