WEBVTT

00:00:00.000 --> 00:00:03.000
Puc demanar que aixequi la mà

00:00:03.000 --> 00:00:05.000
o que aplaudeixi

00:00:05.000 --> 00:00:08.000
la gent de generacions diferents?

00:00:08.000 --> 00:00:10.000
Estic interessat en quants n’hi ha

00:00:10.000 --> 00:00:12.000
entre 3 i 12 anys.

00:00:12.000 --> 00:00:16.000
(Riure)

00:00:16.000 --> 00:00:19.000
Ningú, oi?

00:00:19.000 --> 00:00:21.000
Molt bé.

00:00:21.000 --> 00:00:23.000
Parlaré de dinosaures.

00:00:23.000 --> 00:00:26.000
Us en recordeu dels dinosaures quan ereu petits?

00:00:26.000 --> 00:00:31.000
(Aplaudiments)

00:00:33.000 --> 00:00:36.000
Els dinosaures són divertits, ja sabeu.

NOTE Paragraph

00:00:36.000 --> 00:00:38.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:00:38.000 --> 00:00:40.000
Tot i que avui anirem en una altra direcció.

00:00:40.000 --> 00:00:43.000
Espero que us n'adoneu.

00:00:43.000 --> 00:00:45.000
Per tant, us donaré el meu missatge sense embuts:

00:00:45.000 --> 00:00:47.000
Intenteu no extingir-vos.

00:00:47.000 --> 00:00:49.000
(Riure)

00:00:49.000 --> 00:00:51.000
Ja està.

NOTE Paragraph

00:00:51.000 --> 00:00:55.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:00:55.000 --> 00:00:57.000
La gent em demana sovint

00:00:57.000 --> 00:01:00.000
(de fet, és una de les preguntes que més sovint em fan)

00:01:00.000 --> 00:01:04.000
perquè als nens els agraden tant els dinosaures?

00:01:04.000 --> 00:01:06.000
Què els fascina tant?

00:01:06.000 --> 00:01:09.000
I normalment jo simplement dic,

00:01:09.000 --> 00:01:11.000
“Bé, els dinosaures eren grans,

00:01:11.000 --> 00:01:14.000
diferents, i ja no hi són.”

00:01:14.000 --> 00:01:16.000
No en queda cap.

00:01:16.000 --> 00:01:18.000
Bé, això no és veritat,

00:01:18.000 --> 00:01:20.000
però ja en parlarem a fons d’aquí a un minut

00:01:20.000 --> 00:01:23.000
Bé, doncs aquest és si fa no fa el tema:

00:01:23.000 --> 00:01:27.000
grans, diferents i ja no hi són.

00:01:27.000 --> 00:01:29.000
El títol de la meva xerrada:

00:01:29.000 --> 00:01:31.000
Dinosaures que canvien de forma:

00:01:31.000 --> 00:01:33.000
La Causa d’una Extinció Prematura

NOTE Paragraph

00:01:33.000 --> 00:01:36.000
Suposo que tots recordem els dinosaures.

00:01:36.000 --> 00:01:39.000
I n’hi ha de diferents formes.

00:01:39.000 --> 00:01:42.000
De diferents tipus.

00:01:42.000 --> 00:01:44.000
Fa molt de temps,

00:01:44.000 --> 00:01:46.000
al principi del segle XX,

00:01:46.000 --> 00:01:49.000
els museus anaven buscant dinosaures.

00:01:49.000 --> 00:01:52.000
Anaven a fora a recollir-los.

00:01:52.000 --> 00:01:54.000
I aquesta és una història interessant.

00:01:54.000 --> 00:01:57.000
Cada museu en volia un una mica més gran o millor

00:01:57.000 --> 00:01:59.000
del que qualsevol altre en tenia.

00:01:59.000 --> 00:02:02.000
Per tant, si el museu de Toronto sortia

00:02:02.000 --> 00:02:05.000
i recollia un Tiranosaure, un de ben gran,

00:02:05.000 --> 00:02:08.000
llavors el museu d’Ottawa en volia un de més gran

00:02:08.000 --> 00:02:10.000
i un de millor.

00:02:10.000 --> 00:02:12.000
I això passava amb tots els museus.

00:02:12.000 --> 00:02:14.000
Al final tothom anava buscant

00:02:14.000 --> 00:02:17.000
els dinosaures més grans i millors.

00:02:17.000 --> 00:02:21.000
Això passava a principis del segle XX.

