1
00:00:00,000 --> 00:00:02,000
Bé, començaré per dir

2
00:00:02,000 --> 00:00:04,000
que fa un parell d'anys, em va trucar una organitzadora d'actes

3
00:00:04,000 --> 00:00:06,000
perquè jo anava a fer una xerrada.

4
00:00:06,000 --> 00:00:08,000
Em va trucar i em va dir:

5
00:00:08,000 --> 00:00:10,000
"m'està costant molt

6
00:00:10,000 --> 00:00:12,000
escriure sobre tu al fullet."

7
00:00:12,000 --> 00:00:14,000
Jo vaig pensar: "Bé, quin problema hi ha?"

8
00:00:14,000 --> 00:00:16,000
Ella em va dir: "Bé, et vaig veure parlar,

9
00:00:16,000 --> 00:00:19,000
i crec que t'anomenaré investigadora

10
00:00:19,000 --> 00:00:21,000
però, em temo que si t'anomeno investigadora ningú vindrà,

11
00:00:21,000 --> 00:00:23,000
perquè pensaràn que ets aburrida i irrelevant."

12
00:00:23,000 --> 00:00:25,000
(Riures)

13
00:00:25,000 --> 00:00:27,000
Ja veig.

14
00:00:27,000 --> 00:00:29,000
I va dir: "Però el que em va agradar de la teva xerrada

15
00:00:29,000 --> 00:00:31,000
és que ets una narradora d'històries.

16
00:00:31,000 --> 00:00:34,000
Així que crec que simplement t'anomenaré narradora d'històries."

17
00:00:34,000 --> 00:00:37,000
I és clar, la part acadèmica i insegura de mi

18
00:00:37,000 --> 00:00:39,000
va dir: "M'anomeneràs com?"

19
00:00:39,000 --> 00:00:42,000
I ella va dir: "T'anomenaré narradora d'històries."

20
00:00:42,000 --> 00:00:45,000
I jo vaig pensar: "I per què no fada fantàstica?"

21
00:00:45,000 --> 00:00:48,000
(Riures)

22
00:00:48,000 --> 00:00:51,000
Vaig dir-li: "Aviam, deixi'm que m'ho pensi un segon."

23
00:00:51,000 --> 00:00:54,000
Vaig intentar omplir-me de coratge.

24
00:00:54,000 --> 00:00:57,000
I vaig pensar: "Sóc una narradora.

25
00:00:57,000 --> 00:00:59,000
Sòc una investigadora qualitativa.

26
00:00:59,000 --> 00:01:01,000
Col•lecciono històries, això és el que faig.

27
00:01:01,000 --> 00:01:04,000
I potser les històries són dades amb ànima.

28
00:01:04,000 --> 00:01:06,000
I potser simplement sóc una narradora."

29
00:01:06,000 --> 00:01:08,000
Així que li vaihg dir: "Saps què?

30
00:01:08,000 --> 00:01:11,000
¿Per què no dius que sóc una investigadora-narradora d'històries?"

31
00:01:11,000 --> 00:01:14,000
I riguent va dir: "Això no existeix."

32
00:01:14,000 --> 00:01:16,000
(Riures)

33
00:01:16,000 --> 00:01:18,000
Així que sóc una investigadora-narradora d'històries,

34
00:01:18,000 --> 00:01:20,000
I avui anem a parlar,

35
00:01:20,000 --> 00:01:22,000
parlarem sobre l'expansió de la percepció,

36
00:01:22,000 --> 00:01:24,000
així que els hi vull explicar algunes històries

37
00:01:24,000 --> 00:01:27,000
sobre una part del meu estudi

38
00:01:27,000 --> 00:01:30,000
que va expandir considerablement la meva percepció

39
00:01:30,000 --> 00:01:33,000
i que va canviar la meva manera de viure, d'estimar,

40
00:01:33,000 --> 00:01:35,000
de treballar i de ser mare.

41
00:01:35,000 --> 00:01:37,000
I aquí és on comença la meva història.

42
00:01:37,000 --> 00:01:40,000
Quan jo era una jove investigadora, estudiant de doctorat,

43
00:01:40,000 --> 00:01:42,000
en el primer any tenia un professor d'investigació

44
00:01:42,000 --> 00:01:44,000
que ens va dir:

45
00:01:44,000 --> 00:01:46,000
"La cosa va així:

46
00:01:46,000 --> 00:01:49,000
si no es pot medir, no existeix."

47
00:01:49,000 --> 00:01:52,000
Jo vaig pensar que només m'estava entabanant.

48
00:01:52,000 --> 00:01:55,000
Li vaig dir: "De debò? I ell em va contestar: "Absolutament."

49
00:01:55,000 --> 00:01:57,000
Tenen que comprendre

50
00:01:57,000 --> 00:01:59,000
que jo tinc una llicenciatura i un màster en treball social,

51
00:01:59,000 --> 00:02:01,000
i jo estava fent el doctorat en treball social,

52
00:02:01,000 --> 00:02:03,000
així que la meva carrera acadèmica sencera

53
00:02:03,000 --> 00:02:05,000
estava envoltada per gent

54
00:02:05,000 --> 00:02:07,000
qui, de certa manera, creien en:

55
00:02:07,000 --> 00:02:10,000
La vida és un embolic, m'encanta.

56
00:02:10,000 --> 00:02:12,000
En canvi, jo sóc més de: la vida és un embolic,

57
00:02:12,000 --> 00:02:15,000
ordena-la, organitza-la

58
00:02:15,000 --> 00:02:17,000
i posa-la dins una capsa.

