1 00:00:05,769 --> 00:00:08,690 Vull parlar-vos de la meva cerca d'objectius com a periodista 2 00:00:08,714 --> 00:00:12,134 i com em va ajudar la Dolly Parton. 3 00:00:13,038 --> 00:00:15,649 Fa uns 20 anys que explico històries, 4 00:00:15,673 --> 00:00:17,594 primer a la ràdio i després en podcasts. 5 00:00:17,981 --> 00:00:21,195 Quan vaig començar el programa de ràdio "Radiolab" el 2002, 6 00:00:22,033 --> 00:00:24,770 semblava el programa d'històries per excel·lència. 7 00:00:24,975 --> 00:00:26,508 Fèiem venir algú... 8 00:00:26,961 --> 00:00:29,555 (Audio) Steven Strogatz: És dels espectacles 9 00:00:29,555 --> 00:00:31,609 més hipnòtics i fascinants de la natura, 10 00:00:31,609 --> 00:00:34,384 perquè, tingueu en compte, hi ha silenci absolut. 11 00:00:34,433 --> 00:00:37,092 Jad Abumrad: Com aquell matemàtic, l'Steve Strogatz, 12 00:00:37,192 --> 00:00:38,514 que ho describia tan bé. 13 00:00:38,528 --> 00:00:40,827 SS: Imagineu-vos. Hi ha una ribera a Tailàndia, 14 00:00:40,851 --> 00:00:42,424 en un lloc perdut de la selva, 15 00:00:42,438 --> 00:00:44,861 baixes pel riu en una canoa. 16 00:00:45,535 --> 00:00:46,956 No se sent res de res, 17 00:00:46,980 --> 00:00:50,273 potser, de tant en tant, algun ocell exòtic. 18 00:00:50,297 --> 00:00:52,622 JA: Ets en aquesta canoa imaginària amb l'Steve, 19 00:00:52,646 --> 00:00:56,177 i al voltant hi ha milers de cuques de llum. 20 00:00:56,201 --> 00:01:00,296 Fa l'efecte d'una nit estrellada 21 00:01:00,606 --> 00:01:03,566 perquè les cuques de llum parpellegen a different ritme, 22 00:01:03,590 --> 00:01:05,261 que és el que et podries esperar. 23 00:01:05,487 --> 00:01:08,178 Però segons l'Steve, en aquest lloc, 24 00:01:08,202 --> 00:01:10,884 per motius que cap científic pot explicar clarament... 25 00:01:10,908 --> 00:01:12,058 SS: Ups. 26 00:01:12,996 --> 00:01:14,177 Ups. 27 00:01:14,924 --> 00:01:16,121 Ups. 28 00:01:16,145 --> 00:01:19,073 Milers de llums que s'encenen i s'apaguen sincronitzadament. 29 00:01:19,097 --> 00:01:26,097 (Música i sons electrònics) 30 00:01:26,327 --> 00:01:27,763 JA: Ara seria el moment 31 00:01:27,811 --> 00:01:30,692 que jo posaria aquesta música preciosa, com acabo de fer, 32 00:01:30,822 --> 00:01:33,010 i començarieu a notar una sensació càlida. 33 00:01:33,034 --> 00:01:34,816 Un sentiment que, segons la ciència, 34 00:01:34,840 --> 00:01:36,760 d'alguna manera es troba al cap i al pit 35 00:01:36,784 --> 00:01:38,237 i s'escampa per tot el cos. 36 00:01:38,261 --> 00:01:39,879 És una sensació de sorpresa. 37 00:01:39,903 --> 00:01:43,143 Del 2002 al 2010 vaig fer centenars d'històries com aquesta. 38 00:01:44,693 --> 00:01:48,138 Ciència, neurociència, històries molt intel·ligents i estimulants 39 00:01:48,162 --> 00:01:50,860 que sempre acabaven amb aquell sentiment d'incredulitat. 40 00:01:51,380 --> 00:01:53,603 I vaig començar a considerar que la meva feina, 41 00:01:53,603 --> 00:01:55,977 era portar moments de sorpresa a la gent. 42 00:01:56,269 --> 00:01:57,753 Les respostes eren del tipus: 43 00:01:57,777 --> 00:02:01,585 (vàries veus) "Com?" "Uau!" "Uau!" 44 00:02:02,094 --> 00:02:03,259 "Impressionant." 