WEBVTT

00:00:09.051 --> 00:00:13.049
Començaré amb aquest poema. Vaig escriure aquest poema quan les bombes queien sobre Gaza

00:00:13.049 --> 00:00:18.039
i jo era la portaveu de la coalició, i em feia càrrec de bona part de l'organització,

00:00:18.039 --> 00:00:21.032
i ens havíem quedat fins prop de les sis de la matinada

00:00:21.032 --> 00:00:24.064
perfeccionant cada tall de so, i a la fi...

00:00:24.064 --> 00:00:27.039
Si sou palestins, ja sabeu que molts palestins ens cansem

00:00:27.039 --> 00:00:33.011
i comencem a pronunciar les "pes" com a "bes", o sigui que acabem convertint-nos en "Balestins".

00:00:33.011 --> 00:00:35.096
Així és que em vaig passar la nit practicant les meves "pes".

00:00:35.096 --> 00:00:39.056
I l'endemà, un dels periodistes em va preguntar:

00:00:39.056 --> 00:00:44.080
"No creu que tot s'arreglaria si tan sols deixessin d'ensenyar els seus nens a odiar?"

00:00:44.096 --> 00:00:47.006
No vaig pas insultar aquella persona,

00:00:47.006 --> 00:00:50.037
vaig ser molt educada, però vaig escriure aquest poema

00:00:50.037 --> 00:00:54.073
com a resposta a aquesta mena de preguntes que sempre hem d'entomar el palestins.

00:00:56.015 --> 00:01:00.023
Avui el meu cos era una massacre televisada.

00:01:00.023 --> 00:01:05.097
Avui el meu cos era una massacre televisada que havia d'encabir-se en talls de so i límits de paraules.

00:01:05.097 --> 00:01:11.096
Avui el meu cos era una massacre televisada que havia d'encabir-se en talls de so

00:01:11.096 --> 00:01:17.011
i límits de paraules prou farcides d'estadístiques per contraposar respostes mesurades.

00:01:17.011 --> 00:01:21.056
I he perfeccionat el meu anglès, i m'he après les resolucions de l'ONU.

00:01:21.056 --> 00:01:26.071
Però tot i així, ell m'ha preguntat: "Senyoreta Ziadah, no li sembla que tot es podria resoldre

00:01:26.071 --> 00:01:31.016
si simplement deixessin d'ensenyar tant i tant d'odi als seus fills?"

00:01:31.016 --> 00:01:32.019
(Pausa.)

00:01:32.056 --> 00:01:36.015
Busco al meu interior la força per ser pacient,

00:01:36.015 --> 00:01:40.087
però no és pas paciència, el que tinc a la punta de la llengua, mentre les bombes plouen sobre Gaza.

00:01:40.087 --> 00:01:43.012
La paciència m'acaba d'abandonar.

00:01:43.012 --> 00:01:44.017
(Pausa.)

00:01:44.017 --> 00:01:45.015
(Somriure.)

00:01:45.015 --> 00:01:47.007
Nosaltres ensenyem vida, senyor.

00:01:47.007 --> 00:01:48.056
(Rafeef, recorda't de somriure.)

00:01:48.056 --> 00:01:49.050
(Pausa.)

00:01:49.050 --> 00:01:51.012
Nosaltres ensenyem vida, senyor.

00:01:51.012 --> 00:01:56.029
Nosaltres, els palestins, ensenyem vida després que ells han ocupat l'últim racó de cel.

00:01:56.029 --> 00:02:00.088
Ensenyem vida després que ells han construït els seus assentaments i els murs de l'apartheid

00:02:00.088 --> 00:02:03.030
més enllà dels últims cels.

00:02:03.030 --> 00:02:05.027
Nosaltres ensenyem vida, senyor.

00:02:05.027 --> 00:02:06.060
Però avui

00:02:06.060 --> 00:02:12.045
el meu cos era una massacre televisada feta per a encabir-se en talls de so i límits de paraules.

00:02:12.045 --> 00:02:15.044
"I doni'ns una història, una història humana.

00:02:15.044 --> 00:02:17.012
Que no ho veu? No és un tema polític, aquest;

00:02:17.012 --> 00:02:19.071
només volem explicar a tothom coses seves i de la seva gent,

00:02:19.071 --> 00:02:21.055
o sigui que doni'ns una història humana.

00:02:21.055 --> 00:02:24.021
No esmenti les paraules "apartheid" i "ocupació".

