1
00:00:00,000 --> 00:00:03,000
Puc demanar que aixequi la mà

2
00:00:03,000 --> 00:00:05,000
o que aplaudeixi

3
00:00:05,000 --> 00:00:08,000
la gent de generacions diferents?

4
00:00:08,000 --> 00:00:10,000
Estic interessat en quants n’hi ha

5
00:00:10,000 --> 00:00:12,000
entre 3 i 12 anys.

6
00:00:12,000 --> 00:00:16,000
(Riure)

7
00:00:16,000 --> 00:00:19,000
Ningú, oi?

8
00:00:19,000 --> 00:00:21,000
Molt bé.

9
00:00:21,000 --> 00:00:23,000
Parlaré de dinosaures.

10
00:00:23,000 --> 00:00:26,000
Us en recordeu dels dinosaures quan ereu petits?

11
00:00:26,000 --> 00:00:31,000
(Aplaudiments)

12
00:00:33,000 --> 00:00:36,000
Els dinosaures són divertits, ja sabeu.

13
00:00:36,000 --> 00:00:38,000
(Riure)

14
00:00:38,000 --> 00:00:40,000
Tot i que avui anirem en una altra direcció.

15
00:00:40,000 --> 00:00:43,000
Espero que us n'adoneu.

16
00:00:43,000 --> 00:00:45,000
Per tant, us donaré el meu missatge sense embuts:

17
00:00:45,000 --> 00:00:47,000
Intenteu no extingir-vos.

18
00:00:47,000 --> 00:00:49,000
(Riure)

19
00:00:49,000 --> 00:00:51,000
Ja està.

20
00:00:51,000 --> 00:00:55,000
(Riure)

21
00:00:55,000 --> 00:00:57,000
La gent em demana sovint

22
00:00:57,000 --> 00:01:00,000
(de fet, és una de les preguntes que més sovint em fan)

23
00:01:00,000 --> 00:01:04,000
perquè als nens els agraden tant els dinosaures?

24
00:01:04,000 --> 00:01:06,000
Què els fascina tant?

25
00:01:06,000 --> 00:01:09,000
I normalment jo simplement dic,

26
00:01:09,000 --> 00:01:11,000
“Bé, els dinosaures eren grans,

27
00:01:11,000 --> 00:01:14,000
diferents, i ja no hi són.”

28
00:01:14,000 --> 00:01:16,000
No en queda cap.

29
00:01:16,000 --> 00:01:18,000
Bé, això no és veritat,

30
00:01:18,000 --> 00:01:20,000
però ja en parlarem a fons d’aquí a un minut

31
00:01:20,000 --> 00:01:23,000
Bé, doncs aquest és si fa no fa el tema:

32
00:01:23,000 --> 00:01:27,000
grans, diferents i ja no hi són.

33
00:01:27,000 --> 00:01:29,000
El títol de la meva xerrada:

34
00:01:29,000 --> 00:01:31,000
Dinosaures que canvien de forma:

35
00:01:31,000 --> 00:01:33,000
La Causa d’una Extinció Prematura

36
00:01:33,000 --> 00:01:36,000
Suposo que tots recordem els dinosaures.

37
00:01:36,000 --> 00:01:39,000
I n’hi ha de diferents formes.

38
00:01:39,000 --> 00:01:42,000
De diferents tipus.

39
00:01:42,000 --> 00:01:44,000
Fa molt de temps,

40
00:01:44,000 --> 00:01:46,000
al principi del segle XX,

41
00:01:46,000 --> 00:01:49,000
els museus anaven buscant dinosaures.

42
00:01:49,000 --> 00:01:52,000
Anaven a fora a recollir-los.

43
00:01:52,000 --> 00:01:54,000
I aquesta és una història interessant.

44
00:01:54,000 --> 00:01:57,000
Cada museu en volia un una mica més gran o millor

45
00:01:57,000 --> 00:01:59,000
del que qualsevol altre en tenia.

46
00:01:59,000 --> 00:02:02,000
Per tant, si el museu de Toronto sortia

47
00:02:02,000 --> 00:02:05,000
i recollia un Tiranosaure, un de ben gran,

48
00:02:05,000 --> 00:02:08,000
llavors el museu d’Ottawa en volia un de més gran

49
00:02:08,000 --> 00:02:10,000
i un de millor.

50
00:02:10,000 --> 00:02:12,000
I això passava amb tots els museus.

51
00:02:12,000 --> 00:02:14,000
Al final tothom anava buscant

52
00:02:14,000 --> 00:02:17,000
els dinosaures més grans i millors.

53
00:02:17,000 --> 00:02:21,000
Això passava a principis del segle XX.