45 00:02:03,283 --> 00:02:05,316 "Apa!" "Uau!" 46 00:02:05,340 --> 00:02:08,371 JA: Però em vaig començar a cansar d'aquestes històries. 47 00:02:08,720 --> 00:02:10,673 És a dir, en part, era per la repetició. 48 00:02:10,697 --> 00:02:13,387 Recordo un dia que estava assegut davant de l'ordinador, 49 00:02:13,411 --> 00:02:14,807 fent el so d'una neurona. 50 00:02:14,831 --> 00:02:15,982 (Cruixit) 51 00:02:16,006 --> 00:02:19,325 Agafes un so en blanc i el talles, un so molt fàcil de fer. 52 00:02:19,349 --> 00:02:23,214 Recordo haver pensat: "He fet aquest so 25 vegades". 53 00:02:23,238 --> 00:02:25,252 Però era molt més que això... 54 00:02:25,276 --> 00:02:27,443 Les històries tenien un trajectòria familiar. 55 00:02:27,467 --> 00:02:29,809 Vas pel camí de la veritat, que és fet de ciència, 56 00:02:29,813 --> 00:02:31,133 i comences a qüestionar-te. 57 00:02:31,167 --> 00:02:33,185 M'encanta la ciència, no em malinterpreteu. 58 00:02:33,185 --> 00:02:35,966 Els meus pares van emigrar d'un país devastat per la guerra 59 00:02:35,966 --> 00:02:36,862 a Amèrica, 60 00:02:36,862 --> 00:02:41,427 i la ciència per a ells era un senyal d'identitat, 61 00:02:41,451 --> 00:02:43,518 i jo ho vaig heretar d'ells. 62 00:02:44,268 --> 00:02:46,737 Però hi havia alguna cosa d'aquest simple pas 63 00:02:46,761 --> 00:02:48,047 de la ciència a la sorpresa 64 00:02:48,071 --> 00:02:49,908 que no m'acabava de fer el pes. 65 00:02:49,933 --> 00:02:52,051 És l'únic camí que pot prendre una història? 66 00:02:52,945 --> 00:02:54,599 Cap al 2012. 67 00:02:54,823 --> 00:02:59,076 vaig topar-me amb unes històries diferents que em van fer pensar: "No." 68 00:02:59,326 --> 00:03:00,632 Una d'aquelles històries, 69 00:03:00,656 --> 00:03:04,673 on vam entrevistar un paio que describia com havien fet servir 70 00:03:04,697 --> 00:03:07,325 armes químiques contra ell i els del seu poble 71 00:03:07,349 --> 00:03:08,587 a les muntanyes de Laos. 72 00:03:08,611 --> 00:03:10,547 Hi van anar científics occidentals, 73 00:03:10,571 --> 00:03:13,140 van buscar les armes químiques, i no en van trobar cap. 74 00:03:13,140 --> 00:03:14,537 En vam parlar amb aquell home 75 00:03:14,537 --> 00:03:16,997 i ens va dir que els científics estaven equivocats. 76 00:03:16,997 --> 00:03:18,744 Li vam dir: "Però ho van comprovar". 77 00:03:18,744 --> 00:03:21,234 Va dir: "M'és igual. Jo sé el que em va passar a mi." 78 00:03:21,234 --> 00:03:23,185 I vam estar així donar voltes i voltes, 79 00:03:23,185 --> 00:03:24,703 i, per resumir-ho, 80 00:03:24,993 --> 00:03:26,527 va acabar plorant. 81 00:03:26,981 --> 00:03:28,131 Em vaig sentir... 82 00:03:28,751 --> 00:03:29,901 fatal. 83 00:03:31,036 --> 00:03:34,249 Insistint en una veritat científica quan algú ha patit. 84 00:03:35,045 --> 00:03:36,997 Això no arreglaria res. 85 00:03:37,021 --> 00:03:41,589 Potser confiava massa en la ciència per trobar la veritat. 86 00:03:41,918 --> 00:03:43,776 En aquell moment, em va semblar 87 00:03:43,800 --> 00:03:45,879 que hi havia moltes veritats possibles, 88 00:03:45,903 --> 00:03:47,838 i només ens en miràvem una. 89 00:03:47,862 --> 00:03:50,053 Vaig pensar: "He de millorar". 