00:02:24.021 --> 00:02:25.052
Aquest no és pas un tema polític.


00:02:25.052 --> 00:02:29.075
Cal que m'ajudi, com a periodista, a ajudar-la a explicar la seva història,

00:02:29.075 --> 00:02:31.075
que no és pas una història política.

00:02:31.075 --> 00:02:34.034
Avui el meu cos era una massacre televisada.

00:02:34.034 --> 00:02:37.095
Què li sembla si ens dóna la història d'una dona de Gaza que necessita medicaments?

00:02:37.095 --> 00:02:39.029
I vostè?

00:02:39.029 --> 00:02:43.047
Té un munt de membres amb els ossos trencats prou gran per amagar el sol?

00:02:43.047 --> 00:02:45.080
Doni'm els seus morts

00:02:45.080 --> 00:02:50.067
i faciliti’m la llista dels seus noms en un límit de mil dues-centes paraules.

00:02:50.067 --> 00:02:51.068
Avui

00:02:51.068 --> 00:02:56.069
el meu cos era una massacre televisada feta per a encabir-se en talls de so i límits de paraules

00:02:56.069 --> 00:03:01.048
i commoure aquells que es mostren insensibles a la sang terrorista.

00:03:01.048 --> 00:03:03.001
Però sí que es compadien...

00:03:03.001 --> 00:03:06.031
Es compadien del bestiar de Gaza.

00:03:06.031 --> 00:03:09.046
Així és que els dono resolucions de l'ONU, i estadístiques,

00:03:09.046 --> 00:03:10.033
i "nosaltres condemnem"

00:03:10.033 --> 00:03:11.040
i "nosaltres deplorem"

00:03:11.040 --> 00:03:12.016
i "nosaltres reprovem".

00:03:12.016 --> 00:03:16.059
I "aquests no són dos bàndols iguals: ocupant i ocupat".

00:03:16.059 --> 00:03:17.063
I un centenar de morts,

00:03:17.063 --> 00:03:18.084
dos centenars de morts,

00:03:18.084 --> 00:03:20.028
i un miler de morts.

00:03:20.028 --> 00:03:23.056
I entremig d'allò de "crim de guerra" i "massacre"

00:03:23.056 --> 00:03:27.028
esvento paraules i un somriure gens exòtic,

00:03:27.028 --> 00:03:29.059
un somriure gens "terrorista".

00:03:29.059 --> 00:03:35.024
I compto i recompto: cent morts, dos-cents morts, un miler de morts.

00:03:35.024 --> 00:03:36.076
Que hi ha algú, allà fora?

00:03:36.076 --> 00:03:38.012
Algú m'escoltarà?

00:03:38.012 --> 00:03:41.021
Tant de bo que pogués plorar sobre els seus cossos.

00:03:41.021 --> 00:03:44.060
Tant de bo que pogués córrer descalça pels camps de refugiats

00:03:44.060 --> 00:03:46.016
i agafar cada nen,

00:03:46.016 --> 00:03:47.052
tapar les seves orelles

00:03:47.052 --> 00:03:49.091
perquè no haguessin de sentir el soroll de les bombes

00:03:49.091 --> 00:03:52.012
la resta de la seva vida, igual que jo.

00:03:52.012 --> 00:03:54.088
Avui, el meu cos era una massacre televisada.

00:03:54.088 --> 00:03:56.008
I permetin-me només que els digui

00:03:56.008 --> 00:04:00.011
que no hi ha res que les seves resolucions de l'ONU hi hagin fet mai.

00:04:00.011 --> 00:04:03.028
I cap tall de so, ni un sol tall de so que se m’acudeixi,

00:04:03.028 --> 00:04:05.068
per més que millori el meu anglès,

00:04:05.068 --> 00:04:08.024
cap tall de so, cap tall de so, cap tall de so

00:04:08.024 --> 00:04:10.091
ni un sol tall de so no els retornarà la vida.

00:04:10.091 --> 00:04:12.080
Cap tall de so no ho arreglarà, això

00:04:12.080 --> 00:04:13.075
Nosaltres ensenyem vida, senyor.

00:04:14.001 --> 00:04:15.012
Nosaltres ensenyem vida, senyor.

00:04:15.012 --> 00:04:24.023
Nosaltres, el palestins, ens llevem cada matí per a ensenyar, a la resta del món, vida, senyor.

00:04:31.075 --> 00:04:32.083
Gràcies