54
00:02:21,000 --> 00:02:24,000
Cap als volts de 1970,

55
00:02:24,000 --> 00:02:26,000
alguns científics es van reunir

56
00:02:26,000 --> 00:02:29,000
i van pensar, “Què diantre?

57
00:02:29,000 --> 00:02:31,000
Mireu aquests dinosaures.

58
00:02:31,000 --> 00:02:33,000
Són tots grans.

59
00:02:33,000 --> 00:02:36,000
On són els petits?”

60
00:02:38,000 --> 00:02:40,000
I van rumiar-hi

61
00:02:40,000 --> 00:02:42,000
i fins i tot van escriure articles sobre el tema:

62
00:02:42,000 --> 00:02:44,000
“On són els dinosaures petits?”

63
00:02:44,000 --> 00:02:49,000
(Riure)

64
00:02:52,000 --> 00:02:56,000
Bé, aneu a un museu i ja veureu,

65
00:02:56,000 --> 00:02:59,000
fixeu-vos en quants cadells de dinosaure hi ha.

66
00:02:59,000 --> 00:03:02,000
La gent suposava (i això era de fet un problema)

67
00:03:02,000 --> 00:03:04,000
La gent suposava

68
00:03:04,000 --> 00:03:06,000
que si tinguéssin dinosaures petits,

69
00:03:06,000 --> 00:03:08,000
si tinguéssin dinosaures joves,

70
00:03:08,000 --> 00:03:10,000
serien fàcils d’identificar.

71
00:03:10,000 --> 00:03:12,000
Tindries un dinosaure gran

72
00:03:12,000 --> 00:03:15,000
i un de més petitó.

73
00:03:15,000 --> 00:03:18,000
Però tot el que tenien eren dinosaures grans.

74
00:03:18,000 --> 00:03:21,000
I això es deu a un parell de raons.

75
00:03:21,000 --> 00:03:25,000
En primer lloc, els científics tenen egos,

76
00:03:25,000 --> 00:03:29,000
i als científics els agrada posar noms als dinosaures.

77
00:03:29,000 --> 00:03:31,000
Els agrada posar noms a qualsevol cosa.

78
00:03:31,000 --> 00:03:34,000
A tothom li agrada posar el seu nom a un animal.

79
00:03:34,000 --> 00:03:37,000
(Riure)

80
00:03:37,000 --> 00:03:40,000
I així, cada vegada que trobaven alguna cosa que semblava un xic diferent,

81
00:03:40,000 --> 00:03:43,000
Li posaven un nom diferent.

82
00:03:43,000 --> 00:03:45,000
I el que va passar, és clar,

83
00:03:45,000 --> 00:03:48,000
és que vam acabar amb una bona colla de dinosaures diferents.

84
00:03:50,000 --> 00:03:53,000
El 1975,

85
00:03:53,000 --> 00:03:56,000
a algú se li va encendre la bombeta dins del cap.

86
00:03:56,000 --> 00:03:58,000
Dr. Peter Dodson

87
00:03:58,000 --> 00:04:00,000
de la Universitat de Pennsylvania

88
00:04:00,000 --> 00:04:03,000
es va adonar, de fet,

89
00:04:03,000 --> 00:04:06,000
que els dinosaures creixien

90
00:04:06,000 --> 00:04:08,000
de la mateixa manera que els ocells,

91
00:04:08,000 --> 00:04:10,000
que és diferent

92
00:04:10,000 --> 00:04:12,000
de la manera com creixen els rèptils.

93
00:04:12,000 --> 00:04:14,000
I de fet,

94
00:04:14,000 --> 00:04:17,000
va utilitzar el casuari com exemple.

95
00:04:17,000 --> 00:04:20,000
I té la seva gràcia -- si mirem el casuari,

96
00:04:20,000 --> 00:04:23,000
o qualsevol dels ocells que tenen una cresta al cap,

97
00:04:23,000 --> 00:04:25,000
de fet, creixen

98
00:04:25,000 --> 00:04:27,000
fins al 80 per cent del tamany adult

99
00:04:27,000 --> 00:04:30,000
abans que la cresta comenci a créixer.

100
00:04:30,000 --> 00:04:33,000
Penseu-hi atentament.

101
00:04:33,000 --> 00:04:36,000
Bàsicament estàn retenint les seves característiques juvenils

102
00:04:36,000 --> 00:04:39,000
fins a la maduresa. S’anomena ontogènia.

103
00:04:39,000 --> 00:04:43,000
Així, la ontogènia cranial alomètrica

104
00:04:43,000 --> 00:04:46,000
bàsicament és el creixement relatiu del crani.

