Vull parlar amb vosaltres aquesta tarda sobre per què fracassareu en tenir una gran carrera. (Riure) Sóc un economista. M'encarrego de les depressions. S'acaba el dia, és moment de les observacions desesperants. Només vull parlar a aquells de vosaltres que voleu tenir una gran carrera. Sé que alguns de vosaltres ja us heu decidit voleu una bona carrera. També fracassareu ― (Riure) ― perquè… Mare meva, fracassar us posa contents. (Riure) Sou un grup de canadencs, no n'hi ha dubte. (Riure) Aquells que intentin tenir bones carreres fracassaran, perquè, la veritat, les bones feines estan desapareixent ara. Per una banda, hi ha grans feines i grans carreres, i per l'altre hi ha aquells tipus de feina carregosos, estressants, xucla-sangs i desmoralitzadors, i pràcticament no hi ha terme mig. Així que la gent que està buscant bones feines fracassarà. Parlaré sobre aquells de vosaltres que esteu buscant grans feines, grans carreres, i la raó per la que, per a que fracassareu. La primera raó és que no importa quantes vegades la gent us digui, "Si vols una gran carrera, has de perseguir la teva passió, has de perseguir els teus somnis, has de buscar, la fascinació més gran de la teva vida", ho escolteu una i altra vegada i llavors decidiu no fer-ho. És igual quantes vegades us descarregueu el discurs de la cerimònia de graduació a Stanford de Steven J., el veieu i encara decidiu no fer-ho. No estic gaire segur de la raó per la qual decidiu no fer-ho. Sou massa mandrosos. És massa difícil. Teniu por que si busqueu la vostra passió i no la trobeu, us sentireu com uns idiotes, de manera que us inventeu excuses sobre per què no busqueu la vostra passió. I són excuses, senyors i senyores. Revisarem sencera una llista llarga, la vostra creativitat, i pensarem excuses per no fer el que de veritat heu de fer si voleu tenir una gran carrera. Així que, per exemple, una de les vostres grans excuses és: "Bé, les grans carreres són realment, per la majoria de gent, només és una qüestió de sort, així que em quedaré per aquí, intentaré tenir sort, i si tinc sort, tindré una gran carrera. Si no, tindré una bona carrera." Però una bona carrera es una impossibilitat, de manera que això no funcionarà. Llavors, la vostra altra excusa és: "Sí, hi ha gent especial que persegueix les seves passions, però ells són genis. Són Steven J. Jo no sóc un geni. Quan tenia cinc anys, pensava que era un geni, però els meus professors em van treure a cops aquesta idea del cap fa molt de temps." (Riure) Mm? "I ara sé que sóc completament competent." Ara bé, si fórem a 1950, sent completament competents, això us hauria donat una gran carrera. Peró, sabeu què? Estem quasi al 2012, i dir al món, "Sóc totalment, completament competent", és condemnar-se un mateix amb el més feble dels elogis. I, aleshores, per descomptat, un altra excusa: "Bé, jo faria això, jo faria això, però, però, bé, al cap i a la fi, no sóc estrany. Tothom sap que la gent que persegueix les seves passions són una mica obsessius. Una mica estranys? Mm? Mm? D'acord? Ja sabeu que hi ha una línia prima entre bogeria i genialitat. No sóc estrany. He llegit la biografia de Steven J. Mare meva. Jo no sóc aquella persona. Sóc simpàtic. Sóc normal. Sóc una persona simpàtica i normal, i la gent simpàtica i normal no té passió. Ah. Però, jo encara vull tenir una gran carrera. No estic preparat per perseguir la meva passió, així que sé el que faré, perquè tinc, tinc una solució, tinc una estratègia. És la que la mama i el papa em van dir. La mama i el papa em van dir que si treballava molt, tindria una bona carrera. Així que, si treballes molt, i tens una bona carrera, si treballes molt, molt i molt, tendràs una gran carrera." No us sembla que això té sentit matemàticament? Mmh. No. (Riure) Però us les heu