NOTE Paragraph

00:02:21.000 --> 00:02:24.000
Cap als volts de 1970,

00:02:24.000 --> 00:02:26.000
alguns científics es van reunir

00:02:26.000 --> 00:02:29.000
i van pensar, “Què diantre?

00:02:29.000 --> 00:02:31.000
Mireu aquests dinosaures.

00:02:31.000 --> 00:02:33.000
Són tots grans.

00:02:33.000 --> 00:02:36.000
On són els petits?”

00:02:38.000 --> 00:02:40.000
I van rumiar-hi

00:02:40.000 --> 00:02:42.000
i fins i tot van escriure articles sobre el tema:

00:02:42.000 --> 00:02:44.000
“On són els dinosaures petits?”

00:02:44.000 --> 00:02:49.000
(Riure)

00:02:52.000 --> 00:02:56.000
Bé, aneu a un museu i ja veureu,

00:02:56.000 --> 00:02:59.000
fixeu-vos en quants cadells de dinosaure hi ha.

00:02:59.000 --> 00:03:02.000
La gent suposava (i això era de fet un problema)

00:03:02.000 --> 00:03:04.000
La gent suposava

00:03:04.000 --> 00:03:06.000
que si tinguéssin dinosaures petits,

00:03:06.000 --> 00:03:08.000
si tinguéssin dinosaures joves,

00:03:08.000 --> 00:03:10.000
serien fàcils d’identificar.

00:03:10.000 --> 00:03:12.000
Tindries un dinosaure gran

00:03:12.000 --> 00:03:15.000
i un de més petitó.

00:03:15.000 --> 00:03:18.000
Però tot el que tenien eren dinosaures grans.

NOTE Paragraph

00:03:18.000 --> 00:03:21.000
I això es deu a un parell de raons.

00:03:21.000 --> 00:03:25.000
En primer lloc, els científics tenen egos,

00:03:25.000 --> 00:03:29.000
i als científics els agrada posar noms als dinosaures.

00:03:29.000 --> 00:03:31.000
Els agrada posar noms a qualsevol cosa.

00:03:31.000 --> 00:03:34.000
A tothom li agrada posar el seu nom a un animal.

00:03:34.000 --> 00:03:37.000
(Riure)

00:03:37.000 --> 00:03:40.000
I així, cada vegada que trobaven alguna cosa que semblava un xic diferent,

00:03:40.000 --> 00:03:43.000
Li posaven un nom diferent.

00:03:43.000 --> 00:03:45.000
I el que va passar, és clar,

00:03:45.000 --> 00:03:48.000
és que vam acabar amb una bona colla de dinosaures diferents.

NOTE Paragraph

00:03:50.000 --> 00:03:53.000
El 1975,

00:03:53.000 --> 00:03:56.000
a algú se li va encendre la bombeta dins del cap.

00:03:56.000 --> 00:03:58.000
Dr. Peter Dodson

00:03:58.000 --> 00:04:00.000
de la Universitat de Pennsylvania

00:04:00.000 --> 00:04:03.000
es va adonar, de fet,

00:04:03.000 --> 00:04:06.000
que els dinosaures creixien

00:04:06.000 --> 00:04:08.000
de la mateixa manera que els ocells,

00:04:08.000 --> 00:04:10.000
que és diferent

00:04:10.000 --> 00:04:12.000
de la manera com creixen els rèptils.

00:04:12.000 --> 00:04:14.000
I de fet,

00:04:14.000 --> 00:04:17.000
va utilitzar el casuari com exemple.

00:04:17.000 --> 00:04:20.000
I té la seva gràcia -- si mirem el casuari,

00:04:20.000 --> 00:04:23.000
o qualsevol dels ocells que tenen una cresta al cap,

00:04:23.000 --> 00:04:25.000
de fet, creixen

00:04:25.000 --> 00:04:27.000
fins al 80 per cent del tamany adult

00:04:27.000 --> 00:04:30.000
abans que la cresta comenci a créixer.

00:04:30.000 --> 00:04:33.000
Penseu-hi atentament.

00:04:33.000 --> 00:04:36.000
Bàsicament estàn retenint les seves característiques juvenils

00:04:36.000 --> 00:04:39.000
fins a la maduresa. S’anomena ontogènia.

00:04:39.000 --> 00:04:43.000
Així, la ontogènia cranial alomètrica

00:04:43.000 --> 00:04:46.000
bàsicament és el creixement relatiu del crani.