90 00:03:50,077 --> 00:03:51,648 I durant els següents vuit anys, 91 00:03:51,672 --> 00:03:55,230 Em vaig comprometre a explicar històries amb veritats enfrontades. 92 00:03:55,254 --> 00:03:57,394 Vam explicar històries sobre el consentiment, 93 00:03:57,418 --> 00:04:00,299 on veies la perspectiva dels supervivents i dels criminals 94 00:04:00,323 --> 00:04:01,780 i els seus arguments xocaven. 95 00:04:01,780 --> 00:04:03,505 Vam explicar històries sobre la raça, 96 00:04:03,509 --> 00:04:06,135 com s'eliminen sistemàticament els negres d'un jurat, 97 00:04:06,135 --> 00:04:08,479 i que, les normes que intenten evitar-ho 98 00:04:08,479 --> 00:04:09,529 encara ho empitjoren. 99 00:04:09,553 --> 00:04:12,523 Històries sobre antiterrorisme, de detinguts de Guantánamo 100 00:04:12,597 --> 00:04:13,893 on tot és un conflicte 101 00:04:13,917 --> 00:04:16,458 i tot el que pots fer és lluitar per trobar-hi sentit. 102 00:04:16,532 --> 00:04:19,214 I aquesta lluita va ser com el senyal. 103 00:04:19,821 --> 00:04:22,427 Vaig començar a pensar: "Potser això és el que vull." 104 00:04:22,451 --> 00:04:24,444 Portar a la gent a moments de lluita. 105 00:04:25,015 --> 00:04:26,483 Però la gent em deia: 106 00:04:26,507 --> 00:04:28,594 (vàries veus) "Ja t'entenc... com..." 107 00:04:28,618 --> 00:04:29,919 mmmm (sospira) 108 00:04:29,943 --> 00:04:31,935 "Ah, bé...mmm" 109 00:04:31,959 --> 00:04:33,379 "No ho sé..." 110 00:04:33,403 --> 00:04:37,546 "Ah, sí? Ondia!" (sospira) 111 00:04:37,570 --> 00:04:40,355 JA: Jo volia sentir aquell sospir 112 00:04:40,379 --> 00:04:43,119 en cada una de les històries, 113 00:04:43,143 --> 00:04:46,176 perquè aquest so és com el moment present, no? 114 00:04:46,200 --> 00:04:50,566 Vivim en un món on la veritat ja no és un seguit de fets 115 00:04:50,590 --> 00:04:51,751 que hem de copsar. 116 00:04:51,775 --> 00:04:52,942 Ha esdevingut un procés. 117 00:04:52,966 --> 00:04:55,312 Ha passat de ser un nom a ser un verb. 118 00:04:55,336 --> 00:04:57,419 Però com acabes aquesta història? 119 00:04:57,443 --> 00:05:01,300 El que passa és que, de fet, expliques una història, 120 00:05:01,324 --> 00:05:03,507 enfrontant dos punts de vista, 121 00:05:03,531 --> 00:05:06,229 i arribes al final i penses... 122 00:05:06,253 --> 00:05:07,404 No, a veure... 123 00:05:07,428 --> 00:05:08,721 Què dic al final? 124 00:05:08,745 --> 00:05:09,896 Déu meu! 125 00:05:09,920 --> 00:05:11,951 Com... com s'acaba aquesta història? 126 00:05:11,975 --> 00:05:13,745 No pots dir: "I van ser feliços..." 127 00:05:13,769 --> 00:05:15,277 perquè no és veritat. 128 00:05:15,301 --> 00:05:16,451 Però alhora, 129 00:05:16,475 --> 00:05:18,864 si deixes la gent encallada en aquell lloc... 130 00:05:18,888 --> 00:05:20,907 preguntant-se: "Per què ho he escoltat?" 131 00:05:20,907 --> 00:05:23,463 Em semblava que hi havia d'haver un altre pas. 132 00:05:23,463 --> 00:05:25,943 Hi havia d'haver una sortida a la lluita. 133 00:05:25,967 --> 00:05:29,772 I això és el que em porta a la Dolly. 