arreglat per a convèncer-vos d'això. Sabeu què? Us diré un petit secret. Voleu treballar? Voleu treballar molt, molt i molt? Sabeu què? Tindreu èxit. El món us donarà la oportunitat de treballar molt, molt i molt, però esteu segurs que això us donarà una gran carrera quan tota l'evidència diu el contrari? Així que assumim-ho, posem-nos amb aquells de vosaltres que esteu intentant trobar la vostra passió. De fet, ja enteneu que més us val fer-ho, les excuses no tenen importància. Esteu intentant trobar la vostra passió, i sou tan feliços. Heu trobat una cosa que us interessa. Tinc un interès! Tinc un interès! Em dieu. Dieu: "Tinc un interès!" Jo dic: "Això és meravellós! I què, què m'estàs intentant dir? Que tu…" "Bé, que tinc un interès." Jo dic: "Tens una passió?" "Tinc un interès", dieu. "El teu interès és comparat amb què?" "Bé, estic interessat en això." "I què n'hi ha de la resta d'activitats de la humanitat?" "No estic interessat en elles." Les has mirat totes, no?" "No. No exactament." La passió és el vostre amor més gran. La passió és la cosa que us ajudarà a crear la màxima expressió del vostre talent. La passió, l'interès… no són la mateixa cosa. Realment us acostareu a la parella i direu: "Cassa't amb mi! Ets interessant." (Riure) De cap manera. De cap manera, i morireu sols. (Riure) El que voleu, el que voleu, el que voleu, és passió. Va més enllà de l'interès. Necessiteu 20 interessos, i llavors un d'ells, un d'ells us podria atrapar, un d'ells un podria implicar més que qualsevol altra cosa, i llavors potser que hagueu trobat el vostre amor més gran en comparació amb totes les altres coses que us interessen, i això és la passió. Tinc un amic, li va demanar a la seva noia que es casés amb ell. Era una persona econòmicament racional. Li va dir a la seva xicota: "Casem-nos. Combinem els nostres interessos". (Riure) Sí, ho va fer. "T'estimo moltíssim", va dir. "T'estimo profundament. T'estimo més que qualsevol altra dona que mai hagi trobat. T'estimo més que a la Mary, la Jane, la Susi, la Penelope, l'Ingrid, la Gertrude, la Gretel… Aleshores jo estava en un programa d'intercanvi alemany". (Riure) "T'estimo més que…" Prou! Ella va marxar de l'habitació a meitat de la seva enumeració del seu amor per ella. Després de superar la seva sorpresa de ser, ja sabeu, rebutjat, va concloure que s'havia lliurat pels pèls de casar-se amb una persona irracional, encara que es va fer una nota mental per que el pròxim cop que es declarés, potser no seria necessari enumerar totes les dones a les que havia fet la prova per al paper. (Riure) Però el punt es això. Cal que busqueu alternatives de manera que trobeu el vostre destí, o teniu por de la paraula "destí"? Us espanta la paraula "destí"? Això és sobre el que estem parlant, i si no trobeu la màxima expressió del vostre talent, si us conformeu amb "interessant", signifiqui el que signifiqui, sabeu el que passarà al final de la vostra llarga vida? La vostra família i amics es reuniran al cementiri, i allà, al costat de la vostra tomba hi haurà una làpida, i en aquella làpida, la inscripció dirà: "Aquí descansa un distingit enginyer que va inventar el Velcro." Però el que aquella làpida hauria d'haver dit, en una vida alternativa, el que hauria d'haver dit si era la vostra màxima expressió de talent, seria: "Aquí descansa el darrer Premi Nobel de física, que va formular la Teoria de la Gran Unificació i va demostrar la realitat del motor de curvatura." (Riure) Velcro, en efecte.