59
00:02:17,000 --> 00:02:19,000
(Riures)

60
00:02:19,000 --> 00:02:22,000
Per això pensar que havia trovat el meu camí,

61
00:02:22,000 --> 00:02:25,000
trobat una carrera que me dugués;

62
00:02:25,000 --> 00:02:28,000
en realitat, una de les grans dites en el treball social

63
00:02:28,000 --> 00:02:31,000
és: recolza't en la incomoditat del treball.

64
00:02:31,000 --> 00:02:34,000
I jo sóc més de: treu-te la incomoditat de sobre

65
00:02:34,000 --> 00:02:36,000
desfes-te'n i treu bones notes.

66
00:02:36,000 --> 00:02:39,000
Aquell era el meu mantra.

67
00:02:39,000 --> 00:02:41,000
Així que estava entusiasmada amb això.

68
00:02:41,000 --> 00:02:44,000
Així que vaig pensar: Saps què? Aquesta és la carrera per mi.

69
00:02:44,000 --> 00:02:47,000
Perquè m'interessen els temes complicats

70
00:02:47,000 --> 00:02:49,000
però, vull ser capaç de fer que deixin de ser complicats.

71
00:02:49,000 --> 00:02:51,000
Els vull entendre.

72
00:02:51,000 --> 00:02:53,000
Vull desentranyar aquestes coses

73
00:02:53,000 --> 00:02:55,000
que jo sé que són importants

74
00:02:55,000 --> 00:02:57,000
i desxifrar la clau per que tothom ho pugui veure.

75
00:02:57,000 --> 00:03:00,000
Així que vaig començar pel tema de la connexió.

76
00:03:00,000 --> 00:03:03,000
Perquè, quan has set treballador social durant 10 anys,

77
00:03:03,000 --> 00:03:05,000
te'n adones

78
00:03:05,000 --> 00:03:08,000
que la connexió és la nostra raó de ser.

79
00:03:08,000 --> 00:03:11,000
És el que dóna sentit i un propòsit a la nostra vida.

80
00:03:11,000 --> 00:03:13,000
D'això es tracta.

81
00:03:13,000 --> 00:03:15,000
No importa si un parla amb gent que treballa dins el sector

82
00:03:15,000 --> 00:03:18,000
de la justicia social, la salut mental, els abusos i abandonaments,

83
00:03:18,000 --> 00:03:20,000
el que sabem és que la connexió,

84
00:03:20,000 --> 00:03:23,000
la capacitat de sentir-se en connexió,

85
00:03:23,000 --> 00:03:26,000
és com estem disenyats a nivell neurobiològic,

86
00:03:26,000 --> 00:03:28,000
és la nostra raó de ser.

87
00:03:28,000 --> 00:03:31,000
Així que vaig pensar: "Saps què, començaré amb la connexió."

88
00:03:31,000 --> 00:03:34,000
Bé, ja coneixen aquella situació

89
00:03:34,000 --> 00:03:36,000
en la qual el seu cap els hi dóna una evaluació del seu treball

90
00:03:36,000 --> 00:03:39,000
i els hi diu 37 coses que fan marvellosament bé

91
00:03:39,000 --> 00:03:41,000
i una cosa..."una oportunitat de creixement?"

92
00:03:41,000 --> 00:03:43,000
(Riures)

93
00:03:43,000 --> 00:03:46,000
I en tot el que penses és en "l'oportunitat de creixement", val?

94
00:03:47,000 --> 00:03:50,000
Bé, donçs es veu que la meva feina també era així,

95
00:03:50,000 --> 00:03:53,000
perquè quan preguntes a la gent sobre l'amor,

96
00:03:53,000 --> 00:03:55,000
et parlen de cors trencats.

97
00:03:55,000 --> 00:03:57,000
Quan preguntes a la gent sobre la pertenència,

98
00:03:57,000 --> 00:04:00,000
et parlen d'experiències d'allò més doloroses

99
00:04:00,000 --> 00:04:02,000
sobre quan s'han sentit exclosos.

100
00:04:02,000 --> 00:04:04,000
I vaig preguntar a la gent sobre la connexió,

101
00:04:04,000 --> 00:04:07,000
les històries que me van explicar tractaven sobre la desconnnexió.

102
00:04:07,000 --> 00:04:10,000
Així que molt aviat, després d'unes 6 setmanes d'estudi,

103
00:04:10,000 --> 00:04:13,000
vaig trobar-me amb una cosa sense nom

104
00:04:13,000 --> 00:04:16,000
que va desenredar la connexió per complet,

105
00:04:16,000 --> 00:04:19,000
d'una manera que jo no entenia ni havia vist mai.

106
00:04:19,000 --> 00:04:21,000
Així que vaig apartar-me del meu estudi

107
00:04:21,000 --> 00:04:24,000
i vaig pensar: necessito desxifrar de que es tracta això.

108
00:04:24,000 --> 00:04:27,000
I va resultar que es tractava de vergonya.

109
00:04:27,000 --> 00:04:29,000
I és fàcilentendre la vergonya

110
00:04:29,000 --> 00:04:31,000
com la por a la desconnexió

111
00:04:31,000 --> 00:04:33,000
¿Hi ha res de mi

112
00:04:33,000 --> 00:04:36,000
que si la de més gent sap o veu,

113
00:04:36,000 --> 00:04:39,000
jo ja no seré mereixedora de connexió?

