Hi ha una cosa que necessitem desesperadament i que no podem deixar de fer: respirar. Ho voleu provar? Per què no provem de deixar de respirar tots junts posem per cas, uns 10 segons. Us sembla bé? Som-hi. Preparats... Ara! Uf, és difícil, oi? Bé, us donaré un altre nombre increïble que us tornarà a deixar sense alè: set. Set què? Set milions de morts prematures cada any causades per l'exposició a l'aire de mala qualitat que respirem. Imagineu-vos, més que la població del meu estimat Madrid aniquilada en un any. Potser us preguntareu: S'ha divulgat aquesta informació? S'ha publicat i distribuït? Doncs, sí. En aquests moments, hi ha més de 70.000 publicacions científiques que examinen la relació entre la contaminació de l'aire i la nostra salut, i els mitjans de comunicació globals tracten aquest tema regularment. De fet, en relativament poc temps, hem descobert que la contaminació atmosfèrica té un impacte negatiu en quasi tots els nostres òrgans principals. Comencem pels pulmons. Quan pensem en la contaminació de l'aire, sovint pensem en els pulmons. En realitat, cada vegada que inspirem, inhalem contaminants tòxics, i els nostres pobres pulmons rosats pateixen. En els darrers 10 anys hem recollit molta informació sobre el que ha passat però deixeu-me explicar primer què és la contaminació de l'aire. La contaminació de l'aire és una barreja molt complexa de partícul·les sòlides, gotetes de líquids i gasos químics. Imagineu tota aquesta barreja que pot provenir de fonts com ara la combustió domèstica, de la indústria, del trànsit o de moltes altres fonts interiors o exteriors. I, és clar, diferents fonts de pol·lució poden crear barreges diferents de contaminants. El fet és que totes aquestes toxines, es poden combinar de diferents maneres. Per exemple, les partícules en suspensió. Poden ser una barreja de... fixeu-vos en quin cóctel, terra i pols, sal marina, metalls tòxics, boirum del diesel, nitrats i sulfats, i tot aquest verí tòxic, aquest cóctel deliciós, passa pels nostres pulmons cada dia, i estem constantment exposats a aquesta contaminació perquè no podem deixar de respirar. Vull dir, podem deixar de fer-ho durant 10 segons, però no més. No podem deixar de respirar i, a més, necessitem, cada dia, uns 10.000 litres d'aire. Així doncs, hem dit que tenim set milions de morts causades per la contaminació atmosfèrica cada any. Estem espantats? Estem tranquils? Hem declarat un desastre nacional, una emergència global? Doncs, no, i de fet em faig aquesta pregunta cada dia: Què está passant? Potser hi ha alguna cosa que ens pot fer reaccionar més ràpid. La contaminació de l'aire no solament ens afecta els pulmons. També ens afecta el cervell. Aquí tenim el nostre cervell. Preciós. Tots en tenim un. Tots el necessitem. Amb una mica de sort, tots l'utilitzem! (Rialles) Alguns més que d'altres. I en els darrers 10 anys d'història, l'estudi sobre la relació entre la contaminació atmosfèrica i la salut del nostre cervell ha incrementat dràsticament, potser el nostre cervell s'està desfent. Però deixeu-me explicar-vos l'evidència, el que sabem fins ara de l'efecte de la contaminació en el cervell. En primer lloc, s'han comprovat recentment els potencials efectes nocius dels contaminants atmosfèrics en el nostre sistema nerviós central. Però tornem a les partícules tòxiques. Us en recordeu? Les hem deixat als pulmons, disfrutant de la vida, contaminant-ho tot. Però les més petites poden passar al corrent sanguini, i des del corrent sanguini, bombejades pel cor, poden arribar a tot el cos, i amenaçar tots i cadascun dels òrgans, fins i tot el cervell. Dèiem que la contaminació atmosfèrica no té fronteres, i això també és cert dins del cos perquè els contaminants poden travessar la barrera placentària arribar al fetus i alterar el còrtex cerebral del nadó molt abans que respiri per primera vegada. En segon lloc, diversos estudis suggereixen que una exposició a la contaminació durant l'etapa prenatal i primera infància pot tenir una influència negativa en el desenvolupament neuronal, pitjors resultats en proves cognitives, i pot tenir una influència també, una influència negativa, en alguns trastorns de