105
00:04:46,000 --> 00:04:48,000
Doncs ja veieu

106
00:04:48,000 --> 00:04:50,000
que si en trobàveu un

107
00:04:50,000 --> 00:04:53,000
que havia crescut un 80 per cent

108
00:04:53,000 --> 00:04:56,000
i que no sabíeu que arribaria a esdevenir un casuari,

109
00:04:56,000 --> 00:04:59,000
pensarieu que eren dos animals diferents.

110
00:05:00,000 --> 00:05:03,000
Això era un problema,

111
00:05:03,000 --> 00:05:06,000
i en Peter Dodson s’en va adonar

112
00:05:06,000 --> 00:05:08,000
fent servir alguns dinosaures amb bec d’ànec

113
00:05:08,000 --> 00:05:10,000
llavors anomenats Hipacrosaures.

114
00:05:10,000 --> 00:05:12,000
i va mostrar

115
00:05:12,000 --> 00:05:15,000
que si agafàvem un cadell i un adult

116
00:05:15,000 --> 00:05:18,000
i feiem un promig del que hauria d’assemblar-se,

117
00:05:18,000 --> 00:05:21,000
si creixés d’aquesta forma lineal,

118
00:05:21,000 --> 00:05:23,000
hauria de tenir una cresta

119
00:05:23,000 --> 00:05:26,000
de la meitat del tamany que la d’un adult.

120
00:05:26,000 --> 00:05:28,000
Però, de fet, el sub-adult

121
00:05:28,000 --> 00:05:30,000
al 65 per cent

122
00:05:30,000 --> 00:05:32,000
no tenia cap cresta.

123
00:05:32,000 --> 00:05:34,000
I això era interessant.

124
00:05:34,000 --> 00:05:37,000
I aquí és on la gent

125
00:05:37,000 --> 00:05:40,000
va tornar a anar pel mal camí.

126
00:05:40,000 --> 00:05:42,000
Vull dir que si tan sols haguéssin agafat això,

127
00:05:42,000 --> 00:05:45,000
el treball de Peter Dodson, i hi haguéssin continuat,

128
00:05:45,000 --> 00:05:47,000
ara tindriem molts menys dinosaures

129
00:05:47,000 --> 00:05:49,000
dels que tenim.

130
00:05:49,000 --> 00:05:51,000
Però els científics tenen egos;

131
00:05:51,000 --> 00:05:54,000
els agrada anomenar coses.

132
00:05:54,000 --> 00:05:57,000
I per tant van continuar anomenant dinosaures

133
00:05:57,000 --> 00:06:00,000
perquè eren diferents.

134
00:06:00,000 --> 00:06:02,000
Ara tenim una manera d’analitzar amb fiabilitat

135
00:06:02,000 --> 00:06:05,000
si un dinosaure, o qualsevol altre animal,

136
00:06:05,000 --> 00:06:08,000
és un individu jove o vell.

137
00:06:08,000 --> 00:06:11,000
Es fa bàsicament tallant-ne els ossos.

138
00:06:11,000 --> 00:06:15,000
Però tallar els ossos d’un dinosaure

139
00:06:15,000 --> 00:06:18,000
és difícil de fer, com ja podeu imaginar,

140
00:06:18,000 --> 00:06:21,000
perquè els ossos

141
00:06:21,000 --> 00:06:25,000
dels museus són preciosos.

142
00:06:25,000 --> 00:06:28,000
Si aneu a un museu veureu que en tenen molta cura.

143
00:06:28,000 --> 00:06:31,000
Els posen en petits contenidors folrats amb escuma.

144
00:06:31,000 --> 00:06:34,000
Són tractats amb molta cura.

145
00:06:35,000 --> 00:06:37,000
No els agrada que tu vinguis

146
00:06:37,000 --> 00:06:39,000
i que vulguis serrar-los i mirar-hi a dins.

147
00:06:39,000 --> 00:06:41,000
(Riure)

148
00:06:41,000 --> 00:06:44,000
Per tant normalment no et deixen fer això.

149
00:06:44,000 --> 00:06:47,000
Però jo tinc un museu

150
00:06:47,000 --> 00:06:49,000
I recullo dinosaures

151
00:06:49,000 --> 00:06:51,000
i puc serrar els meus.

152
00:06:51,000 --> 00:06:53,000
Per tant, és el que faig.

153
00:06:53,000 --> 00:06:58,000
(Aplaudiments)

154
00:06:58,000 --> 00:07:03,000
Així, si talleu un dinosaure petit,

155
00:07:03,000 --> 00:07:05,000
és força esponjós per dins, com A.