00:04:46.000 --> 00:04:48.000
Doncs ja veieu

00:04:48.000 --> 00:04:50.000
que si en trobàveu un

00:04:50.000 --> 00:04:53.000
que havia crescut un 80 per cent

00:04:53.000 --> 00:04:56.000
i que no sabíeu que arribaria a esdevenir un casuari,

00:04:56.000 --> 00:04:59.000
pensarieu que eren dos animals diferents.

NOTE Paragraph

00:05:00.000 --> 00:05:03.000
Això era un problema,

00:05:03.000 --> 00:05:06.000
i en Peter Dodson s’en va adonar

00:05:06.000 --> 00:05:08.000
fent servir alguns dinosaures amb bec d’ànec

00:05:08.000 --> 00:05:10.000
llavors anomenats Hipacrosaures.

00:05:10.000 --> 00:05:12.000
i va mostrar

00:05:12.000 --> 00:05:15.000
que si agafàvem un cadell i un adult

00:05:15.000 --> 00:05:18.000
i feiem un promig del que hauria d’assemblar-se,

00:05:18.000 --> 00:05:21.000
si creixés d’aquesta forma lineal,

00:05:21.000 --> 00:05:23.000
hauria de tenir una cresta

00:05:23.000 --> 00:05:26.000
de la meitat del tamany que la d’un adult.

00:05:26.000 --> 00:05:28.000
Però, de fet, el sub-adult

00:05:28.000 --> 00:05:30.000
al 65 per cent

00:05:30.000 --> 00:05:32.000
no tenia cap cresta.

00:05:32.000 --> 00:05:34.000
I això era interessant.

00:05:34.000 --> 00:05:37.000
I aquí és on la gent

00:05:37.000 --> 00:05:40.000
va tornar a anar pel mal camí.

00:05:40.000 --> 00:05:42.000
Vull dir que si tan sols haguéssin agafat això,

00:05:42.000 --> 00:05:45.000
el treball de Peter Dodson, i hi haguéssin continuat,

00:05:45.000 --> 00:05:47.000
ara tindriem molts menys dinosaures

00:05:47.000 --> 00:05:49.000
dels que tenim.

00:05:49.000 --> 00:05:51.000
Però els científics tenen egos;

00:05:51.000 --> 00:05:54.000
els agrada anomenar coses.

00:05:54.000 --> 00:05:57.000
I per tant van continuar anomenant dinosaures

00:05:57.000 --> 00:06:00.000
perquè eren diferents.

NOTE Paragraph

00:06:00.000 --> 00:06:02.000
Ara tenim una manera d’analitzar amb fiabilitat

00:06:02.000 --> 00:06:05.000
si un dinosaure, o qualsevol altre animal,

00:06:05.000 --> 00:06:08.000
és un individu jove o vell.

00:06:08.000 --> 00:06:11.000
Es fa bàsicament tallant-ne els ossos.

00:06:11.000 --> 00:06:15.000
Però tallar els ossos d’un dinosaure

00:06:15.000 --> 00:06:18.000
és difícil de fer, com ja podeu imaginar,

00:06:18.000 --> 00:06:21.000
perquè els ossos

00:06:21.000 --> 00:06:25.000
dels museus són preciosos.

00:06:25.000 --> 00:06:28.000
Si aneu a un museu veureu que en tenen molta cura.

00:06:28.000 --> 00:06:31.000
Els posen en petits contenidors folrats amb escuma.

00:06:31.000 --> 00:06:34.000
Són tractats amb molta cura.

00:06:35.000 --> 00:06:37.000
No els agrada que tu vinguis

00:06:37.000 --> 00:06:39.000
i que vulguis serrar-los i mirar-hi a dins.

00:06:39.000 --> 00:06:41.000
(Riure)

00:06:41.000 --> 00:06:44.000
Per tant normalment no et deixen fer això.

00:06:44.000 --> 00:06:47.000
Però jo tinc un museu

00:06:47.000 --> 00:06:49.000
I recullo dinosaures

00:06:49.000 --> 00:06:51.000
i puc serrar els meus.

00:06:51.000 --> 00:06:53.000
Per tant, és el que faig.

NOTE Paragraph

00:06:53.000 --> 00:06:58.000
(Aplaudiments)

NOTE Paragraph

00:06:58.000 --> 00:07:03.000
Així, si talleu un dinosaure petit,

00:07:03.000 --> 00:07:05.000
és força esponjós per dins, com A.