134 00:05:30,254 --> 00:05:32,777 O Santa Dolly, com ens agrada dir-li al Sud. 135 00:05:32,801 --> 00:05:36,155 Vull explicar-vos una revelació que vaig tenir de sobte, 136 00:05:36,299 --> 00:05:39,879 mentre feia una sèrie de 9 capítols l'any passat, "Dolly Parton's America". 137 00:05:39,879 --> 00:05:41,560 Va ser com un punt de partida... 138 00:05:41,560 --> 00:05:44,539 i vaig tenir la intuïció que la Dolly em podria ajudar 139 00:05:44,563 --> 00:05:46,316 a solucionar el problema del final. 140 00:05:46,340 --> 00:05:48,094 Aquesta va ser la intuïció: 141 00:05:48,118 --> 00:05:49,396 Vas a un concert, 142 00:05:49,420 --> 00:05:52,516 veus homes amb gorres de transportista al costat de drag-queens, 143 00:05:52,516 --> 00:05:54,255 demòcrates al costat de republicans, 144 00:05:54,373 --> 00:05:55,454 dones donant-se la mà, 145 00:05:55,524 --> 00:05:57,777 tot tipus de persones juntes. 146 00:05:57,937 --> 00:06:00,372 Tot de gent que en teoria s'haurien d'odiar 147 00:06:00,396 --> 00:06:02,126 estan cantant tots plegats. 148 00:06:02,150 --> 00:06:05,570 D'alguna manera va forjar aquest espai únic a Amèrica, 149 00:06:05,594 --> 00:06:07,983 i jo volia saber, com s'ho va fer? 150 00:06:08,007 --> 00:06:12,705 Així que vaig entrevistar la Dolly 12 vegades en dos continents. 151 00:06:12,729 --> 00:06:14,500 Començava totes les entrevistes així: 152 00:06:14,524 --> 00:06:16,864 (Audio) Dolly Parton: Pregunta'm el que vulguis 153 00:06:16,888 --> 00:06:19,087 que et diré el que jo vull sentir. 154 00:06:19,111 --> 00:06:20,119 (Rialles) 155 00:06:20,143 --> 00:06:22,800 JA: És indiscutiblement una força de la natura. 156 00:06:22,824 --> 00:06:25,102 Però el problema amb què em vaig topar 157 00:06:25,126 --> 00:06:29,617 és que havia triat un concepte per aquesta sèrie 158 00:06:29,641 --> 00:06:32,054 que em presentava problemes personals. 159 00:06:32,078 --> 00:06:34,014 La Dolly canta molt sobre el Sud. 160 00:06:34,038 --> 00:06:35,673 Si mires la seva discografia, 161 00:06:35,697 --> 00:06:38,137 veuràs que moltes cançons parlen de Tennessee. 162 00:06:38,215 --> 00:06:41,103 (Music) DP: (Canten, vàries cançons) Tennessee, Tennessee... 163 00:06:41,103 --> 00:06:42,369 Nostàlgia de Tennessee... 164 00:06:43,150 --> 00:06:47,617 Tinc l'enyor trist de Tennessee dins del cap 165 00:06:48,682 --> 00:06:49,796 Tennessee. 166 00:06:49,820 --> 00:06:52,678 JA: "Tennessee Mountain Home," "Tennessee Mountain Memories." 167 00:06:52,682 --> 00:06:54,419 Jo em vaig criar a Tennessee, 168 00:06:54,443 --> 00:06:56,459 i no sentia cap nostàlgia per aquell lloc, 169 00:06:56,483 --> 00:06:59,478 jo era el nen àrab esmirriat 170 00:06:59,502 --> 00:07:02,784 que provenia d'on es van inventar els atacs suïcides. 171 00:07:02,808 --> 00:07:05,069 Em passava moltes hores a la meva habitació. 172 00:07:05,093 --> 00:07:06,689 Quan vaig marxar de Nashville, 173 00:07:06,713 --> 00:07:08,848 vaig marxar definitivament. 174 00:07:08,872 --> 00:07:10,324 Recordo estar a Dollywood, 175 00:07:10,348 --> 00:07:14,149 davant d'una rèpica de la seva casa de la muntanya a Tennessee. 