Tots som avui aquí
per poder compartir

l’aniversari
segur que sabreu de qui...

Obriu els ulls,
mireu al voltant i així...

Era un pobret nen
enmig de mil dones.

“Deixa això!”, “Vols parar?”
“Ets un bitxo!”, “A estudiar!”

Ha passat el temps i
segueixes igual que ahir...

que ahir.

Pere, ja fa molts anys,

jugàvem al terrat
i a la piscina a Can Amat.

Pere, te’n recordes, del Sant Miquel?

i del Centre i les històries del Manel?

Pere, uuuuuuh,

atleta, esquiador, alpinista, cantant,
músic i entusiasta.

Ets un crack! Ets un crack!
Això és la teva empremta.

Segueixes endavant

estudis i treballs,
MIR a Lleida, avui al CUAP.

Però, no et despistis, 
que ara ve el millor:

L’Andrea i la Marta ben aprop.

Pere, uuuuh,

I vas trobar l'Amor

amb la Bego
que va venir acompanyada!!

Veig un home molt guapot...
Que potser és el metge?

Subirana! Subirana! 
Mal de cap, recepti’m algo!

Pere, el nen avui té febre,
què li dono i que puc fer??

Ibuprofeno! Ibuprofeno!

Millor, Paracetamol...
Magnífico, oh, oh, oh, oh!

Aquell pobret nen, envoltat de germanes,

ara envoltat de filles i gendres
a Sant Andreu, i se’l veu molt feliç.

Amb la Bego han format una gran família:

ANDREA! Qui?? La Subi o la Ros?
Quin follón!

PATRÍCIA, per què arribes tan tard?
Quin follón!

I MARTA! És l’hora de sopar!!
(quin follón) Hora de sopar!
Hora de sopar!

Oh, oh, oh, oh...
Prou! Prou! Prou! Prou! Prou!

Bego mía, Bego mía, Bego mía, quin follón!

Pro viure així em dóna molta marxa a mi, a mi, a mi...

Saps que sempre amb nosaltres hi podràs comptar!

Amb les teves germanes, nebots i cunyats!

Oh! Pere
Escolta’m molt bé, Pere!

Som al teu costat,
Som al teu costat, per sempre!

Tots t’estimem, Pere,
Això és així:

Tots volem que siguis

Tots volem que siguis... Feliç!!