00:07:05.000 --> 00:07:07.000
I si talleu un dinosaure més vell,

00:07:07.000 --> 00:07:09.000
és molt massiu.

00:07:09.000 --> 00:07:11.000
Es pot dir que és un os madur.

00:07:11.000 --> 00:07:14.000
I així és fàcil distingir-los.

00:07:14.000 --> 00:07:16.000
Per tant el que jo vull fer

00:07:16.000 --> 00:07:18.000
és ensenyar-vos aquests.

00:07:18.000 --> 00:07:22.000
A l'Amèrica del Nord, a les planes septentrionals dels Estats Units

00:07:22.000 --> 00:07:26.000
i a les planes meridionals d’Alberta i Saskatchewan, a Canadà,

00:07:26.000 --> 00:07:29.000
hi ha una unitat de roca anomenada Formació Hell Creek

00:07:29.000 --> 00:07:32.000
que proporciona els darrers dinosaures que van viure a la terra.

00:07:32.000 --> 00:07:34.000
I n’hi ha 12 entre ells

00:07:34.000 --> 00:07:36.000
que tothom reconeix --

00:07:36.000 --> 00:07:38.000
vull dir els 12 dinosaures principals

00:07:38.000 --> 00:07:40.000
que es van extingir.

00:07:40.000 --> 00:07:43.000
Ara els avaluarem.

00:07:43.000 --> 00:07:45.000
Això és més o menys el que he estat fent.

00:07:45.000 --> 00:07:48.000
Doncs amb els meus estudiants, el meu equip,

00:07:48.000 --> 00:07:51.000
hem estat obrint-los.

00:07:51.000 --> 00:07:53.000
Com us podeu imaginar,

00:07:53.000 --> 00:07:55.000
obrir un os d’una cama és una cosa,

00:07:55.000 --> 00:07:58.000
però quan un va a un museu

00:07:58.000 --> 00:08:00.000
i diu, “Us fa res si obro

00:08:00.000 --> 00:08:03.000
el crani del vostre dinosaure?”

00:08:03.000 --> 00:08:06.000
ells responen, “Fora d’aquí!”

00:08:06.000 --> 00:08:11.000
(Riure)

00:08:11.000 --> 00:08:15.000
Bé, doncs aquí tenim 12 dinosaures.

00:08:15.000 --> 00:08:18.000
Fixem-nos primer en aquests tres.

NOTE Paragraph

00:08:18.000 --> 00:08:21.000
Aquests son dinosaures anomenats Paquicefalosaures.

00:08:21.000 --> 00:08:23.000
I tothom sap que

00:08:23.000 --> 00:08:25.000
aquests tres animals estan emparentats.

00:08:25.000 --> 00:08:27.000
Suposarem que

00:08:27.000 --> 00:08:29.000
estan emparentats

00:08:29.000 --> 00:08:32.000
com cosins o el que sigui.

00:08:32.000 --> 00:08:34.000
Però ningú no va considerar mai que

00:08:34.000 --> 00:08:37.000
poguéssin estar més íntimament emparentats.

00:08:37.000 --> 00:08:39.000
En altres paraules,

00:08:39.000 --> 00:08:42.000
La gent s’els mirava i hi veia les diferències.

00:08:42.000 --> 00:08:44.000
I tots vosaltres sabeu

00:08:44.000 --> 00:08:46.000
que si heu de determinar

00:08:46.000 --> 00:08:48.000
si esteu emparentats amb el vostre germà o germana,

00:08:48.000 --> 00:08:52.000
no ho podeu fer mirant les diferències.

00:08:52.000 --> 00:08:54.000
Només es pot determinar el parentesc

00:08:54.000 --> 00:08:56.000
buscant les similituds.

NOTE Paragraph

00:08:56.000 --> 00:08:58.000
Però la gent es mirava aquests

00:08:58.000 --> 00:09:00.000
i parlàven sobre com n’éren, de diferents.

00:09:00.000 --> 00:09:03.000
El Paquicefalosaure té una protuberància gran i gruixuda al cap,

00:09:03.000 --> 00:09:06.000
i té alguns petits bonys a la part del darrera del cap,

00:09:06.000 --> 00:09:10.000
i té una colla de nòduls al final del nas.

00:09:10.000 --> 00:09:12.000
I després el Stygimoloch, un altre dinosaure

00:09:12.000 --> 00:09:16.000
de la mateixa època, que va viure al mateix temps,

00:09:16.000 --> 00:09:18.000
té punxes que li surten del darrera del cap.