114
00:04:39,000 --> 00:04:41,000
El que els hi puc explicar sobre això

115
00:04:41,000 --> 00:04:43,000
és universal; tots en tenim.

116
00:04:43,000 --> 00:04:45,000
L'unica gent que no sent vergonya

117
00:04:45,000 --> 00:04:47,000
manquen de la capacitat humana de sentir empatia o connexió.

118
00:04:47,000 --> 00:04:49,000
Ningú en vol parlar,

119
00:04:49,000 --> 00:04:52,000
i quan menys en vols parlar-ne'n més en tens.

120
00:04:54,000 --> 00:04:56,000
El que sustenta aquesta vergonya,

121
00:04:56,000 --> 00:04:58,000
aquest "no sóc a prou bó";

122
00:04:58,000 --> 00:05:00,000
tots coneixem aquest sentiment:

123
00:05:00,000 --> 00:05:02,000
"No sóc a prou blanca, ni a prou prima,

124
00:05:02,000 --> 00:05:04,000
ni a prou rica, bonica, intel.ligent,

125
00:05:04,000 --> 00:05:06,000
ni tinc un càrrec a prou bó."

126
00:05:06,000 --> 00:05:08,000
El que sustentava això

127
00:05:08,000 --> 00:05:11,000
era una vulnerabilitat insostenible;

128
00:05:11,000 --> 00:05:13,000
aquesta idea que

129
00:05:13,000 --> 00:05:15,000
per poder connectar-nos

130
00:05:15,000 --> 00:05:18,000
ens hem de deixar veure,

131
00:05:18,000 --> 00:05:20,000
veure de veritat.

132
00:05:20,000 --> 00:05:23,000
I ja saben que en penso de la vulnerabilitat; l'odïo.

133
00:05:23,000 --> 00:05:25,000
Així que vaig pensar: aquesta és la meva oportunitat

134
00:05:25,000 --> 00:05:28,000
per combatre-la amb la meva vara de medir.

135
00:05:28,000 --> 00:05:31,000
Aniré i desxifraré aquesta questió,

136
00:05:31,000 --> 00:05:34,000
passaré un any sencer, desentranyaré la vergonya totalment,

137
00:05:34,000 --> 00:05:36,000
comprendré com funciona la vulnerabiitat,

138
00:05:36,000 --> 00:05:39,000
i així la superaré en astúcia.

139
00:05:39,000 --> 00:05:42,000
Així que estava preparada i molt entusiasmada.

140
00:05:44,000 --> 00:05:46,000
Com ja saben, no va sortir bé.

141
00:05:46,000 --> 00:05:49,000
(Riures)

142
00:05:49,000 --> 00:05:51,000
Ja ho saben.

143
00:05:51,000 --> 00:05:53,000
Així que els hi podria explicar moltíssim sobre la vergonya,

144
00:05:53,000 --> 00:05:55,000
però llavors hauria d'usar el temps de tots els altres ponents.

145
00:05:55,000 --> 00:05:58,000
Però puc dir que tot es redueix a,

146
00:05:58,000 --> 00:06:01,000
i això potser és una de les coses més importants que he après

147
00:06:01,000 --> 00:06:04,000
durant la dècada d'aquest estudi.

148
00:06:04,000 --> 00:06:06,000
Un any d'estudi

149
00:06:06,000 --> 00:06:08,000
va esdevenir 6 anys d'estudi,

150
00:06:08,000 --> 00:06:10,000
milers d'històries,

151
00:06:10,000 --> 00:06:13,000
centes de llargues entrevistes, grups d'enfocament.

152
00:06:13,000 --> 00:06:15,000
Hi va haver un moment en el que la gent m'enviava pàgines del seu diari,

153
00:06:15,000 --> 00:06:18,000
enviant-me històries,

154
00:06:18,000 --> 00:06:21,000
milers de dades en 6 anys.

155
00:06:21,000 --> 00:06:23,000
I, en certa manera, em vaig fer una idea.

156
00:06:23,000 --> 00:06:25,000
Ho vaig entendre: això és la vergonya,

157
00:06:25,000 --> 00:06:27,000
així és com funciona.

158
00:06:27,000 --> 00:06:29,000
Vaig escriure un llibre,

159
00:06:29,000 --> 00:06:31,000
vaig publicar una teoria,

160
00:06:31,000 --> 00:06:34,000
però hi havia alguna cosa que no encaixava,

161
00:06:34,000 --> 00:06:36,000
i era que

162
00:06:36,000 --> 00:06:38,000
si separava, a grosso modo, la gent que havia entrevistat

163
00:06:38,000 --> 00:06:41,000
i la dividia en gent

164
00:06:41,000 --> 00:06:44,000
que realment tenen sentit de la dignitat,

165
00:06:44,000 --> 00:06:46,000
tot es redueix a

166
00:06:46,000 --> 00:06:48,000
aquest sentit de la dignitat.

167
00:06:48,000 --> 00:06:51,000
Hi ha els que tenen un fort sentit de l'amor i la pertenència

168
00:06:51,000 --> 00:06:53,000
i hi ha aquells que lluiten amb això,

169
00:06:53,000 --> 00:06:55,000
aquells que sempre dubten si són a prou bons.

170
00:06:55,000 --> 00:06:57,000
Només hi havia una variable

171
00:06:57,000 --> 00:06:59,000
que separava a les persones que tenen

172
00:06:59,000 --> 00:07:01,000
un fort sentit de l'amor i la pertenència

173
00:07:01,000 --> 00:07:03,000
de les persones que lluiten amb això de debò.