conducta com ara l'autisme i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. A més, algunes proves han demostrat que exposar el cervells de nens i de joves adults durant molt de temps a les partícules en suspensió causa algunes reaccions com una inflamació del cervell, que altera la resposta neural i [també] pot comportar més plaques protèiques que s'acumulen, i poden incrementar el risc de patir malalties com l'Alzheimer i el Parkinson. No és irònic? Estem invertint en el futur dels nostres fills, els enviem a l'escola cada dia pequè ampliïn horitzons, la societat inverteix en la seva educació però l'aire que respiren mentre esperen l'autobús de l'escola influeix negativament en el desenvolupament del seu cervell. Anem al tercer punt: Què passa amb els adults? Segons un recent estudi científic, una llarga exposició a partícules en suspensió causa deteriorament cognitiu als seus participants a mida que envelleixen. I no només això, si els exposem a partícules en suspensió molt petites durant molt de temps, el seu cervell envelleix més ràpidament, i tenen més probabilitats de patir petits atacs cardíacs. Per últim, i no us donaré més proves, perquè en tenim un munt, alguns estudis epidemiològics amb animals suggereixen que una exposició sostinguda a contaminants atmosfèrics podría incrementar el risc de patir demència. Així doncs, quasi tothom està exposat a la contaminació atmosfèrica. Tant si vius en una àrea rural o urbana, tant si vius en un país d'ingressos alts o baixos, el cervell de tothom, inclòs el vostre, està en risc. Com a metge, he dedicat més de 20 anys de la meva vida professional a crear consciència sobre problemes de salut pública, riscos de salut pública, a l'Organització Mundial de la Salut, i sé que tenim els coneixements i també les solucions. És clar que en alguns llocs hi ha més contaminació que en d'altres, però és un problema mundial, i cap individu, ciutat, grup, país o regió ho podrà resoldre tot sol. Necessitem un fort compromís i accions importants per part de tothom: la societat civil, el sector privat, fins i tot els individus. Tots tenim el nostre paper. Sí, hem d'intentar canviar la forma en què consumim, com ens desplacem, i com utilitzem l'energia. Un fet positiu és que tenim totes aquestes solucions a l'abast. La qüestió és que si ho ajornem un sol dia, podríem perdre milers de vides, però si ho endarrerim un any, podríem tornar-ne a perdre set milions. Així que cada funcionari, cada polític, ha de ser conscient de les conseqüencies en la nostra salut si decideixen posposar les seves decisions. De fet, no és la primera vegada a la història que ens enfrontem als riscos d'aquest assassí invisible. Això era Londres, l'any 1952, i tal i com va passar a Londres als anys 50 i 60, governs i ciutats, han de prendre mesures urgents per aturar el terrible impacte de la contaminació. Tots els polítics han de saber que endarrerir mesures difícils, com ara reduir el trànsit a les ciutats, invertir en transport públic i comprometre's a promoure l'ús de la bicicleta a les ciutats, invertir en energies renovables, promoure energies netes per a cuinar, pels aires condicionats, transport i calefacció són solucions molt intel·ligents, perquè, de fet, redueixen emissions, milloren la qualitat de l'aire segons els nivells de l'OMS, que són els nivells que ens protegiran. Així doncs, tots els polítics han d'estar totalment compromesos i hi ha d'haver voluntat política, però ho necessitem ara. Els que no ho fan, que ajornen les mesures, fins i tot han de defensar la seva posició als tribunals. I a partir d'ara, cap polític podrà dir, "no ho sabia." Així que la pregunta és: Quantes vides, pèrdua de qualitat de vida i pèrdua de la nostra capacitat intel·lectual estem disposats a acceptar? Si la reposta és "cap" us demano que, mentre encara ens funcioning els cervells, mentre encara tinguem intel·ligència, si us plau, exerciu els vostres drets, pressioneu els vostres polítics i assegureu-vos que prenen mesures per aturar les fonts de contaminació. Aquesta és la primera cosa que hem de fer per a protegir-nos per a protegir el nostre preciós cervell. Moltes gràcies. (Aplaudiments)