156
00:07:05,000 --> 00:07:07,000
I si talleu un dinosaure més vell,

157
00:07:07,000 --> 00:07:09,000
és molt massiu.

158
00:07:09,000 --> 00:07:11,000
Es pot dir que és un os madur.

159
00:07:11,000 --> 00:07:14,000
I així és fàcil distingir-los.

160
00:07:14,000 --> 00:07:16,000
Per tant el que jo vull fer

161
00:07:16,000 --> 00:07:18,000
és ensenyar-vos aquests.

162
00:07:18,000 --> 00:07:22,000
A l'Amèrica del Nord, a les planes septentrionals dels Estats Units

163
00:07:22,000 --> 00:07:26,000
i a les planes meridionals d’Alberta i Saskatchewan, a Canadà,

164
00:07:26,000 --> 00:07:29,000
hi ha una unitat de roca anomenada Formació Hell Creek

165
00:07:29,000 --> 00:07:32,000
que proporciona els darrers dinosaures que van viure a la terra.

166
00:07:32,000 --> 00:07:34,000
I n’hi ha 12 entre ells

167
00:07:34,000 --> 00:07:36,000
que tothom reconeix --

168
00:07:36,000 --> 00:07:38,000
vull dir els 12 dinosaures principals

169
00:07:38,000 --> 00:07:40,000
que es van extingir.

170
00:07:40,000 --> 00:07:43,000
Ara els avaluarem.

171
00:07:43,000 --> 00:07:45,000
Això és més o menys el que he estat fent.

172
00:07:45,000 --> 00:07:48,000
Doncs amb els meus estudiants, el meu equip,

173
00:07:48,000 --> 00:07:51,000
hem estat obrint-los.

174
00:07:51,000 --> 00:07:53,000
Com us podeu imaginar,

175
00:07:53,000 --> 00:07:55,000
obrir un os d’una cama és una cosa,

176
00:07:55,000 --> 00:07:58,000
però quan un va a un museu

177
00:07:58,000 --> 00:08:00,000
i diu, “Us fa res si obro

178
00:08:00,000 --> 00:08:03,000
el crani del vostre dinosaure?”

179
00:08:03,000 --> 00:08:06,000
ells responen, “Fora d’aquí!”

180
00:08:06,000 --> 00:08:11,000
(Riure)

181
00:08:11,000 --> 00:08:15,000
Bé, doncs aquí tenim 12 dinosaures.

182
00:08:15,000 --> 00:08:18,000
Fixem-nos primer en aquests tres.

183
00:08:18,000 --> 00:08:21,000
Aquests son dinosaures anomenats Paquicefalosaures.

184
00:08:21,000 --> 00:08:23,000
I tothom sap que

185
00:08:23,000 --> 00:08:25,000
aquests tres animals estan emparentats.

186
00:08:25,000 --> 00:08:27,000
Suposarem que

187
00:08:27,000 --> 00:08:29,000
estan emparentats

188
00:08:29,000 --> 00:08:32,000
com cosins o el que sigui.

189
00:08:32,000 --> 00:08:34,000
Però ningú no va considerar mai que

190
00:08:34,000 --> 00:08:37,000
poguéssin estar més íntimament emparentats.

191
00:08:37,000 --> 00:08:39,000
En altres paraules,

192
00:08:39,000 --> 00:08:42,000
La gent s’els mirava i hi veia les diferències.

193
00:08:42,000 --> 00:08:44,000
I tots vosaltres sabeu

194
00:08:44,000 --> 00:08:46,000
que si heu de determinar

195
00:08:46,000 --> 00:08:48,000
si esteu emparentats amb el vostre germà o germana,

196
00:08:48,000 --> 00:08:52,000
no ho podeu fer mirant les diferències.

197
00:08:52,000 --> 00:08:54,000
Només es pot determinar el parentesc

198
00:08:54,000 --> 00:08:56,000
buscant les similituds.

199
00:08:56,000 --> 00:08:58,000
Però la gent es mirava aquests

200
00:08:58,000 --> 00:09:00,000
i parlàven sobre com n’éren, de diferents.

201
00:09:00,000 --> 00:09:03,000
El Paquicefalosaure té una protuberància gran i gruixuda al cap,

202
00:09:03,000 --> 00:09:06,000
i té alguns petits bonys a la part del darrera del cap,

203
00:09:06,000 --> 00:09:10,000
i té una colla de nòduls al final del nas.

204
00:09:10,000 --> 00:09:12,000
I després el Stygimoloch, un altre dinosaure

205
00:09:12,000 --> 00:09:16,000
de la mateixa època, que va viure al mateix temps,

206
00:09:16,000 --> 00:09:18,000
té punxes que li surten del darrera del cap.