174
00:07:03,000 --> 00:07:05,000
I aquesta era que , la gent que té

175
00:07:05,000 --> 00:07:07,000
un fort sentit de l'amor i la pertenència

176
00:07:07,000 --> 00:07:10,000
creuen ser mereixedors d'amor i pertenència.

177
00:07:10,000 --> 00:07:12,000
Això és tot.

178
00:07:12,000 --> 00:07:14,000
Creuen ser mereixedors.

179
00:07:15,000 --> 00:07:18,000
I per mi, la part difícil

180
00:07:18,000 --> 00:07:21,000
de la cosa que ens aparta de la connexió

181
00:07:21,000 --> 00:07:24,000
és la nostra por a no ser mereixedors de connexió,

182
00:07:24,000 --> 00:07:26,000
era una cosa que jo, personalment i professionalment,

183
00:07:26,000 --> 00:07:29,000
sentia que ho havia d'entendre millor.

184
00:07:29,000 --> 00:07:32,000
Així que el que vaig fer

185
00:07:32,000 --> 00:07:34,000
va ser agafar totes les entrevistes

186
00:07:34,000 --> 00:07:37,000
on jo veia dignitat, on jo veia que la gent vivia així,

187
00:07:37,000 --> 00:07:40,000
i simplement em vaig enfocar en aquestes.

188
00:07:40,000 --> 00:07:42,000
Què és el que aquesta gent té en comú?

189
00:07:42,000 --> 00:07:44,000
Tinc debilitat pels accessoris d'oficina,

190
00:07:44,000 --> 00:07:47,000
però això és una altra xerrada.

191
00:07:47,000 --> 00:07:50,000
Així que tenia una carpeta i un marcador.

192
00:07:50,000 --> 00:07:52,000
i vaig pensar: com anomenaré aquest estudi?

193
00:07:52,000 --> 00:07:54,000
I les primeres paraules que em van venir a la ment

194
00:07:54,000 --> 00:07:56,000
van ser: "de tot cor".

195
00:07:56,000 --> 00:07:59,000
Es tracta de gent de tot cor, que viuen amb un gran sentit de la dignitat.

196
00:07:59,000 --> 00:08:02,000
Així que, vaig excriure en la part superior de la carpeta

197
00:08:02,000 --> 00:08:04,000
i vaig començar a mirar les dades.

198
00:08:04,000 --> 00:08:06,000
De fet, primer ho vaig fer

199
00:08:06,000 --> 00:08:08,000
durant 4 dies

200
00:08:08,000 --> 00:08:11,000
fent un anàlisi molt intens de dades,

201
00:08:11,000 --> 00:08:14,000
tornant a a mirar entrevistes, històries, incidents.

202
00:08:14,000 --> 00:08:17,000
Quin és el tema? Quin és el patró?

203
00:08:17,000 --> 00:08:20,000
El meu marit va marxar amb els nens

204
00:08:20,000 --> 00:08:23,000
perque sempre entro en una mena de Jackson Pollock modus operandi

205
00:08:23,000 --> 00:08:25,000
i només escric

206
00:08:25,000 --> 00:08:28,000
i estic amb el xip d'investigadora.

207
00:08:28,000 --> 00:08:30,000
I això és el que vaig trobar:

208
00:08:32,000 --> 00:08:34,000
el que tenien en comú

209
00:08:34,000 --> 00:08:36,000
era un sentit del coratge.

210
00:08:36,000 --> 00:08:39,000
I per un moment, vull fer una separació entre coratge i valentia.

211
00:08:39,000 --> 00:08:41,000
Coratge, la definició original de coratge

212
00:08:41,000 --> 00:08:43,000
quan es va introduir per primera vegada en la llengua anglesa,

213
00:08:43,000 --> 00:08:46,000
provenia del mot llatí 'cor', que significa això mateix

214
00:08:46,000 --> 00:08:48,000
i la definició original

215
00:08:48,000 --> 00:08:51,000
era contar l'història de qui ets amb tot el teu cor.

216
00:08:51,000 --> 00:08:53,000
Així que, aquesta gent

217
00:08:53,000 --> 00:08:55,000
simplement tenien el coratge

218
00:08:55,000 --> 00:08:57,000
de ser imperfectes.

219
00:08:58,000 --> 00:09:00,000
Tenien la compassió

220
00:09:00,000 --> 00:09:03,000
de ser amables amb si mateixos i amb els altres,

221
00:09:03,000 --> 00:09:06,000
perque, resulta que no podem practicar compassió amb els altres

222
00:09:06,000 --> 00:09:09,000
si no ens podem tractar amb amabilitat.

223
00:09:09,000 --> 00:09:11,000
I l'última cosa era que tenien connexió,

224
00:09:11,000 --> 00:09:13,000
i, això era la part difícil,

225
00:09:13,000 --> 00:09:16,000
com a resultat de l'autenticitat,

226
00:09:16,000 --> 00:09:19,000
estaven dispostos a deixar de banda l'idea de qui haurien de ser

227
00:09:19,000 --> 00:09:21,000
per ser qui eren,

228
00:09:21,000 --> 00:09:24,000
una cosa absolutament necessària per

229
00:09:24,000 --> 00:09:26,000
aconseguir connexió.

230
00:09:28,000 --> 00:09:30,000
L'altra cosa que tenien en comú

231
00:09:30,000 --> 00:09:32,000
era que

232
00:09:35,000 --> 00:09:38,000
acceptaven plenament la vulnerabilitat.

