Quan pensem en un fill, un amic o una parella romàntica ens ve al cap la paraula "amor", i tot un seguit d'emocions: felicitat i esperança, il·lusió, confiança i seguretat, i també de vegades tristor i decepció. Potser no hi ha al diccionari una paraula amb la qual connectem més que amb "amor". Tot i la centralitat que té a les nostres vides, no és curiós que mai no ens hagin ensenyat a estimar? Fem amistats, gestionem els inicis de relacions romàntiques, ens casem i tornem de l'hospital amb criatures, esperant saber com fer-ho. Però en realitat, sovint fem mal i no respectem els qui ens estimem. Poden ser coses petites com culpar un amic si no passa temps amb nosaltres, o fer una ullada als missatges de text de la parella, o avergonyir un fill perquè no estudia. El 100% de nosaltres, acabarà patint conductes poc sanes en la relació. I el 100% de nosaltres tindrà conductes poc sanes. És part de ser humà. En el pitjor del casos, el mal que fem als qui estimem es manifesta en abusos i violència, i els abusos dins d'una relació els pateixen una de cada tres dones i un de cada quatre homes al llarg de les seves vides. La majoria, quan sent aquestes estadístiques, diu: "No, no, no, a mi això no em passaria pas". És instintiu rebutjar les paraules "abús" i "violència", pensar que això els hi passa als altres, en un altre lloc. Però la veritat és que les relacions poc sanes i els abusos són pertot arreu. Diem que són altres coses i ignorem la connexió. L'abús ens el trobem amagat en l'amor poc sa. Treballo per a l'organització One Love. La filla de la família que la va crear va ser assassinada per l'ex-xicot. Una tragèdia que ningú no s'esperava, però mirant enrere, s'adonaren que hi va haver senyals d'alarma i que ningú no havia entès que ho eren. En diuen bogeria, dramatisme o excés de beguda. Les accions d'ell no les van entendre pel que realment eren: senyals d'alarma claríssimes. La família es va adonar que si els haguessin educat per detectar-les, s'hagués pogut prevenir la seva mort. Avui la nostra missió és assegurar-nos que tothom té la informació que Yeardley i els seus amics no tenien. Tenim tres objectius: acordar un llenguatge per parlar d'un tema que és difícil i incòmode de tractar. Apoderar la primera línia, és a dir, els amics, perquè ajudin. I, en el procés, millorar la nostra capacitat per estimar millor. Per fer això, cal començar per il·luminar els indicis de conductes poc sanes que sovint no veiem. La nostra feina es centra en crear contingut per poder parlar amb la gent jove. Com us podeu imaginar, el contingut sol ser força seriós donat la temàtica, però avui faré servir un dels materials més entretinguts i tot i així provocadors: "Les parelletes", per tal d'il·luminar cinc trets de l'amor poc sa. El primer és la intensitat. (Vídeo) Blau: Fa dos dies que no et veia. T'he enyorat. Taronja: Jo també t'he enyorat. (#ésamor) Blau: Fa cinc minuts que no et veig. Sembla tota una vida. Què has fet sense mi aquests cinc minuts? Taronja: Només fa tres minuts (#noésamor) Us sona? No sé, a mi sí. Les relacions abusives no comencen sent així. Comencen sent emocionants i apassionants. Hi ha una intensitat en l'afecte i l'emoció, hi ha pressa. Ens sentim molt bé. Ens sentim afortunats com si ens toqués la loteria. Però en l'amor poc sa, aquests sentiments canvien amb el temps d'emocionants a aclaparadors, potser fins i tot asfixiants. Ho notes a la panxa. Potser quan el nou xicot o xicota diu que t'estima abans del que t'esperaves o et segueix pertot arreu, et truca massa o t'envia missatges. Potser s'impacienta quan no contestes de seguida, tot i que sap que tens altres coses a fer. Cal recordar que no és com comença la relació el que importa, sinó com es desenvolupa. En els primers dies d'una relació cal parar atenció a com ens sentim. La part íntima va massa ràpid? Trobem que tenim espai per respirar? Cal practicar aviat l'ús de la nostra veu per expressar les nostres necessitats. Es respecta allò que volem? El segon tret és l'aïllament. (Vídeo) Taronja 2: Vols quedar? Taronja 1: És que nosaltres sempre fem "Dilluns junts". (#ésamor) Taronja 2: Vols quedar? Taronja 1: És que fem "Dilluns junts". T2: I demà? T1: És el "Dimarts estem plegats". T2: I dimecres? T1: És el "Dia sense amics". (#noésamor). Jo crec que l'aïllament és el tret de les relacions poc sanes que més sovint s'ignora o no s'entén. Per què? Perquè totes les relacions comencen amb un desig intens d'estar junts. És fàcil no veure quan les coses canvien. L'aïllament comença a poc a poc quan el xicot o la xicota ens aparta dels amics i de la família, el nostre suport, i ens va lligant més a ell o a ella. Diuent coses com: "Per què quedes amb ells? Són uns pesats." dels teus millors amics, o: "Ens volen fer tallar. Estan en contra nostra." de la família. L'aïllament és plantar llavors de dubte sobre la gent que hi havia a la teva vida abans de la relació. L'amor sa inclou la independència, dues persones que gaudeixen estant juntes però segueixen connectades a les persones i activitats que s'estimaven abans. Potser al principi voleu estar junts cada minut del dia, però a la llarga, mantenir la indepedència és fonamental. Cal fer plans amb els amics i complir-los i