207
00:09:18,000 --> 00:09:20,000
Té una diminuta protuberància,

208
00:09:20,000 --> 00:09:24,000
i té una colla de nòduls al nas.

209
00:09:24,000 --> 00:09:26,000
I per últim tenim aquesta cosa anomenada Dracorex,

210
00:09:26,000 --> 00:09:28,000
El favorit de Hogwarts.

211
00:09:28,000 --> 00:09:31,000
Sabeu d’on li ve el nom? Drac.

212
00:09:31,000 --> 00:09:33,000
Llavors, aquí hi ha un dinosaure

213
00:09:33,000 --> 00:09:36,000
que té punxes que li surten del cap, sense protuberància

214
00:09:36,000 --> 00:09:39,000
i nòduls al nas.

215
00:09:39,000 --> 00:09:42,000
Ningú s’hi va fixar que els nòduls s’assemblaven.

216
00:09:42,000 --> 00:09:44,000
Però van mirar-se aquests tres

217
00:09:44,000 --> 00:09:46,000
i van dir, “Aquests són tres dinosaures diferents,

218
00:09:46,000 --> 00:09:49,000
i el Dracorex és probablement el més primitiu d’ells.

219
00:09:49,000 --> 00:09:52,000
I aquest és més primitiu que l’altre.

220
00:09:52,000 --> 00:09:55,000
No acabo de tenir clar

221
00:09:55,000 --> 00:09:58,000
com els van ordenar, aquests tres.

222
00:09:58,000 --> 00:10:00,000
Però si els comparem,

223
00:10:00,000 --> 00:10:03,000
si prenem aquests tres cranis i els posem l'un al costat de l’altre,

224
00:10:03,000 --> 00:10:05,000
s'ordenen així.

225
00:10:05,000 --> 00:10:07,000
Dracorex és el més petitó

226
00:10:07,000 --> 00:10:09,000
Stygimoloch és el mitjà,

227
00:10:09,000 --> 00:10:12,000
i el Paquicefalosaure és el més gran.

228
00:10:12,000 --> 00:10:14,000
I un podria pensar,

229
00:10:14,000 --> 00:10:16,000
això m’hauria de donar una pista.

230
00:10:16,000 --> 00:10:18,000
(Riure)

231
00:10:18,000 --> 00:10:21,000
Però no s’en van adonar.

232
00:10:21,000 --> 00:10:24,000
Donat que... bé, ja ho sabem.

233
00:10:24,000 --> 00:10:27,000
Als científics els agrada posar noms a les coses.

234
00:10:27,000 --> 00:10:29,000
Per tant, si obrim

235
00:10:29,000 --> 00:10:31,000
el Dracorex

236
00:10:31,000 --> 00:10:33,000
(jo vaig obrir el nostre Dracorex)

237
00:10:33,000 --> 00:10:35,000
i hi mirem, per dins era molt esponjós,

238
00:10:35,000 --> 00:10:37,000
realment molt esponjós per dins.

239
00:10:37,000 --> 00:10:39,000
Això vol dir que és jove

240
00:10:39,000 --> 00:10:41,000
i que està creixent molt ràpid.

241
00:10:41,000 --> 00:10:43,000
I així es farà més gran.

242
00:10:43,000 --> 00:10:45,000
Si obrim un Stygimoloch,

243
00:10:45,000 --> 00:10:47,000
està fent el mateix.

244
00:10:47,000 --> 00:10:49,000
La protuberància, aquesta petita.

245
00:10:49,000 --> 00:10:51,000
està creixent realment ràpid.

246
00:10:51,000 --> 00:10:53,000
S’està inflant molt ràpid

247
00:10:53,000 --> 00:10:56,000
El que és interessant és que la punxa del darrera del Dracorex

248
00:10:56,000 --> 00:10:58,000
també estava creixent ràpidament.

249
00:10:58,000 --> 00:11:00,000
Les punxes del darrera del Stygimoloch

250
00:11:00,000 --> 00:11:02,000
estan de fet sent reabsorbides,

251
00:11:02,000 --> 00:11:04,000
que vol dir que es fan més petites

252
00:11:04,000 --> 00:11:06,000
mentre la protuberància es fa gran.

253
00:11:06,000 --> 00:11:09,000
I si mirem el Paquicefalosaure,

254
00:11:09,000 --> 00:11:12,000
El Paquicefalosaure té una protuberància massissa

255
00:11:12,000 --> 00:11:15,000
i els petits bonys al darrera del seu cap

256
00:11:15,000 --> 00:11:17,000
estan també sent reabsorbits.

