Estic sostenint una cosa considerablemente antiga. És més antic que qualsevol artefacte humà, més antic que la vida a la Terra, més antic que els continents i els oceans que els separen. Això va ser format fa més de quatre mil milions d'anys en els primers dies del sistema solar, quan els planetes encara s'estaven formant. Aquest tros de níquel i ferro oxidat pot no semblar especial, però quan l'obrim, podem veure que és diferent als metalls de la Terra. Aquest patró revela cristalls metàl·lics que només poden formar-se a l'espai, on el metall fos es refreda de manera summament lenta; uns pocs graus cada milió d'anys. Aquest formava part de un objecte més gran, un dels milions sobrants quan es van formar els planetes. Aquests objectes s'anomenen asteroides. Els asteroides són els nostres veïns còsmics més antics i nombrosos. Aquest gràfic mostra els asteroides a prop de la Terra en òrbita amb el Sol, en groc, i oscil·lant a prop de la òrbita terrestre, en blau. Les mesures de la Terra, el Sol i els asteroides es van augmentar perquè els pugueu veure amb claredat. Equips de científics de tot el món estàn buscant aquests objectes; descobrint-ne nous cada dia, traçant constantment l'espai proper a la Terra. Gran part d'aquest treball es finançat per la NASA. Buscar asteroides és com un gran projecte d'obres públiques, però en lloc de construir una carretera, tracem l'espai exterior construint un archiu que durarà per generacions. Aquests són els 1.556 asteroides propers a la Terra descoberts l'any passat. I aquests són tots els asteroides propers a la Terra coneguts, que a l'últim recompte van ser 13.733. Cadascún d'ells ha sigut visualitzat, catalogat i s'ha determinat la seva trajectòria al voltant del Sol. Tot i que varia d'asteroide a asteroide, les seves trajectòries es poden predir amb dotzenes d'anys. I la d'alguns asteroides es poden predir amb una exactitud increïble. Per exemple, els científics del Jet Propulsion Laboratory van predir on estaria l'asteroide Toutatis quatre anys abans, a menys de 30 quilòmetres. En aquells quatre anys, Toutatis va viatjar 8,5 mil milions de quilòmetres. Aquesta és una precisió fraccionària de 0,000000004. (Rialles) La raó perquè tinc aquest bonic fragment d'asteroide es perquè, com tots els veïns, els asteroides a vegades cauen inesperadament. (Rialles) Avui fa tres anys, un petit asteroide va explotar sobre la ciutat de Chelyabinsk, a Rússia. Aquest objecte tenia uns 19 metres de diàmetre, era tan gran com un supermercat. Objectes d'aquesta mida colpejen la Terra cada 50 anys més o menys. Fa 66 milions d'anys, un objecte més gran va xocar contra la Terra, provocant una extinció massiva. El 75 per cent de les espècies de plantes i animals es van perdre, incloent, tristament, als dinosaures. Aquest objecte tenia un diàmetre de 10 quilòmetres i 10 quilòmetres és aproximadament l'altitud de creuer d'un Jet 747. La pròxima vegada que estiguin a un avió, seguin al seient de la finestra, mirin cap a fora i imaginin una roca tan enorme, que estant sobre el sòl, quasi aconsegueix fregar l'extrem de l'ala. Tan ample que l'avió triga un minut en passar volant sobre aquesta. Aquesta és la mida del asteroide que va colpejar la Terra. Només durant el període de la meva vida, els asteroides han sigut considerats una gran amenaça pel nostre planeta. Des de llavors, es fa un gran esforç per descobrir i catalogar aquests objectes. Tinc la sort de ser part d'aquest esforç. Sóc part d'un grup de científics, que utilitza el telescopi NEOWISE de la NASA. NEOWISE no va ser dissenyat per trobar asteroides. Va ser dissenyat per orbitar la Terra i veure més enllà del Sistema Solar, per trobar les estrelles més fredes i les galàxies més lluminoses. I ho va fer molt bé durant els seus set mesos de vida útil. Però avui, 6 anys després, segueix actiu. L'hem reutilitzat per descobrir i estudiar asteroides. I tot i que és un petit robot espacial fantàstic, ara és com un cotxe usat. El criògen que refrigerava els seus sensors fa temps que no funciona, fèiem broma dient que el seu aire acondicionat no serveix. Té 920 milions de milles en l'odòmetre, però encara funciona molt bé i pren una fotografia fiable del cel cada 11 segons. Ha pres 23 fotografies des de que he començat a parlar. Una de les raons per les quals NEOWISE és tan valuós és perque percep el cel en infraroig tèrmic. En lloc de veure la llum solar que els asteroides reflexen, NEOWISE veu la calor que emeten. Aquesta és una capacitat vital, perque alguns asteroides són foscos com el carbó i pot ser difícil o impossible trobar-los amb altres telescopis. Però tots els asteroides, brillants o foscos, brillen per NEOWISE. Els astrònoms utilitzen totes les tècniques a la seva disposició, per descobrir i estudiar els asteroides. Al 2010, es va aconseguir una fita històrica. Tota la comunitat va descobrir al voltant del 90% d'asteroides, majors a 1 quilòmetre de diàmetre; objectes capaços de provocar una destrucció massiva a la Terra. Però el treball no ha acabat. Un objecte de 140 metres o més, podria destruir a un país de mida mitjana. Fins ara, només hem trobat el 25 per cent d'aquests. Hem de continuar buscant asteroides propers a la Terra en el cel. Som la única espècie capaç d'entendre càlculs, o construir telescopis. Sabem com trobar aquests objectes. Aquesta és la nostra responsabilitat. Si trobéssim un asteroide perillós, amb un avís previ significatiu, podriem desviar-lo del seu curs. A diferència dels terratrèmols, huracans o erupcions volcàniques, l'impacte d'un asteroide pot ser predit amb precisió i evitat. Ara necessitem mapejar l'espai proper a la Terra. Hem de seguir buscant el cel. Gràcies.