176 00:07:14,173 --> 00:07:15,912 La gent plorava. 177 00:07:15,936 --> 00:07:18,309 És una rèplica. 178 00:07:18,705 --> 00:07:19,872 Per què ploreu? 179 00:07:19,896 --> 00:07:22,185 No entenia per què estaven tan emocionats, 180 00:07:22,209 --> 00:07:24,759 especialment, per la meva relació amb el Sud. 181 00:07:25,356 --> 00:07:27,991 I per això vaig començar a tenir atacs de pànic. 182 00:07:28,015 --> 00:07:30,154 "Potser no sóc la persona adequada per això?" 183 00:07:31,491 --> 00:07:32,641 Però llavors... 184 00:07:33,297 --> 00:07:34,447 un gir del destí. 185 00:07:34,471 --> 00:07:36,301 Vam conèixer en Bryan Seaver, 186 00:07:36,325 --> 00:07:38,562 el nebot i guardaespatlles de la Dolly. 187 00:07:38,586 --> 00:07:41,199 I en un rampell, ens va portar, 188 00:07:41,199 --> 00:07:42,851 al productor Shima Oliaee i a mi, 189 00:07:42,851 --> 00:07:45,401 de Dollywood cap a les muntanyes, 190 00:07:45,401 --> 00:07:46,805 fins dalt en 20 minuts, 191 00:07:46,805 --> 00:07:48,234 per una carretereta estreta, 192 00:07:48,234 --> 00:07:51,366 per unes portes de fusta gegants que semblaven de "Joc de Trons", 193 00:07:51,390 --> 00:07:54,921 fins a la "Casa de Tennessee". 194 00:07:57,048 --> 00:07:58,397 La de debò. 195 00:07:58,421 --> 00:07:59,575 Valhalla. 196 00:07:59,599 --> 00:08:01,176 La "Casa de la Muntanya" de debò. 197 00:08:01,200 --> 00:08:03,356 I en aquesta part hi posaré Wagner, 198 00:08:03,380 --> 00:08:05,007 perquè heu d'entendre que, 199 00:08:05,031 --> 00:08:06,407 segons es diu a Tennessee, 200 00:08:06,521 --> 00:08:09,007 la "Casa de la Muntanya" és com un lloc sagrat. 201 00:08:09,031 --> 00:08:11,785 Recordo estar-me allà palplantat, damunt l'herba, 202 00:08:11,809 --> 00:08:13,650 al costat de Pigeon River, 203 00:08:13,674 --> 00:08:16,044 amb les papallones aletejant, 204 00:08:16,068 --> 00:08:18,334 vaig tenir el meu moment d'esbalaïment. 205 00:08:19,012 --> 00:08:21,758 La casa de Tennessee de la Dolly 206 00:08:21,782 --> 00:08:25,545 era exactament igual que la del meu pare a les muntanyes del Líban. 207 00:08:26,023 --> 00:08:29,705 La seva casa és igual que la que ell va deixar. 208 00:08:30,276 --> 00:08:33,575 Aquesta simple relació em va portar a tenir-hi una conversa 209 00:08:33,599 --> 00:08:34,857 que mai no havia tingut, 210 00:08:34,881 --> 00:08:36,991 sobre el dolor de deixar la pròpia casa. 211 00:08:37,015 --> 00:08:39,058 I com ho percep en la música de la Dolly. 212 00:08:39,082 --> 00:08:42,900 Llavors vaig tenir una conversa amb la Dolly on em describia les cançons 213 00:08:42,924 --> 00:08:44,186 com a música de migració. 214 00:08:44,210 --> 00:08:46,098 Fins i tot la típica cançó, 215 00:08:46,122 --> 00:08:48,669 "Tennesse Mountain Home", si l'escoltes... 216 00:08:49,610 --> 00:08:51,571 (Dolly Parton "Tennessee Mountain Home") 217 00:08:51,595 --> 00:08:55,816 "Asseguda al porxo una tarda d'estiu 218 00:08:56,570 --> 00:09:00,324 en una cadira amb dues potes, 219 00:09:00,348 --> 00:09:03,888 arrepenjada a la paret." 220 00:09:05,356 --> 00:09:09,737 Es tracta de capturar un moment que saps que ja ha passat. 