(Riure) Una va ser una gran carrera. Una va ser una oportunitat perduda. Però llavors, hi ha alguns de vosaltres que, malgrat totes aquestes excuses, trobareu, trobareu la vostra passió, i tot i així fracassareu. I fracassareu, perquè, perquè no ho fareu, perquè us haureu inventat una nova excusa, qualsevol excusa per no fer res, i aquesta excusa l'he escoltada tantes vegades. "Sí, perseguiria una gran carrera, però valoro les relacions humanes més que l'assoliment. Vull ser un gran amic. Vull ser un gran cònjuge. Vull ser un gran pare, i no ho sacrificaré per un gran assoliment." (Riure) Què voleu que us digui? Ara, realment voleu que jo digui, que us digui: "De veritat, juro que no dono cops de peu als nens." (Riure) Hmm? Mireu la visió del món que us heu donat a vosaltres mateixos. Sou herois passi el que passi, i jo, proposant, encara que delicadament, que potser voler una gran carrera, dec odiar els nens. No odio els nens. No els dono cops de peu. Sí, hi havia un nen petit vagant per aquest edifici quan vaig arribar aquí, i no, no li vaig donar una puntada. (Riure) Per descomptat, vaig haver de dir-li que l'edifici era només per adults i que marxés. Va murmurar alguna cosa sobre la seva mare, i li vaig dir que probablement la trobaria fora, de totes maneres. L'última vegada que el vaig veure, estava plorant a les escales. (Riure) Quin covard. (Riure) Però què vols dir? Això és el que espereu que us digui. De veritat penseu, de veritat penseu que és correcte agafar els nens i utilitzar-los com un escut? Sabeu el què passarà un dia, vosaltres, els pares ideals, vosaltres? El nen vindrà un dia is us dirà: "Sé el que vull ser. Sé el que faré amb la meva vida." Sou tan feliços. És la conversa que un pare vol sentir, perquè el vostre fill és bo en matemàtiques, i sabeu que us agradarà el que ve després. Diu el vostre fill: "He decidit que vull ser un mag. Vull fer trucs de màgia a l'escenari." (Riure) I què li dieu? Li dieu, li dieu: "Umm... és arriscat això, nen. Pots equivocar-te, nen. No faràs gaires diners amb això, nen. Saps, no ho sé, nen, hauries de repensar't-ho una altra vegada, nen, ets tan bo en matemàtiques, per què no…" I el noi t'interromp, i diu, "Però és el meu somni. És el meu somni fer això." I què direu? Sabeu el que direu? "Mira nen. Jo vaig tenir un somni una vegada, també, però… però." Llavors, com acabareu la frase amb el vostre "però"? "... Però. Vaig tenir un somni també, una vegada, nen, però tenia por de perseguir-lo." O, li direu això?: "Jo vaig tenir un somni una vegada, nen. Però llavors tu vas néixer." (Riure) (Riure) (Aplaudiments) Voleu, de veritat fer servir la vostra família, voleu de veritat mirar al vostre cònjuge algun dia i al vostre nen i veure els vostres carcellers? Hi havia una cosa que podríeu haver dit al vostre fill quan ell o ella va dir: "Tinc un somni." Podríeu haver dit, haver mirat al nen a la cara, i dir: "Fes-ho, nen, igual que jo ho vaig fer." Però no podreu dir això perquè no ho vau fer. Així que no podeu. (Riure) I així els pecats dels pares són revisitats pels pobres nens. Per què busqueu refugi en les relacions humanes com una excusa per no trobar i perseguir la vostra passió? Vosaltres sabeu per què. Dins el vostre cor, sabeu per què, i estic sent ben seriós. Sabeu per què us sentiríeu en un núvol i us embolicaríeu en relacions humanes. És perquè esteu… Vosaltres sabeu el que esteu. Teniu por de perseguir la vostra passió. Teniu por de semblar ridículs. Teniu por d'intentar-ho. Teniu por de fracassar. Gran amic, gran cònjuge, gran pare, gran carrera. No és tot un? No és el que sou? Com podeu ser una cosa sense l'altra? Però teniu por. I és per això que no tindreu una gran carrera, llevat que… llevat, la més evocadora de totes les paraules… llevat. Però la paraula "llevat" també és va aquella altra aterridora frase, "I si hagués..." "I si hagués..." Si mai teniu aquest pensament rebotant en el vostre cervell, farà molt de mal. Per tant, aquestes són les moltes raons per les que fracassareu en tenir una gran carrera, llevat que… Llevat. Gràcies. (Aplaudiments)