-
Traduït per Anastasiya Horyacheva
Revisat per Josep M. Agustí.
-
Estem en la crisi dels plàstics.
-
Però qui n'és responsable?
I com podem capgirar-ho?
-
Us explico alguns fets.
-
Més del 50 % del plàstic produït fins ara
es creà en l'última dècada.
-
I se n'ha reciclat només el 9 %.
-
Però abans
d’anar a culpar el teu veí deixat
-
per aquest % tan miserable,
-
hauríem de fer un pas enrere
-
i veure en primer lloc
com hi hem arribat.
-
Per respondre esta pregunta,
-
hem d’anar molt enrere,
allà on el plàstic comença.
-
No... no tan enrere!!
-
Correcte, així està bé.
-
Aquests són pous de fracking,
-
d'on surt
molt del plàstic de (xiulet)
-
que veus escampat per l’entorn.
-
Durant l’última dècada,
-
els governs repartiren
milers de milions en subvencions fiscals
-
i destruiren les normes ambientals
-
per afavorir
el foment del petroli i el gas natural.
-
Això va crear
una gran quantitat de petroli i gas barats
-
que empreses com Dow i Exxon
també convertiren en plàstic.
-
És a dir, un munt de petroli i gas barats
causa un munt de plàstic barat.
-
De fet, el plàstic és la font principal
de gasos d’efecte hivernacle,
-
com el CO₂ i el metà.
-
Després,
grans empreses de béns de consum
-
transformen aquest plàstic barat
en envasos o productes
-
que sovint s’usen un sol cop
i després no es poden o volen reciclar.
-
I sense lleis que responsabilitzin
els productors
-
dels residus plàstics que creen,
-
endevineu qui paga tota aquesta brossa?
-
Així és, nosaltres. Els contribuents!
-
Les empreses que fan
i usen plàstics d’un sol ús
-
volen que creguis
que tot aquest plàstic es reciclarà.
-
Però resulta que sovint
és més car reciclar alguna cosa
-
que crear plàstic nou.
-
Hi ha ciutats i pobles que
-
fins i tot es plantegen deixar de banda
els seus programes de reciclatge.
-
Prenem Maine, per exemple.
-
La seva gent vol fer-ho bé,
-
però els productes es continuen
empaquetant de manera malgastadora
-
i els pobles no saben què fer-ne
quan aquests arriben a l'abocador.
-
Ja veus, quan la gent que crea
els envasos de plàstic
-
no es fan càrrec de gestionar i pagar
els seus residus, passen coses dolentes.
-
Coses molt dolentes.
-
Per això, molts s'estan replantejant
l'embalatge i la gestió dels residus.
-
Una de les solucions és el sistema
Responsabilitat Ampliada dels Productors.
-
També pots anomenar-lo
"qui contamina paga" o "una gran idea".
-
Aquest sistema obliga les empreses
-
a fer-se responsables
del que posen a les nostres prestatgeries,
-
com pagar més
pels materials no reciclables.
-
Els EUA no obliguen els fabricants
a gestionar els residus dels seus envasos,
-
però molts altres països sí,
-
com diverses províncies canadenques
i tots els països de la UE.
-
Algunes d'aquestes lleis
fa 30 anys que estan vigents,
-
i molts d'aquests llocs tenen
taxes de reciclatge de fins a un 80 %.
-
I encara millor, quan les empreses
es fan responsables del seus residus,
-
sorgeix l'autèntica màgia.
-
S'adonen que de fet és més barat
reduir el seu envasament
-
que pagar per netejar-lo.
-
Aquesta és la bellesa de responsabilitzar
als veritables contaminadors.
-
Pot ajudar a reduir
la producció dels residus plàstics,
-
millorar el reciclatge
creant un flux de residus més net,
-
i fer front
a això que anomenem canvi climàtic.
-
Junt amb altres maneres
de reduir els plàstics innecessaris,
-
com prohibir les bosses i el porexpan,
-
el sistema
Responsabilitat Ampliada dels Productors
-
és el que el món necessita.
-
Què opines sobre aquest sistema?
Deixa'ns un comentari.
-
Gràcies per veure'ns.
-
Si t'agrada aquest vídeo,
clica m'agrada i subscriu-t'hi.
Amplifying Voices