257
00:11:17,000 --> 00:11:19,000
Així, amb només aquests tres dinosaures,

258
00:11:19,000 --> 00:11:21,000
un pot fàcilment (com a científic)

259
00:11:21,000 --> 00:11:23,000
podem fer una hipòtesi fàcilment

260
00:11:23,000 --> 00:11:25,000
que es tracta sols d’una sèrie de creixement

261
00:11:25,000 --> 00:11:28,000
del mateix animal.

262
00:11:28,000 --> 00:11:31,000
Que vol dir, per suposat,

263
00:11:31,000 --> 00:11:35,000
que el Stygimoloch i el Dracorex

264
00:11:35,000 --> 00:11:37,000
s’han extingit.

265
00:11:37,000 --> 00:11:42,000
(Riure)

266
00:11:42,000 --> 00:11:44,000
Molt bé.

267
00:11:46,000 --> 00:11:49,000
I també vol dir

268
00:11:49,000 --> 00:11:53,000
que tenim 10 dinosaures principals per treballar.

269
00:11:53,000 --> 00:11:55,000
Un col·lega meu de Berkeley,

270
00:11:55,000 --> 00:11:58,000
ell i jo estavem observant el Triceràtops,

271
00:11:58,000 --> 00:12:00,000
i abans de l'any 2000

272
00:12:00,000 --> 00:12:02,000
(recordeu,

273
00:12:02,000 --> 00:12:04,000
el Triceratops va ser trobat el segle XIX)

274
00:12:04,000 --> 00:12:07,000
abans del 2000 ningú havia vist

275
00:12:07,000 --> 00:12:10,000
un Triceràtops jove.

276
00:12:10,000 --> 00:12:13,000
Hi ha un Triceràtops a cada museu del món,

277
00:12:13,000 --> 00:12:17,000
però ningú havia recollit mai un exemplar jove.

278
00:12:17,000 --> 00:12:19,000
I ja sabem perquè, no?

279
00:12:19,000 --> 00:12:22,000
Perquè tothom vol tenir-ne un de gran.

280
00:12:22,000 --> 00:12:24,000
I tothom en tenia un de gran.

281
00:12:24,000 --> 00:12:26,000
Per tant vam anar a recollir una bona pila de material

282
00:12:26,000 --> 00:12:28,000
i en vam trobar una bona colla de petits

283
00:12:28,000 --> 00:12:32,000
Estan a tots llocs, per tot arreu.

284
00:12:32,000 --> 00:12:34,000
I així en tenim una bona colla al nostre museu.

285
00:12:34,000 --> 00:12:39,000
(Riure)

286
00:12:39,000 --> 00:12:41,000
I tothom diu que és perquè tinc un museu petit.

287
00:12:41,000 --> 00:12:44,000
Quan un té un museu petit, un té dinosaures petits.

288
00:12:44,000 --> 00:12:47,000
(Riure)

289
00:12:47,000 --> 00:12:49,000
Si mirem al Triceratops,

290
00:12:49,000 --> 00:12:51,000
podem veure que canvia, la seva forma canvia.

291
00:12:51,000 --> 00:12:53,000
Quan els individus joves creixen,

292
00:12:53,000 --> 00:12:55,000
les seves banyes es corben cap al darrere.

293
00:12:55,000 --> 00:12:57,000
I quan es van fent més vells,

294
00:12:57,000 --> 00:12:59,000
les banyes creixen cap endavant.

295
00:12:59,000 --> 00:13:01,000
Això és força interessant.

296
00:13:01,000 --> 00:13:03,000
Si mirem al llarg de la vora del volant,

297
00:13:03,000 --> 00:13:06,000
tenen aquests petits ossos triangulars

298
00:13:06,000 --> 00:13:08,000
que creixen grans com a triangles

299
00:13:08,000 --> 00:13:11,000
i que acaben aplanant-se contra el volant

300
00:13:11,000 --> 00:13:13,000
més o menys com fan les punxes

301
00:13:13,000 --> 00:13:16,000
del Paquicefalosaure.

302
00:13:16,000 --> 00:13:20,000
I desprès, com que els individus joves són de la meva col.lecció,

303
00:13:20,000 --> 00:13:22,000
Els tallo

304
00:13:22,000 --> 00:13:24,000
i hi miro a dins.

305
00:13:24,000 --> 00:13:27,000
El més petit és realment esponjós.

306
00:13:27,000 --> 00:13:30,000
I el de tamany mig és realment esponjós.