233
00:09:40,000 --> 00:09:43,000
Creien

234
00:09:43,000 --> 00:09:46,000
que el que els feia vulnerables

235
00:09:46,000 --> 00:09:48,000
també els feia hermosos.

236
00:09:50,000 --> 00:09:52,000
No parlaven sobre que la vulnerabilitat

237
00:09:52,000 --> 00:09:54,000
fos còmode,

238
00:09:54,000 --> 00:09:57,000
ni tampoc que fos insostenible,

239
00:09:57,000 --> 00:09:59,000
com ho havia observat anteriorment a les entrevistes sobre la vergonya.

240
00:09:59,000 --> 00:10:02,000
Només parlaven d'aquesta com una necessitat.

241
00:10:03,000 --> 00:10:05,000
Parlaven de la seva disposició

242
00:10:05,000 --> 00:10:08,000
a ser els primers en dir: "t'estimo";

243
00:10:08,000 --> 00:10:11,000
la seva disposició

244
00:10:11,000 --> 00:10:13,000
a fer una cosa

245
00:10:13,000 --> 00:10:16,000
sense cap garantia;

246
00:10:16,000 --> 00:10:18,000
la seva disposició

247
00:10:18,000 --> 00:10:20,000
a respirar amb calma mentre esperen la trucada del doctor

248
00:10:20,000 --> 00:10:22,000
després d'una mamografia;

249
00:10:23,000 --> 00:10:26,000
la seva disposició a invertir en una relació

250
00:10:26,000 --> 00:10:29,000
que podria o no funcionar.

251
00:10:29,000 --> 00:10:32,000
Creien que això era fonamental.

252
00:10:32,000 --> 00:10:35,000
Jo personalment, creia que era traïció.

253
00:10:35,000 --> 00:10:38,000
No em podia creure que hagués jurat fidelitat

254
00:10:38,000 --> 00:10:40,000
a l'investigació.

255
00:10:40,000 --> 00:10:42,000
La definició d'investigació

256
00:10:42,000 --> 00:10:45,000
és controlar i predir, és estudiar fenòmens,

257
00:10:45,000 --> 00:10:47,000
amb la fí explícita

258
00:10:47,000 --> 00:10:49,000
de controlar i predir.

259
00:10:49,000 --> 00:10:51,000
I ara la meva misió

260
00:10:51,000 --> 00:10:53,000
de controlar i predir

261
00:10:53,000 --> 00:10:56,000
havia revelat la resposta que la manera de viure és amb vulnerabilitat

262
00:10:56,000 --> 00:10:59,000
i deixant de controlar i predir.

263
00:10:59,000 --> 00:11:02,000
Això va esdevenir en una petita crisi

264
00:11:02,000 --> 00:11:06,000
(Riures)

265
00:11:06,000 --> 00:11:09,000
que en realitat semblava més això: CRISI

266
00:11:09,000 --> 00:11:11,000
(Riures)

267
00:11:11,000 --> 00:11:13,000
I així va ser.

268
00:11:13,000 --> 00:11:16,000
Jo ho vaig anomenar crisi, la meva terapeuta ho anomena despertar espiritual.

269
00:11:17,000 --> 00:11:19,000
Un despertar espiritual sona millor que crisi,

270
00:11:19,000 --> 00:11:21,000
però els hi puc assegurar que era una crisi.

271
00:11:21,000 --> 00:11:23,000
Així que vaig tenir que guardar les dades i cercar un terapeuta.

272
00:11:23,000 --> 00:11:26,000
Deixin-me que els hi digui una cosa: saps qui ets

273
00:11:26,000 --> 00:11:29,000
quan truques als teus amics i dius: "crec que necessito ajuda.

274
00:11:29,000 --> 00:11:32,000
Em pots recomenar a algú?"

275
00:11:32,000 --> 00:11:34,000
Perquè uns cinc dels meus amics van dir:

276
00:11:34,000 --> 00:11:36,000
"Ostres! No m'agradaria ser el teu terapeuta".

277
00:11:36,000 --> 00:11:39,000
(Riures)

278
00:11:39,000 --> 00:11:41,000
Jo vaig dir: "què significa això?"

279
00:11:41,000 --> 00:11:44,000
Ells em van dir: "Bé. jo només dic, ja saps,

280
00:11:44,000 --> 00:11:46,000
que no duguis la teva vara de medir."

281
00:11:46,000 --> 00:11:49,000
Jo vaig dir: "val."

282
00:11:51,000 --> 00:11:53,000
Així que vaig trobar una terapeuta.

283
00:11:53,000 --> 00:11:56,000
Diana. A la meva primera cita

284
00:11:56,000 --> 00:11:58,000
vaig dur una llista

285
00:11:58,000 --> 00:12:01,000
de com viu la gent de tot cor i vaig seure.

286
00:12:01,000 --> 00:12:03,000
Ella em va dir: "Com estàs?"

287
00:12:03,000 --> 00:12:06,000
Jo vaig dir: "bé, estic bé."

288
00:12:06,000 --> 00:12:08,000
Ella va dir: "què passa, donçs?"

289
00:12:08,000 --> 00:12:11,000
I això és una terapeuta que passa consulta a altres terapeutes,

290
00:12:11,000 --> 00:12:13,000
perquè nosaltres hem d'anar a aquests,

291
00:12:13,000 --> 00:12:16,000
perquè la seva vara de medir disbarats és molt bona.

292
00:12:16,000 --> 00:12:18,000
(Riures)

293
00:12:18,000 --> 00:12:20,000
Així li vaig dir:

294
00:12:20,000 --> 00:12:22,000
"Mira, el que passa és que estic lluitant."