00:09:18.000 --> 00:09:20.000
Té una diminuta protuberància,

00:09:20.000 --> 00:09:24.000
i té una colla de nòduls al nas.

00:09:24.000 --> 00:09:26.000
I per últim tenim aquesta cosa anomenada Dracorex,

00:09:26.000 --> 00:09:28.000
El favorit de Hogwarts.

00:09:28.000 --> 00:09:31.000
Sabeu d’on li ve el nom? Drac.

00:09:31.000 --> 00:09:33.000
Llavors, aquí hi ha un dinosaure

00:09:33.000 --> 00:09:36.000
que té punxes que li surten del cap, sense protuberància

00:09:36.000 --> 00:09:39.000
i nòduls al nas.

NOTE Paragraph

00:09:39.000 --> 00:09:42.000
Ningú s’hi va fixar que els nòduls s’assemblaven.

00:09:42.000 --> 00:09:44.000
Però van mirar-se aquests tres

00:09:44.000 --> 00:09:46.000
i van dir, “Aquests són tres dinosaures diferents,

00:09:46.000 --> 00:09:49.000
i el Dracorex és probablement el més primitiu d’ells.

00:09:49.000 --> 00:09:52.000
I aquest és més primitiu que l’altre.

00:09:52.000 --> 00:09:55.000
No acabo de tenir clar

00:09:55.000 --> 00:09:58.000
com els van ordenar, aquests tres.

00:09:58.000 --> 00:10:00.000
Però si els comparem,

00:10:00.000 --> 00:10:03.000
si prenem aquests tres cranis i els posem l'un al costat de l’altre,

00:10:03.000 --> 00:10:05.000
s'ordenen així.

00:10:05.000 --> 00:10:07.000
Dracorex és el més petitó

00:10:07.000 --> 00:10:09.000
Stygimoloch és el mitjà,

00:10:09.000 --> 00:10:12.000
i el Paquicefalosaure és el més gran.

00:10:12.000 --> 00:10:14.000
I un podria pensar,

00:10:14.000 --> 00:10:16.000
això m’hauria de donar una pista.

00:10:16.000 --> 00:10:18.000
(Riure)

00:10:18.000 --> 00:10:21.000
Però no s’en van adonar.

00:10:21.000 --> 00:10:24.000
Donat que... bé, ja ho sabem.

00:10:24.000 --> 00:10:27.000
Als científics els agrada posar noms a les coses.

NOTE Paragraph

00:10:27.000 --> 00:10:29.000
Per tant, si obrim

00:10:29.000 --> 00:10:31.000
el Dracorex

00:10:31.000 --> 00:10:33.000
(jo vaig obrir el nostre Dracorex)

00:10:33.000 --> 00:10:35.000
i hi mirem, per dins era molt esponjós,

00:10:35.000 --> 00:10:37.000
realment molt esponjós per dins.

00:10:37.000 --> 00:10:39.000
Això vol dir que és jove

00:10:39.000 --> 00:10:41.000
i que està creixent molt ràpid.

00:10:41.000 --> 00:10:43.000
I així es farà més gran.

00:10:43.000 --> 00:10:45.000
Si obrim un Stygimoloch,

00:10:45.000 --> 00:10:47.000
està fent el mateix.

00:10:47.000 --> 00:10:49.000
La protuberància, aquesta petita.

00:10:49.000 --> 00:10:51.000
està creixent realment ràpid.

00:10:51.000 --> 00:10:53.000
S’està inflant molt ràpid

00:10:53.000 --> 00:10:56.000
El que és interessant és que la punxa del darrera del Dracorex

00:10:56.000 --> 00:10:58.000
també estava creixent ràpidament.

00:10:58.000 --> 00:11:00.000
Les punxes del darrera del Stygimoloch

00:11:00.000 --> 00:11:02.000
estan de fet sent reabsorbides,

00:11:02.000 --> 00:11:04.000
que vol dir que es fan més petites

00:11:04.000 --> 00:11:06.000
mentre la protuberància es fa gran.

00:11:06.000 --> 00:11:09.000
I si mirem el Paquicefalosaure,

00:11:09.000 --> 00:11:12.000
El Paquicefalosaure té una protuberància massissa

00:11:12.000 --> 00:11:15.000
i els petits bonys al darrera del seu cap

00:11:15.000 --> 00:11:17.000
estan també sent reabsorbits.