221 00:09:09,761 --> 00:09:12,507 Però si ho pots plasmar clarament, 222 00:09:12,531 --> 00:09:16,150 potser ho pots congelar, atrapar a la resina, 223 00:09:16,174 --> 00:09:18,374 entre el passat i el present. 224 00:09:19,039 --> 00:09:21,239 Aquesta és l'experiència de l'immigrant. 225 00:09:21,801 --> 00:09:24,952 I aquest senzill pensament em va dur a milions de converses. 226 00:09:24,976 --> 00:09:28,928 Vaig començar a parlar amb musicòlegs sobre la música country en general. 227 00:09:28,952 --> 00:09:31,365 Aquesta música que sempre he trobat 228 00:09:31,389 --> 00:09:33,460 que no té res a veure amb el meu país 229 00:09:33,484 --> 00:09:36,332 de fet està feta amb instruments i estils de música 230 00:09:36,356 --> 00:09:38,545 que provenen directament de l'Orient Mitjà. 231 00:09:38,679 --> 00:09:41,976 De fet, hi havia rutes comercials que partien d'on ara és el Líban 232 00:09:42,110 --> 00:09:44,534 i anaven fins les muntanyes de l'est de Tennessee. 233 00:09:45,007 --> 00:09:48,816 Puc dir honestament, que allà dret, mirant la seva casa, 234 00:09:48,840 --> 00:09:51,967 va ser la primera vegada que em vaig sentir de Tennessee. 235 00:09:52,957 --> 00:09:54,424 De debò. 236 00:09:54,802 --> 00:09:56,489 I no va ser només això. 237 00:09:56,513 --> 00:09:57,877 Vull dir que sovint 238 00:09:57,901 --> 00:10:01,830 em feia sortir de les simples categories 239 00:10:01,854 --> 00:10:03,600 en què jo havia organitzat el món. 240 00:10:03,714 --> 00:10:06,225 Recordo parlar-li de la relació amb en Porter Wagoner 241 00:10:06,249 --> 00:10:07,427 durant set anys. 242 00:10:07,451 --> 00:10:11,658 El 1967 va entrar a la seva banda i ell era l'estrella del country, 243 00:10:11,682 --> 00:10:14,119 mentre que ella no era ningú, només feia els cors. 244 00:10:14,143 --> 00:10:16,602 En poc temps, ella es fa famosa, 245 00:10:16,626 --> 00:10:17,785 ell s'engeloseix, 246 00:10:17,809 --> 00:10:20,692 i la demanda per tres milions de dòlars 247 00:10:20,692 --> 00:10:21,976 quan ella vol marxar. 248 00:10:22,074 --> 00:10:24,785 Seria molt fàcil veure en Porter Wagoner 249 00:10:24,809 --> 00:10:27,870 com al clàssic patriarca idiota, 250 00:10:27,944 --> 00:10:29,406 que va intentar retenir-la. 251 00:10:29,430 --> 00:10:31,464 Però sempre que li suggeria, 252 00:10:31,488 --> 00:10:32,645 dona... 253 00:10:32,669 --> 00:10:35,495 (Audio) És que era un paio, es veu en els vídeos, 254 00:10:35,519 --> 00:10:37,383 et posava el braç a l'espatlla. 255 00:10:37,407 --> 00:10:41,343 Hi havia com una relació de poder, segur. 256 00:10:41,367 --> 00:10:43,904 DP: Bé, era més complicat. 257 00:10:43,928 --> 00:10:45,689 Pensa-hi. 258 00:10:45,713 --> 00:10:47,301 Feia molts anys que feia allò, 259 00:10:47,325 --> 00:10:50,451 no em necessitava per tenir èxit. 260 00:10:50,475 --> 00:10:54,009 Tampoc esperava que jo destaqués. 261 00:10:54,348 --> 00:10:57,312 Jo era una gran artista i ell no ho sabia. 262 00:10:57,336 --> 00:11:00,586 No sabia els somnis que jo tenia. 