295
00:12:22,000 --> 00:12:24,000
Ella va dir: "I contra què lluites?"

296
00:12:24,000 --> 00:12:27,000
Jo vaig dir: "Bé, tinc un problema amb la vulnerabilitat.

297
00:12:27,000 --> 00:12:30,000
I sé que la vulnerabilitat és el nucli

298
00:12:30,000 --> 00:12:32,000
de la vergonya i la por

299
00:12:32,000 --> 00:12:34,000
i la nostra lluita per la dignitat,

300
00:12:34,000 --> 00:12:37,000
però sembla ser que també és el bressol

301
00:12:37,000 --> 00:12:40,000
de l'alegria, la creativitat,

302
00:12:40,000 --> 00:12:42,000
la pertenència, l'amor.

303
00:12:42,000 --> 00:12:44,000
I crec que tinc un problema

304
00:12:44,000 --> 00:12:47,000
i necessito ajuda.

305
00:12:47,000 --> 00:12:49,000
Però, deixi'm dir-li a la bestreta que

306
00:12:49,000 --> 00:12:51,000
res de parlar de la familia,

307
00:12:51,000 --> 00:12:53,000
ni de l'infància ni merdes d'aquestes.

308
00:12:53,000 --> 00:12:55,000
(Riures)

309
00:12:55,000 --> 00:12:58,000
Només necessito estratègies."

310
00:12:58,000 --> 00:13:02,000
(Riures)

311
00:13:02,000 --> 00:13:05,000
(Aplaudiment)

312
00:13:05,000 --> 00:13:07,000
Gràcies.

313
00:13:09,000 --> 00:13:12,000
I ella em mira així...

314
00:13:12,000 --> 00:13:14,000
(Riures)

315
00:13:14,000 --> 00:13:17,000
I jo li dic: "Això no és bò, oi que no?"

316
00:13:17,000 --> 00:13:20,000
I ella em respon: "No és ni bò ni dolent.

317
00:13:20,000 --> 00:13:22,000
(Riures)

318
00:13:22,000 --> 00:13:24,000
Només és el que és."

319
00:13:24,000 --> 00:13:27,000
I jo vaig dir: "Bon Déu meu, això no te bona pinta."

320
00:13:27,000 --> 00:13:30,000
(Riures)

321
00:13:30,000 --> 00:13:32,000
I no en tenia però si que en tenia.

322
00:13:32,000 --> 00:13:35,000
I em va costar un any.

323
00:13:35,000 --> 00:13:37,000
I ja saben que hi ha gent que

324
00:13:37,000 --> 00:13:40,000
quan se'n adonen que la vulnerabilitat i la tendresa són importants,

325
00:13:40,000 --> 00:13:43,000
es rendeixen i l'accepten.

326
00:13:43,000 --> 00:13:45,000
A: jo no sóc així,

327
00:13:45,000 --> 00:13:48,000
i B: Ni tan sols em junto amb gent així.

328
00:13:48,000 --> 00:13:51,000
(Riures)

329
00:13:51,000 --> 00:13:54,000
Per mi va ser un any de lluita constant.

330
00:13:54,000 --> 00:13:56,000
Va ser una baralla de carrer fogosa.

331
00:13:56,000 --> 00:13:58,000
La vulnerabilitat empenyia, jo li tornava l'empenta

332
00:13:58,000 --> 00:14:01,000
Vaig perdre la baralla,

333
00:14:01,000 --> 00:14:03,000
però probablement vaig recuperar la meva vida.

334
00:14:03,000 --> 00:14:05,000
Així que vaig tornar a la meva investigació

335
00:14:05,000 --> 00:14:07,000
i vaig passar el pròxim parell d'anys

336
00:14:07,000 --> 00:14:10,000
intentant de totes totes, entendre a la gent de 'tot cor',

337
00:14:10,000 --> 00:14:12,000
les eleccions que feien,

338
00:14:12,000 --> 00:14:14,000
i el que nosaltres feim

339
00:14:14,000 --> 00:14:16,000
amb la vulnerabilitat.

340
00:14:16,000 --> 00:14:18,000
Per què lluitem tant contra aquesta?

341
00:14:18,000 --> 00:14:21,000
Sóc l'única que lluita amb la vulnerabilitat?

342
00:14:21,000 --> 00:14:23,000
No.

343
00:14:23,000 --> 00:14:25,000
Així que això és el que vaig aprendre:

344
00:14:26,000 --> 00:14:29,000
anestesiem la vulnerabilitat,

345
00:14:29,000 --> 00:14:31,000
quan esperem la trucada.

346
00:14:31,000 --> 00:14:33,000
Té gràcia, vaig enviar una cosa pel Twitter i el Facebook

347
00:14:33,000 --> 00:14:35,000
que diu: "Com definiries la vulnerablitat?"

348
00:14:35,000 --> 00:14:37,000
Què et fa sentir vulnerable?

349
00:14:37,000 --> 00:14:40,000
I en l'espai d'una hora, vaig rebre 150 respostes.

350
00:14:40,000 --> 00:14:42,000
Perque volia saber

351
00:14:42,000 --> 00:14:44,000
que passa allà fora.