NOTE Paragraph

00:11:17.000 --> 00:11:19.000
Així, amb només aquests tres dinosaures,

00:11:19.000 --> 00:11:21.000
un pot fàcilment (com a científic)

00:11:21.000 --> 00:11:23.000
podem fer una hipòtesi fàcilment

00:11:23.000 --> 00:11:25.000
que es tracta sols d’una sèrie de creixement

00:11:25.000 --> 00:11:28.000
del mateix animal.

00:11:28.000 --> 00:11:31.000
Que vol dir, per suposat,

00:11:31.000 --> 00:11:35.000
que el Stygimoloch i el Dracorex

00:11:35.000 --> 00:11:37.000
s’han extingit.

00:11:37.000 --> 00:11:42.000
(Riure)

00:11:42.000 --> 00:11:44.000
Molt bé.

00:11:46.000 --> 00:11:49.000
I també vol dir

00:11:49.000 --> 00:11:53.000
que tenim 10 dinosaures principals per treballar.

NOTE Paragraph

00:11:53.000 --> 00:11:55.000
Un col·lega meu de Berkeley,

00:11:55.000 --> 00:11:58.000
ell i jo estavem observant el Triceràtops,

00:11:58.000 --> 00:12:00.000
i abans de l'any 2000

00:12:00.000 --> 00:12:02.000
(recordeu,

00:12:02.000 --> 00:12:04.000
el Triceratops va ser trobat el segle XIX)

00:12:04.000 --> 00:12:07.000
abans del 2000 ningú havia vist

00:12:07.000 --> 00:12:10.000
un Triceràtops jove.

00:12:10.000 --> 00:12:13.000
Hi ha un Triceràtops a cada museu del món,

00:12:13.000 --> 00:12:17.000
però ningú havia recollit mai un exemplar jove.

00:12:17.000 --> 00:12:19.000
I ja sabem perquè, no?

00:12:19.000 --> 00:12:22.000
Perquè tothom vol tenir-ne un de gran.

00:12:22.000 --> 00:12:24.000
I tothom en tenia un de gran.

00:12:24.000 --> 00:12:26.000
Per tant vam anar a recollir una bona pila de material

00:12:26.000 --> 00:12:28.000
i en vam trobar una bona colla de petits

00:12:28.000 --> 00:12:32.000
Estan a tots llocs, per tot arreu.

00:12:32.000 --> 00:12:34.000
I així en tenim una bona colla al nostre museu.

00:12:34.000 --> 00:12:39.000
(Riure)

00:12:39.000 --> 00:12:41.000
I tothom diu que és perquè tinc un museu petit.

00:12:41.000 --> 00:12:44.000
Quan un té un museu petit, un té dinosaures petits.

NOTE Paragraph

00:12:44.000 --> 00:12:47.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:12:47.000 --> 00:12:49.000
Si mirem al Triceratops,

00:12:49.000 --> 00:12:51.000
podem veure que canvia, la seva forma canvia.

00:12:51.000 --> 00:12:53.000
Quan els individus joves creixen,

00:12:53.000 --> 00:12:55.000
les seves banyes es corben cap al darrere.

00:12:55.000 --> 00:12:57.000
I quan es van fent més vells,

00:12:57.000 --> 00:12:59.000
les banyes creixen cap endavant.

00:12:59.000 --> 00:13:01.000
Això és força interessant.

00:13:01.000 --> 00:13:03.000
Si mirem al llarg de la vora del volant,

00:13:03.000 --> 00:13:06.000
tenen aquests petits ossos triangulars

00:13:06.000 --> 00:13:08.000
que creixen grans com a triangles

00:13:08.000 --> 00:13:11.000
i que acaben aplanant-se contra el volant

00:13:11.000 --> 00:13:13.000
més o menys com fan les punxes

00:13:13.000 --> 00:13:16.000
del Paquicefalosaure.

00:13:16.000 --> 00:13:20.000
I desprès, com que els individus joves són de la meva col.lecció,

00:13:20.000 --> 00:13:22.000
Els tallo

00:13:22.000 --> 00:13:24.000
i hi miro a dins.

00:13:24.000 --> 00:13:27.000
El més petit és realment esponjós.

00:13:27.000 --> 00:13:30.000
I el de tamany mig és realment esponjós.