animar a la parella a fer el mateix. Un tercer tret de l'amor poc sa és la gelosia extrema. (Vídeo) Blau 2: Què fas tan feliç? Blau 1: M'ha començat a seguir a Instagram! (#ésamor) Blau 2: Per què estàs tan nerviós? Blau 1: M'ha, m'ha començat a seguir... pertot arreu. (#noésamor) Quan s'acaba la lluna de mel pot començar la gelosia extrema. La parella es pot tornar més exigent, vol saber on ets i amb qui en tot moment, o et comença a seguir pertot arreu, inclús per internet. La gelosia extrema torna a la persona possessiva i desconfiada, ens acusa de flirtejar amb altres o d'infidelitat i es nega a escoltar-nos si li diem que no cal que pateixi, que l'estimem. La gelosia és part de les relacions humanes, però la gelosia extrema és diferent. Té un punt compulsiu, desesperat i enrabiat. L'amor no ha de ser així. El quart tret és el menyspreu. (Vídeo) Blau: Vols quedar? Taronja: He d'estudiar. Blau: Però si treuràs un excel·lent, tu ets excel·lent. (#ésamor) Blau: Vols quedar? Taronja: He d'estudiar. Blau: Si suspendràs igual, suspendràs perquè... ets inútil. (#noésamor) Ja... Una relació poc sana fa servir les paraules com armes. Converses que abans eren divertides i fàcils es tornen mesquines i humiliants. Potser la parella es riu de nosaltres i ens fa mal, o potser explica anècdotes o acudits a costa nostra. Quan intentem explicar que ens hem sentit dolguts, no ens escolta o ens acusa d'exagerar. "Mira que ets sensible! Què et passa? No n'hi ha per tant." Ens fa callar amb aquestes paraules. Sembla evident, però la nostra parella ens hauria de fer costat. Les seves paraules ens haurien d'ajudar, no ensorrar. Ser lleïal i no explicar els nostres secrets. Ens hauria de fer sentit més segurs, no menys. Per acabar, l'últim tret: la volatilitat. (Vídeo) Taronja 1: Em sabria greu tallar. Taronja 2: A mi també (#ésamor). Taronja 1: Si tallèssim estaria tan deprimida que em tiraria d'aquest pedrís. Ho faria! No intentis aturar-me! (#noésamor). Tallar i tornar-hi sovint, alts i baixos extrems: com més tensió, més volàtil. Llàgrimes i baralles frustrants, seguides d'emotives reconciliacions, comentaris plens d'odi com: "No vals res, no sé per què estic amb tu!" seguits ràpidament de disculpes i promeses de que no tornarà a passar. Ja t'has acostumat tant a la muntanya russa que és la relació que potser ni t'adones que no és sana i que pot ser una relació fins i tot perillosa. Costa veure quan l'amor poc sa s'ha convertit en abús, però sí s'ha de dir que quants més d'aquests trets hi ha a la teva relació, més probable és que sigui poc sana i fins i tot perillosa. I si el teu instint és tallar i marxar, que és el que aconsellem als amics que estan en relacions poc sanes, això no sempre és el millor consell. El moment d'acabar la relació pot generar violència. Si creus que estàs en una relació abusiva o que ho pot acabar sent, més val consultar un professional que t'aconselli com marxar sense perill. Però no tot són relacions romàntiques, i no tot és qüestió de violència. Entendre els senyals d'un amor poc sa ens pot ajudar a entendre gairebé totes les nostres relacions. Ens pot fer entendre per què ens deceb una amistat o per què les interaccions amb un cert familiar ens deixen sempre nerviosos i desanimats. Potser ens fa veure com la nostra intensitat o gelosia ens porta problemes amb els companys de feina. El primer pas per millorar és entendre-ho, i tot i que no podem millorar totes les relacions poc sanes, algunes les haurem d'abandonar, podem treballar cada dia per millorar les nostres relacions. I ara les bones notícies: no cal ser un Einstein. Comunicació oberta, respecte mutu, amabilitat, paciència... es poden practicar cada dia. I si la pràctica ajuda, us prometo que no us farà perfectes. Jo em dedico a això i cada dia penso i parlo sobre les relacions sanes, i tot i així faig coses que no ho són. L'altre dia havíem de sortir de casa amb els meus quatre fills i entre baralles, discussions i queixes sobre l'esmorzar, vaig perdre la paciència. Molt enfadada, vaig cridar: "Calleu i feu el que us dic! Sou el pitjor que hi ha! S'han acabat les pantalles, les postres i tot el que us pugui fer gaudir de la vida!". (Rialles) Us ho sabeu, no? (Aplaudiments) Volatilitat, menyspreu. El meu fill gran es va girar, em va mirar i va dir: "Mama, això no és amor". (Rialles) Per un moment, el volia escanyar per renyar-me. Us ho prometo. Però després vaig reaccionar i vaig pensar: "Saps què? N'estic molt orgullosa". Orgullosa que tinguin les paraules per aturar-me. Vull que els meus fills entenguin com els han de tractar, i que tinguin paraules i veu per demanar-ho si no és així, en comptes d'acceptar-ho. Fa massa temps que pensem que les relacions són un tema fàcil, quan en realitat són una de les coses més importants i difícils de les nostres vides. Entendre els senyals de l'amor poc sa ens ajudarà a evitar els forats negres que ens xuclen cap a l'amor poc sa. Entendre i practicar l'art de les relacions sanes pot millorar gairebé tots els aspectes de la nostra vida. Estic convençuda que si bé l'amor és un instint i una emoció, la capacitat d'estimar millor és una habilitat que tots podem millorar i perfeccionar amb el temps. Gràcies. (Aplaudiments)