352
00:14:45,000 --> 00:14:47,000
Haver de demanar ajuda al meu marit

353
00:14:47,000 --> 00:14:50,000
perquè estic malalta i fa poc que ens hem casat;

354
00:14:50,000 --> 00:14:53,000
iniciar sexe amb el meu marit;

355
00:14:53,000 --> 00:14:55,000
iniciar sexe amb la meva dona;

356
00:14:55,000 --> 00:14:58,000
ser rebutjat; demanar a algú per sortir;

357
00:14:58,000 --> 00:15:00,000
esperar que el doctor em truqui;

358
00:15:00,000 --> 00:15:03,000
ser despedit, despedir a la gent;

359
00:15:03,000 --> 00:15:05,000
això és el món en el qual vivim.

360
00:15:05,000 --> 00:15:08,000
Vivim en un món vulnerable.

361
00:15:08,000 --> 00:15:10,000
I una manera que usem per combatre'l

362
00:15:10,000 --> 00:15:12,000
és anestesiant la vulnerabilitat.

363
00:15:12,000 --> 00:15:14,000
I crec que tenim evidència

364
00:15:14,000 --> 00:15:16,000
i no és l'única raò per la qual aquesta evidència existeix,

365
00:15:16,000 --> 00:15:18,000
però crec que és una causa principal,

366
00:15:18,000 --> 00:15:22,000
som els adultes que més en deute estan,

367
00:15:22,000 --> 00:15:25,000
més obesos

368
00:15:25,000 --> 00:15:28,000
adictes i medicats

369
00:15:28,000 --> 00:15:30,000
de l'història dels E.E.U.U

370
00:15:33,000 --> 00:15:36,000
El problema és, i això ho vaig saber per aquesta investigació,

371
00:15:36,000 --> 00:15:39,000
que no és pot anestesiar l'emoció de manera selectiva.

372
00:15:40,000 --> 00:15:43,000
No pots dir: "aquí està tot el dolent.

373
00:15:43,000 --> 00:15:45,000
Aquí està la vulnerabilitat, la pena, la vergonya,

374
00:15:45,000 --> 00:15:47,000
la por, la decpció,

375
00:15:47,000 --> 00:15:49,000
no vull sentir ninguna d'aquestes emocions.

376
00:15:49,000 --> 00:15:52,000
Em prendré un parell de cervesses i una madelena de plàtan amb nous."

377
00:15:52,000 --> 00:15:54,000
(Riures)

378
00:15:54,000 --> 00:15:56,000
No vull sentir res d'això.

379
00:15:56,000 --> 00:15:58,000
I sé que aquests riures denotenen coneixement.

380
00:15:58,000 --> 00:16:01,000
Jo em guanyo la vida furgant en la seva.

381
00:16:01,000 --> 00:16:03,000
Bon Déu meu.

382
00:16:03,000 --> 00:16:05,000
(Riures)

383
00:16:05,000 --> 00:16:08,000
No podem anestesiar aquests sentiments

384
00:16:08,000 --> 00:16:10,000
sense anestesiar les nostres emocions.

385
00:16:10,000 --> 00:16:12,000
No podem anestesiar de manera selectiva.

386
00:16:12,000 --> 00:16:15,000
Així que quan anestesiem aquests,

387
00:16:15,000 --> 00:16:17,000
anestesiem l'alegria,

388
00:16:17,000 --> 00:16:19,000
anestesiem la gratitut,

389
00:16:19,000 --> 00:16:21,000
anestesiem la felicitat.

390
00:16:21,000 --> 00:16:24,000
I després estem tristos,

391
00:16:24,000 --> 00:16:26,000
i cerquem un propòsit i un sentit,

392
00:16:26,000 --> 00:16:28,000
i llavors ens sentim vulnerables,

393
00:16:28,000 --> 00:16:31,000
i ens prenem un parell de cervesses i una madelena de plàtan amb nous.

394
00:16:31,000 --> 00:16:34,000
I esdevé un cercle perillós.

395
00:16:36,000 --> 00:16:39,000
Una de les coses en les que crec que hem de pensar

396
00:16:39,000 --> 00:16:41,000
és per què i com anestesiem.

397
00:16:41,000 --> 00:16:44,000
I no té perque ser només per adicció.

398
00:16:44,000 --> 00:16:46,000
Una cosa que feim

399
00:16:46,000 --> 00:16:49,000
és fer de tota incertesa una certesa.

400
00:16:50,000 --> 00:16:53,000
La religió ha passat de creure en la fe i el misteri

401
00:16:53,000 --> 00:16:55,000
a la certesa.

402
00:16:55,000 --> 00:16:58,000
Jo tinc raò, tu no. Així que calla...

403
00:16:58,000 --> 00:17:00,000
Així és.

404
00:17:00,000 --> 00:17:02,000
Només certesa.

405
00:17:02,000 --> 00:17:04,000
Quant més espantats estem, més vulnerables som,

406
00:17:04,000 --> 00:17:06,000
més por tenim.

407
00:17:06,000 --> 00:17:08,000
Així és la política avui dia.

408
00:17:08,000 --> 00:17:10,000
Ja no hi ha discurs.

409
00:17:10,000 --> 00:17:12,000
No hi ha conversa.

410
00:17:12,000 --> 00:17:14,000
Només hi ha culpa.

411
00:17:14,000 --> 00:17:17,000
Saben com aquesta investigació descriu la culpa?

412
00:17:17,000 --> 00:17:20,000
Una manera de descarregar dolor i incomoditat.

413
00:17:21,000 --> 00:17:23,000
Nosaltres perfeccionem.

414
00:17:23,000 --> 00:17:26,000
Si hi ha algú que vol que la seva vida siga així, sóc jo

415
00:17:26,000 --> 00:17:28,000
però, no funciona.