307
00:13:30,000 --> 00:13:32,000
Però el que era interessant

308
00:13:32,000 --> 00:13:34,000
era que el Triceratops adult també era esponjós.

309
00:13:34,000 --> 00:13:37,000
I aquest és un crani de dos metres de llarg.

310
00:13:37,000 --> 00:13:40,000
És un crani enorme.

311
00:13:40,000 --> 00:13:42,000
Però hi ha un altre dinosaure

312
00:13:42,000 --> 00:13:45,000
que trobem en aquesta formació

313
00:13:45,000 --> 00:13:48,000
que s'assembla al Triceratops, encara que és més gran,

314
00:13:48,000 --> 00:13:51,000
i que s'anomena Torosaure.

315
00:13:51,000 --> 00:13:54,000
I quan vam tallar el Torosaure,

316
00:13:54,000 --> 00:13:56,000
presentava os madur.

317
00:13:56,000 --> 00:13:58,000
Però té aquests forats grans a l'escut.

318
00:13:58,000 --> 00:14:01,000
I tothom deia, "Un Triceratops i un Torosaure

319
00:14:01,000 --> 00:14:03,000
no poden pas ser el mateix animal

320
00:14:03,000 --> 00:14:05,000
perquè un és major que l'altre."

321
00:14:05,000 --> 00:14:10,000
(Riure)

322
00:14:10,000 --> 00:14:12,000
"I té forats al volant."

323
00:14:12,000 --> 00:14:15,000
I jo vaig respondre, "Bé, tenim cap Torosaure jove?"

324
00:14:15,000 --> 00:14:18,000
I ells van dir, "Bé... no,

325
00:14:18,000 --> 00:14:21,000
però té forats al volant."

326
00:14:21,000 --> 00:14:24,000
Així que un dels meus estudiants de grau, John Scanella,

327
00:14:24,000 --> 00:14:26,000
va revisar tota la nostra col.lecció

328
00:14:26,000 --> 00:14:28,000
i va trobar

329
00:14:28,000 --> 00:14:30,000
que el forat es començava a formar

330
00:14:30,000 --> 00:14:32,000
al Triceratops

331
00:14:32,000 --> 00:14:35,000
i, per descomptat, estava ja obert al Torosaure

332
00:14:35,000 --> 00:14:38,000
així va trobar els individus de transició

333
00:14:38,000 --> 00:14:40,000
entre el Triceratops i el Torosaure,

334
00:14:40,000 --> 00:14:42,000
la qual cosa era impressionant.

335
00:14:42,000 --> 00:14:44,000
Ara sabem, doncs,

336
00:14:44,000 --> 00:14:46,000
que el Torosaure

337
00:14:46,000 --> 00:14:49,000
és de fet un Triceratops més vell.

338
00:14:49,000 --> 00:14:51,000
Ara, quan anomenem els dinosaures,

339
00:14:51,000 --> 00:14:53,000
quan anomenem qualsevol cosa,

340
00:14:53,000 --> 00:14:55,000
el nom original tendeix a prevaldre

341
00:14:55,000 --> 00:14:59,000
i el segon nom és descartat.

342
00:14:59,000 --> 00:15:02,000
Per tant, el Torosaure s'ha extingit.

343
00:15:02,000 --> 00:15:05,000
El Triceratops, si heu escoltat les notícies,

344
00:15:05,000 --> 00:15:07,000
molts reporters ho van entendre al revés.

345
00:15:07,000 --> 00:15:10,000
Van pensar que s'havia de mantenir el Torosaure i descartar el Triceratops,

346
00:15:10,000 --> 00:15:12,000
però això no passarà

347
00:15:12,000 --> 00:15:17,000
(Riure)

348
00:15:18,000 --> 00:15:21,000
Molt bé, llavors podem fer això amb una bona colla de dinosaures.

349
00:15:21,000 --> 00:15:23,000
A veure, aquí tenim l'Edmontosaure

350
00:15:23,000 --> 00:15:25,000
i l'Anatotità.

351
00:15:25,000 --> 00:15:28,000
Anatotità: ànec gegant.

352
00:15:28,000 --> 00:15:30,000
És un dinosaure gegant amb bec d'ànec.

353
00:15:30,000 --> 00:15:32,000
Aqui n'hi ha un altre.

354
00:15:32,000 --> 00:15:34,000
Doncs ens fixem en la histologia òssia

355
00:15:34,000 --> 00:15:37,000
La histologia òssia ens indica

356
00:15:37,000 --> 00:15:39,000
que l'Edmontosaure és jove,

357
00:15:39,000 --> 00:15:41,000
o com a màxim un sub-adult,

358
00:15:41,000 --> 00:15:44,000
i l'altre és un adult

359
00:15:44,000 --> 00:15:47,000
i ja tenim una ontogènia.

