-
Tots som avui aquí
per poder compartir
-
l’aniversari
segur que sabreu de qui...
-
Obriu els ulls,
mireu al voltant i així...
-
Era un pobret nen
enmig de mil dones.
-
“Deixa això!”, “Vols parar?”
“Ets un bitxo!”, “A estudiar!”
-
Ha passat el temps i
segueixes igual que ahir...
-
que ahir.
-
Pere, ja fa molts anys,
-
jugàvem al terrat
i a la piscina a Can Amat.
-
Pere, te’n recordes, del Sant Miquel?
-
i del Centre i les històries del Manel?
-
Pere, uuuuuuh,
-
atleta, esquiador, alpinista, cantant,
músic i entusiasta.
-
Ets un crack! Ets un crack!
Això és la teva empremta.
-
Segueixes endavant
-
estudis i treballs,
MIR a Lleida, avui al CUAP.
-
Però, no et despistis,
que ara ve el millor:
-
L’Andrea i la Marta ben aprop.
-
Pere, uuuuh,
-
I vas trobar l'Amor
-
amb la Bego
que va venir acompanyada!!
-
Veig un home molt guapot...
Que potser és el metge?
-
Subirana! Subirana!
Mal de cap, recepti’m algo!
-
Pere, el nen avui té febre,
què li dono i que puc fer??
-
Ibuprofeno! Ibuprofeno!
-
Millor, Paracetamol...
Magnífico, oh, oh, oh, oh!
-
Aquell pobret nen, envoltat de germanes,
-
ara envoltat de filles i gendres
a Sant Andreu, i se’l veu molt feliç.
-
Amb la Bego han format una gran família:
-
ANDREA! Qui?? La Subi o la Ros?
Quin follón!
-
PATRÍCIA, per què arribes tan tard?
Quin follón!
-
I MARTA! És l’hora de sopar!!
(quin follón) Hora de sopar!
Hora de sopar!
-
Oh, oh, oh, oh...
Prou! Prou! Prou! Prou! Prou!
-
Bego mía, Bego mía, Bego mía, quin follón!
-
Pro viure així em dóna molta marxa a mi, a mi, a mi...
-
Saps que sempre amb nosaltres hi podràs comptar!
-
Amb les teves germanes, nebots i cunyats!
-
Oh! Pere
Escolta’m molt bé, Pere!
-
Som al teu costat,
Som al teu costat, per sempre!
-
Tots t’estimem, Pere,
Això és així:
-
Tots volem que siguis
-
Tots volem que siguis... Feliç!!