263 00:11:00,610 --> 00:11:02,285 JA: De fet, em deia, 264 00:11:02,309 --> 00:11:05,332 "No portis la teva manera de veure el món a la meva història, 265 00:11:05,356 --> 00:11:06,856 perquè no era així. 266 00:11:06,880 --> 00:11:09,824 Sí, hi havia poder, però no només això. 267 00:11:09,848 --> 00:11:11,582 No es pot resumir així." 268 00:11:13,501 --> 00:11:15,017 D'acord, per tirar enrere... 269 00:11:15,041 --> 00:11:16,318 Què en trec d'això? 270 00:11:16,342 --> 00:11:20,246 Penso que hi ha alguna cosa aquí que és com una pista, un camí a seguir. 271 00:11:20,246 --> 00:11:22,263 Als periodistes ens encanta la diferència. 272 00:11:22,287 --> 00:11:23,888 Som molt fetitxistes amb això. 273 00:11:23,912 --> 00:11:26,348 Però cada cop més, en aquest món tan confús, 274 00:11:26,372 --> 00:11:29,213 hem de ser el pont entre aquestes diferències. 275 00:11:29,237 --> 00:11:30,770 Però com es fa? 276 00:11:31,261 --> 00:11:34,070 Per mi, ara, la resposta és senzilla. 277 00:11:34,094 --> 00:11:36,443 Et preguntes sobre aquestes diferències, 278 00:11:36,467 --> 00:11:38,991 t'hi endinses tan com pots, 279 00:11:39,015 --> 00:11:42,189 fins que, com dalt d'aquella muntanya, 280 00:11:42,213 --> 00:11:43,414 passa alguna cosa, 281 00:11:43,438 --> 00:11:45,105 com una revelació. 282 00:11:45,800 --> 00:11:47,705 No es pot acabar amb les diferències. 283 00:11:47,729 --> 00:11:49,544 S'ha d'acabar amb la revelació. 284 00:11:50,277 --> 00:11:52,999 Tornant d'aquella excursió a la muntanya, 285 00:11:53,023 --> 00:11:56,435 un amic meu em va donar un llibre que donava un nom a aquesta idea. 286 00:11:56,856 --> 00:11:59,450 En psicoteràpia, hi ha una idea que es diu "el tercer", 287 00:11:59,474 --> 00:12:01,064 que bàsicament diu: 288 00:12:01,406 --> 00:12:04,667 Sovint ens considerem com a unitats autònomes. 289 00:12:04,691 --> 00:12:07,356 Jo et faig alguna cosa i tu em fas una altra cosa. 290 00:12:07,380 --> 00:12:10,197 Però segons aquesta teoria, quan dues persones es troben 291 00:12:10,221 --> 00:12:12,769 i realment es comprometen a veure's, 292 00:12:12,793 --> 00:12:15,427 en aquest acte de reconeixement mutu, 293 00:12:15,451 --> 00:12:17,539 creen una cosa nova. 294 00:12:17,563 --> 00:12:20,229 Una nova entitat que és la seva relació. 295 00:12:21,006 --> 00:12:25,095 Podem pensar en el concerts de la Dolly com un "tercer espai cultural". 296 00:12:25,119 --> 00:12:27,825 La manera com veu les diferents parts del públic, 297 00:12:27,849 --> 00:12:29,249 la manera com ells la veuen, 298 00:12:29,303 --> 00:12:31,927 crea l'arquitectura espiritual de l'espai. 299 00:12:33,293 --> 00:12:35,626 I m'hi sento cridat. 300 00:12:36,237 --> 00:12:37,816 Com a periodista, 301 00:12:37,840 --> 00:12:39,729 com a narrador, 302 00:12:39,753 --> 00:12:41,681 i simplement com a americà, 303 00:12:41,705 --> 00:12:45,094 que viu en un país que lluita per aguantar, 304 00:12:45,118 --> 00:12:48,094 vull que cada història que explico trobi "el tercer". 305 00:12:49,001 --> 00:12:52,342 Un lloc on el que considerem diferent 306 00:12:52,366 --> 00:12:54,504 acabi transformant-se en alguna cosa nova. 307 00:12:55,792 --> 00:12:56,942 Gràcies.