416
00:17:28,000 --> 00:17:30,000
Perquè el que feim és treure grassa de les nostres natges

417
00:17:30,000 --> 00:17:32,000
i ens la posem a les galtes.

418
00:17:32,000 --> 00:17:35,000
(Riures)

419
00:17:35,000 --> 00:17:37,000
Espero que dins de cent anys,

420
00:17:37,000 --> 00:17:39,000
la gent mirarà enrere i dirà: Guau!

421
00:17:39,000 --> 00:17:41,000
(Riures)

422
00:17:41,000 --> 00:17:43,000
I perfeccionem, molt perillosament,

423
00:17:43,000 --> 00:17:45,000
els nostres fills.

424
00:17:45,000 --> 00:17:47,000
Deixin-me que els hi digui que pensem dels nostres fills.

425
00:17:47,000 --> 00:17:50,000
Neixen disenyats per lluitar.

426
00:17:50,000 --> 00:17:53,000
I quan agafes aquests nadons perfectes en els teus braços,

427
00:17:53,000 --> 00:17:55,000
la nostra feina no és dir: "Mira-la, és perfecte.

428
00:17:55,000 --> 00:17:57,000
La meva feina és mantenir-la perfecte,

429
00:17:57,000 --> 00:18:00,000
assegurar-me que entra en l'equip de tennis a quart curs i a Yale a sisè."

430
00:18:00,000 --> 00:18:02,000
Aquesta no és la nostra feina.

431
00:18:02,000 --> 00:18:04,000
La nostra feina consisteix en mirar i dir:

432
00:18:04,000 --> 00:18:07,000
"Saps què? No ets perfecte i estàs disenyada per lluitar,

433
00:18:07,000 --> 00:18:09,000
però et mereixes ser estimada i pertenyir."

434
00:18:09,000 --> 00:18:11,000
Aquesta és la nostra feina.

435
00:18:11,000 --> 00:18:13,000
Ensenyin-me una generació de nens educats així,

436
00:18:13,000 --> 00:18:16,000
i acabarem els poblemes que jo penso que tenim avui.

437
00:18:16,000 --> 00:18:20,000
Feim veure que el que feim

438
00:18:20,000 --> 00:18:23,000
no afecta als altres.

439
00:18:23,000 --> 00:18:25,000
Feim això en la nostra vida privada.

440
00:18:25,000 --> 00:18:27,000
Ho feim en les empreses;

441
00:18:27,000 --> 00:18:29,000
ja sigui un rescat financer o un vessament de petroli,

442
00:18:29,000 --> 00:18:31,000
un record;

443
00:18:31,000 --> 00:18:33,000
fingim que el que feim

444
00:18:33,000 --> 00:18:36,000
no té un gran impacte en altre gent.

445
00:18:36,000 --> 00:18:39,000
M'agradaria dir-li a les empreses: "no ens mamem el dit.

446
00:18:40,000 --> 00:18:42,000
Només necessitem que sigueu autèntics i reals

447
00:18:42,000 --> 00:18:44,000
i que digueu: Ho sentim.

448
00:18:44,000 --> 00:18:47,000
Ho solucionarem."

449
00:18:50,000 --> 00:18:52,000
Però, hi ha una altra manera, i vull acabar compartint això .

450
00:18:52,000 --> 00:18:54,000
Això és el que he trobat:

451
00:18:54,000 --> 00:18:56,000
deixem que ens vegin,

452
00:18:56,000 --> 00:18:58,000
que ens vegin en profunditat,

453
00:18:58,000 --> 00:19:01,000
amb vulnerabilitat;

454
00:19:01,000 --> 00:19:03,000
estimem de tot cor,

455
00:19:03,000 --> 00:19:05,000
tot i que no hi ha cap garantia,

456
00:19:05,000 --> 00:19:07,000
i això és molt difícil,

457
00:19:07,000 --> 00:19:10,000
i els hi puc dir com a mare, que això és terriblement difícil,

458
00:19:12,000 --> 00:19:15,000
practiquem gratitut i alegria

459
00:19:15,000 --> 00:19:17,000
en aquells moments de terror,

460
00:19:17,000 --> 00:19:19,000
quan ens preguntem: "Puc estimar-te tant?

461
00:19:19,000 --> 00:19:21,000
Puc creure en això tan apassionadament?

462
00:19:21,000 --> 00:19:24,000
Puc ser tan fervent amb això?"

463
00:19:24,000 --> 00:19:26,000
Només ser capaç de parar, i en voltes de pensar que succeirà una catàstrofe,

464
00:19:26,000 --> 00:19:29,000
dir: "estic tan agraïda,

465
00:19:29,000 --> 00:19:32,000
perquè sentir-me tan vulnerable significa que sóc viva."

466
00:19:33,000 --> 00:19:36,000
I per últim, el que crec que és el més important,

467
00:19:36,000 --> 00:19:39,000
és creure que som suficients.

468
00:19:39,000 --> 00:19:41,000
Perquè quan treballem des d'un espai

469
00:19:41,000 --> 00:19:44,000
on creiem ser suficients,

470
00:19:45,000 --> 00:19:48,000
llavors parem de cridar i comencem a escoltar,

471
00:19:49,000 --> 00:19:51,000
som més amables i gentils amb la gent que ens rodetja,

472
00:19:51,000 --> 00:19:54,000
i som més amables i gentils amb nosaltres mateixos.

473
00:19:54,000 --> 00:19:56,000
Això és tot, gràcies.

474
00:19:56,000 --> 00:19:59,000
(Aplaudiment)