A vegades, vaig a una classe de gimnàs o a un recinte musical o, en realitat, a qualsevol lloc amb música de fons i gaudeixo dels ritmes i de les melodies i els temps... I després dedico un moment a escoltar la lletra, una lletra que, per exemple, ens posa en posició de subordinació que mai no toleraríem en qualsevol altre context. I m'horroritza el nivell de normalització del sexisme a la nostra cultura. Escolto música i penso, no vull haver de gaudir amb el so de la meva opressió. La música és una de les formes de comunicació més poderoses, perquè té el potencial d'encoratjar-nos o oprimir-nos. La música satisfà les emocions. La música satisfà l'ànima. La música ens arriba a l'ànima. Ens obre els canals per rebre informació sobre la condició social dels altres, i informa els nostres rols. I tot i que no tinc cap problema amb la fantasia masculina, sí que en tinc amb el fet que, segons un estudi recent, només un 2,6 % dels productors musicals s'identifiquin com a dones. Això significa que un percentatge encara més petit s'identifiquen com a "trans" o inconformes amb el gènere I per què és important? Perquè, si no manegem la nostra narrativa, algú altre contarà les nostres històries, i s'equivocarà, i perpetuarà els mateixos mites que ens frenen. I no he vingut per dir als altres com fer la seva música. Sóc aquí per donar i traçar l'alternativa. Una estratègia que utilitzo a la meva música és la de fer ritmes de percussió globals que siguin energètics i estimulants i afegir-hi una lletra que descriu de forma genuïna les meves experiències vitals sense fer que ningú altre se senti oprimit. Fa gràcia, perquè per la mateixa raó excusam tantes lletres problemàtiques; perquè ens encanta com ens fan sentir els ritmes. Un exemple és la meva cançó "Top Knot Turn Up". (Música: "Top Knot Turn Up") (Canta) Vaig apagar les notificacions del mòbil per tenir més temps / Sense bombolles que molestin el meu estat mental clar/ Heu de saber que no sóc aquí per complaure. / Amb els cabells fermats, ho faig bé / El meu temps no és propietat teva / Quan sóc productiva com els meus ovaris, ei! / Dóna a una dona adulta espai per respirar drets bàsics i llibertat / Lliure de la inseguretat que el món projecta sobre mi / No em molestis quan estic concentrada / El futur es femení ja ho saps / Lluit contra la corrupció de la Cort Suprema / Divertint-me amb el monyo alt des que vaig escriure això / Un monyo alt i a divertir-se Un monyo alt i a divertir-se, divertir-se. Un monyo alt i a divertir-se Un monyo alt i a divertir-se, divertir-se. Un monyo alt i a divertir-se Un monyo alt i a divertir-se, ei. És un monyo alt i a divertir-se. (Acaba la música) Vull que seguim fent música preciosa, pro-sexe sobre l'alegria i la llibertat. Vull que acceptem el plaer igual que acceptem el dolor. Vull que celebrem els aspectes vertaders, matisats i multidimensionals de la nostra existència humana, en lloc de reforçar narratives falses de sexualitat degradant per tal de sentir-nos acceptats o estimats. I una altra estratègia que utilitzo a la meva música per combatre la misogínia que existeix a la música és retratar de manera visual el món on desitjaria que visquérem. Pel vídeo musical de la meva cançó "See Me Thru", una cançó tipus R&B electrònic i "queer" vaig triar a les meves estimades amigues Ania i Dejha, per al paper de les amants, perquè estan casades a la vida real. Però el que no sabeu és que també estan darrere la càmera conceptualitzant i dirigint tot el vídeo. (Vídeo) Eiiiiii ohhhh Les meves emocions estaven esgotades. La música hauria de ser segura i accessible perquè tothom la gaudís Com vegeu, no es tracta de perdre el "sex appeal" o l'estil de la música, es tracta d'afegir missatges que omplin de tendresa i positivitat a la música que ens motiva i ens desafia. I mentre que nosaltres, els músics, tenim la responsabilitat de fer música que no sigui denigrant, els consumidors també poden ser part d'aquest canvi. Per començar, podem triar quines cançons silenciem i quines cançons pujem de volum. Podem dir, "Em respecto suficient per decidir que no vull escoltar això, i tampoc vull que ocupi l'espai de ningú altre". Segon, ens podem preguntar: "Aquesta música o aquest missatge contribueixen a oprimir algú altre? Per què ho tolero?" I finalment, tots podem triar fer "playlists" o punxar música que creï l'ambient que necessitem a cada moment evitant els missatges problemàtics. Per què és important? Perquè mostra als algoritmes dels sistemes de "streaming" i al món que és aquesta la música que volem escoltar, i produeix canvis a llarg termini i una retroalimentació que impacta tota la indústria. Aquest no és un missatge dirigit només a un petit grup de persones. És un missatge que ens afecta a tots: quan ens expressem i alliberem als més vulnerables, alliberem a tothom.