360
00:15:47,000 --> 00:15:50,000
I ens desempelleguem de l'Anatotità.

361
00:15:50,000 --> 00:15:53,000
I podem seguir fent això.

362
00:15:53,000 --> 00:15:55,000
I l'últim

363
00:15:55,000 --> 00:15:57,000
és el T. Rex.

364
00:15:57,000 --> 00:15:59,000
Aquí tenim aquests dos dinosaures,

365
00:15:59,000 --> 00:16:02,000
T. Rex i Nanotirà.

366
00:16:02,000 --> 00:16:04,000
(Riure)

367
00:16:04,000 --> 00:16:07,000
De nou, fa rumiar.

368
00:16:07,000 --> 00:16:10,000
(Riure)

369
00:16:10,000 --> 00:16:12,000
Però tenien un gran misteri.

370
00:16:12,000 --> 00:16:14,000
S'els miraven

371
00:16:14,000 --> 00:16:17,000
i deien, "Un té 17 dents, i el més gran en té 12.

372
00:16:17,000 --> 00:16:19,000
I això no té sentit,

373
00:16:19,000 --> 00:16:21,000
perquè no sabem de cap dinosaure

374
00:16:21,000 --> 00:16:23,000
que guanyi dents en fer-se vell.

375
00:16:23,000 --> 00:16:25,000
Per tant, deu ser veritat:

376
00:16:25,000 --> 00:16:28,000
deuen ser diferents."

377
00:16:28,000 --> 00:16:30,000
Per tant els vam tallar.

378
00:16:30,000 --> 00:16:32,000
I amb tota certesa,

379
00:16:32,000 --> 00:16:35,000
El Nanotirà presenta os jove

380
00:16:35,000 --> 00:16:38,000
i el més gran té ossos més madurs.

381
00:16:38,000 --> 00:16:41,000
Sembla com si encara es pogués fer més gran.

382
00:16:41,000 --> 00:16:43,000
I al Museu de les Rocalloses, a on treballem,

383
00:16:43,000 --> 00:16:45,000
tinc quatre T. Rex,

384
00:16:45,000 --> 00:16:47,000
per tant en puc tallar una bona colla.

385
00:16:47,000 --> 00:16:50,000
Però de fet no vaig haver de tallar-ne cap ni un,

386
00:16:50,000 --> 00:16:53,000
perquè tan sols vaig comparar les seves mandíbules

387
00:16:53,000 --> 00:16:56,000
vaig veure que el més gran tenia 12 dents

388
00:16:56,000 --> 00:16:58,000
i el següent més petit en tenia 13

389
00:16:58,000 --> 00:17:00,000
i el següent més petit en tenia 14.

390
00:17:00,000 --> 00:17:02,000
I, evidentment, el Nano en té 17.

391
00:17:02,000 --> 00:17:05,000
I tan sols vam sortir a mirar les col·leccions d'altra gent

392
00:17:05,000 --> 00:17:09,000
i vam trobar-ne un que tenia com 15 dents.

393
00:17:09,000 --> 00:17:12,000
De nou, és fàcil imaginar

394
00:17:12,000 --> 00:17:14,000
que la ontogènia del Tiranosaure

395
00:17:14,000 --> 00:17:17,000
incloïa en Nanotirà,

396
00:17:17,000 --> 00:17:22,000
i per tant ens podem carregar un altre dinosaure.

397
00:17:22,000 --> 00:17:24,000
(Riure)

398
00:17:24,000 --> 00:17:28,000
Així que cap al final

399
00:17:28,000 --> 00:17:30,000
del Cretaci,

400
00:17:30,000 --> 00:17:33,000
ens en queden set.

401
00:17:33,000 --> 00:17:36,000
I aquest és un bon nombre.

402
00:17:36,000 --> 00:17:39,000
Penso que és un bon nombre per extingir-se.

403
00:17:39,000 --> 00:17:41,000
Com podeu imaginar,

404
00:17:41,000 --> 00:17:44,000
això no serà gaire popular entre els nanos.

405
00:17:44,000 --> 00:17:46,000
Els nanos adoren els seus dinosaures,

406
00:17:46,000 --> 00:17:49,000
memoritzant-los.

407
00:17:51,000 --> 00:17:54,000
I això no els agrada gens

408
00:17:54,000 --> 00:17:56,000
(Riure)

409
00:17:56,000 --> 00:17:58,000
Moltes gràcies.

410
00:17:58,000 --> 00:18:01,000
(Aplaudiments)