00:13:30.000 --> 00:13:32.000
Però el que era interessant

00:13:32.000 --> 00:13:34.000
era que el Triceratops adult també era esponjós.

00:13:34.000 --> 00:13:37.000
I aquest és un crani de dos metres de llarg.

00:13:37.000 --> 00:13:40.000
És un crani enorme.

NOTE Paragraph

00:13:40.000 --> 00:13:42.000
Però hi ha un altre dinosaure

00:13:42.000 --> 00:13:45.000
que trobem en aquesta formació

00:13:45.000 --> 00:13:48.000
que s'assembla al Triceratops, encara que és més gran,

00:13:48.000 --> 00:13:51.000
i que s'anomena Torosaure.

00:13:51.000 --> 00:13:54.000
I quan vam tallar el Torosaure,

00:13:54.000 --> 00:13:56.000
presentava os madur.

00:13:56.000 --> 00:13:58.000
Però té aquests forats grans a l'escut.

00:13:58.000 --> 00:14:01.000
I tothom deia, "Un Triceratops i un Torosaure

00:14:01.000 --> 00:14:03.000
no poden pas ser el mateix animal

00:14:03.000 --> 00:14:05.000
perquè un és major que l'altre."

00:14:05.000 --> 00:14:10.000
(Riure)

00:14:10.000 --> 00:14:12.000
"I té forats al volant."

00:14:12.000 --> 00:14:15.000
I jo vaig respondre, "Bé, tenim cap Torosaure jove?"

00:14:15.000 --> 00:14:18.000
I ells van dir, "Bé... no,

00:14:18.000 --> 00:14:21.000
però té forats al volant."

NOTE Paragraph

00:14:21.000 --> 00:14:24.000
Així que un dels meus estudiants de grau, John Scanella,

00:14:24.000 --> 00:14:26.000
va revisar tota la nostra col.lecció

00:14:26.000 --> 00:14:28.000
i va trobar

00:14:28.000 --> 00:14:30.000
que el forat es començava a formar

00:14:30.000 --> 00:14:32.000
al Triceratops

00:14:32.000 --> 00:14:35.000
i, per descomptat, estava ja obert al Torosaure

00:14:35.000 --> 00:14:38.000
així va trobar els individus de transició

00:14:38.000 --> 00:14:40.000
entre el Triceratops i el Torosaure,

00:14:40.000 --> 00:14:42.000
la qual cosa era impressionant.

00:14:42.000 --> 00:14:44.000
Ara sabem, doncs,

00:14:44.000 --> 00:14:46.000
que el Torosaure

00:14:46.000 --> 00:14:49.000
és de fet un Triceratops més vell.

00:14:49.000 --> 00:14:51.000
Ara, quan anomenem els dinosaures,

00:14:51.000 --> 00:14:53.000
quan anomenem qualsevol cosa,

00:14:53.000 --> 00:14:55.000
el nom original tendeix a prevaldre

00:14:55.000 --> 00:14:59.000
i el segon nom és descartat.

00:14:59.000 --> 00:15:02.000
Per tant, el Torosaure s'ha extingit.

00:15:02.000 --> 00:15:05.000
El Triceratops, si heu escoltat les notícies,

00:15:05.000 --> 00:15:07.000
molts reporters ho van entendre al revés.

00:15:07.000 --> 00:15:10.000
Van pensar que s'havia de mantenir el Torosaure i descartar el Triceratops,

00:15:10.000 --> 00:15:12.000
però això no passarà

NOTE Paragraph

00:15:12.000 --> 00:15:17.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:15:18.000 --> 00:15:21.000
Molt bé, llavors podem fer això amb una bona colla de dinosaures.

00:15:21.000 --> 00:15:23.000
A veure, aquí tenim l'Edmontosaure

00:15:23.000 --> 00:15:25.000
i l'Anatotità.

00:15:25.000 --> 00:15:28.000
Anatotità: ànec gegant.

00:15:28.000 --> 00:15:30.000
És un dinosaure gegant amb bec d'ànec.

00:15:30.000 --> 00:15:32.000
Aqui n'hi ha un altre.

00:15:32.000 --> 00:15:34.000
Doncs ens fixem en la histologia òssia

00:15:34.000 --> 00:15:37.000
La histologia òssia ens indica

00:15:37.000 --> 00:15:39.000
que l'Edmontosaure és jove,

00:15:39.000 --> 00:15:41.000
o com a màxim un sub-adult,

00:15:41.000 --> 00:15:44.000
i l'altre és un adult

00:15:44.000 --> 00:15:47.000
i ja tenim una ontogènia.

00:15:47.000 --> 00:15:50.000
I ens desempelleguem de l'Anatotità.

NOTE Paragraph

00:15:50.000 --> 00:15:53.000
I podem seguir fent això.

00:15:53.000 --> 00:15:55.000
I l'últim

00:15:55.000 --> 00:15:57.000
és el T. Rex.

00:15:57.000 --> 00:15:59.000
Aquí tenim aquests dos dinosaures,

00:15:59.000 --> 00:16:02.000
T. Rex i Nanotirà.

00:16:02.000 --> 00:16:04.000
(Riure)

00:16:04.000 --> 00:16:07.000
De nou, fa rumiar.

00:16:07.000 --> 00:16:10.000
(Riure)

00:16:10.000 --> 00:16:12.000
Però tenien un gran misteri.

00:16:12.000 --> 00:16:14.000
S'els miraven

00:16:14.000 --> 00:16:17.000
i deien, "Un té 17 dents, i el més gran en té 12.

00:16:17.000 --> 00:16:19.000
I això no té sentit,

00:16:19.000 --> 00:16:21.000
perquè no sabem de cap dinosaure

00:16:21.000 --> 00:16:23.000
que guanyi dents en fer-se vell.

00:16:23.000 --> 00:16:25.000
Per tant, deu ser veritat:

00:16:25.000 --> 00:16:28.000
deuen ser diferents."

00:16:28.000 --> 00:16:30.000
Per tant els vam tallar.

00:16:30.000 --> 00:16:32.000
I amb tota certesa,

00:16:32.000 --> 00:16:35.000
El Nanotirà presenta os jove

00:16:35.000 --> 00:16:38.000
i el més gran té ossos més madurs.

00:16:38.000 --> 00:16:41.000
Sembla com si encara es pogués fer més gran.

00:16:41.000 --> 00:16:43.000
I al Museu de les Rocalloses, a on treballem,

00:16:43.000 --> 00:16:45.000
tinc quatre T. Rex,

00:16:45.000 --> 00:16:47.000
per tant en puc tallar una bona colla.

00:16:47.000 --> 00:16:50.000
Però de fet no vaig haver de tallar-ne cap ni un,

00:16:50.000 --> 00:16:53.000
perquè tan sols vaig comparar les seves mandíbules

00:16:53.000 --> 00:16:56.000
vaig veure que el més gran tenia 12 dents

00:16:56.000 --> 00:16:58.000
i el següent més petit en tenia 13

00:16:58.000 --> 00:17:00.000
i el següent més petit en tenia 14.

00:17:00.000 --> 00:17:02.000
I, evidentment, el Nano en té 17.

00:17:02.000 --> 00:17:05.000
I tan sols vam sortir a mirar les col·leccions d'altra gent

00:17:05.000 --> 00:17:09.000
i vam trobar-ne un que tenia com 15 dents.

00:17:09.000 --> 00:17:12.000
De nou, és fàcil imaginar

00:17:12.000 --> 00:17:14.000
que la ontogènia del Tiranosaure

00:17:14.000 --> 00:17:17.000
incloïa en Nanotirà,

00:17:17.000 --> 00:17:22.000
i per tant ens podem carregar un altre dinosaure.

NOTE Paragraph

00:17:22.000 --> 00:17:24.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:17:24.000 --> 00:17:28.000
Així que cap al final

00:17:28.000 --> 00:17:30.000
del Cretaci,

00:17:30.000 --> 00:17:33.000
ens en queden set.

00:17:33.000 --> 00:17:36.000
I aquest és un bon nombre.

00:17:36.000 --> 00:17:39.000
Penso que és un bon nombre per extingir-se.

00:17:39.000 --> 00:17:41.000
Com podeu imaginar,

00:17:41.000 --> 00:17:44.000
això no serà gaire popular entre els nanos.

00:17:44.000 --> 00:17:46.000
Els nanos adoren els seus dinosaures,

00:17:46.000 --> 00:17:49.000
memoritzant-los.

00:17:51.000 --> 00:17:54.000
I això no els agrada gens

NOTE Paragraph

00:17:54.000 --> 00:17:56.000
(Riure)

NOTE Paragraph

00:17:56.000 --> 00:17:58.000
Moltes gràcies.

NOTE Paragraph

00:17:58.000 --> 00:18:01.000
(Aplaudiments)