Com es pot salvar un idioma de l'extinció?

En els pròxims 80 anys podrien arribar a desaparèixer fins a 3.000 idiomes i, en el procés, silenciar cultures senceres. En aquesta xerrada curta, l'activista per les llengües Daniel Bögre Udell ens ensenya quins nous mètodes per revifar idiomes ancestrals i reconstruir tradicions s'estan descobrint arreu i ens anima a investigar la llengua dels nostres avantpassats. Diu que una forma molt important de ser un mateix és recuperar el teu idioma i acceptar la teva cultura.

Els idiomes no moren de forma natural.

La gent abandona
l'idioma matern perquè se'ls obliga.

Sovint, la pressió és política.

El 1892,

el general Richard Henry Pratt

va dir que l'única alternativa

a matar cultures indígenes
era matar els indígenes.

Mata l'indi, va dir, però salva l'home.

I fins al 1978, això va fer el govern.

Va separar els nens indígenes
de les seves famílies

i els va obligar a anar a internats
on se'ls assignava un nom anglès

i se'ls castigava
si parlaven en el seu idioma.

L'assimilació complementava
el genocidi.

Ara hi ha set mil idiomes vius,

però molt pocs tenen
reconeixement governamental

o presència a Internet.

Per la gent de la majoria de les cultures

la globalització és
extremament isoladora.

Equival a abandonar el teu idioma
pel d'algú altre.

I si res no canvia,

podrien arribar a desaparèixer
fins a 3.000 idiomes en 80 anys.

Però les coses van canviant.

Per tot el món,

la gent està revifant idiomes ancestrals

i reconstruint la seva cultura.

Pel que sabem, la reclamació lingüística

va començar el segle XIX,
durant l'ascens de l'antisemitisme,

quan la comunitat jueva va utilitzar
la seva llengua ancestral, l'hebreu,

com un mètode de revitalització cultural.

Tot i haver estat en desús
durant més de mil anys,

s'havia conservat bé
en llibres de religió i filosofia jueves.

Els activistes jueus van estudiar-la
i ensenyar-la als seus fills,

i van educar els primers parlants nadius
en gairebé cent generacions.

Ara, és la llengua materna
de cinc milions de jueus.

I, almenys per mi,

un anglòfon assimilat
de la diàspora jueva,

un pilar de sobirania cultural.

Dos mil anys més tard,

encara som aquí.

Fins fa poc,

la revitalització de l'hebreu
era una anomalia.

Hi ha pocs idiomes
tan ben conservats com el nostre,

i, a més, la creació d'Israel,

el primer estat jueu en més de mil anys,

va aportar un espai
per l'us diari de l'hebreu.

És a dir, que no s'ha donat
una oportunitat a la majoria de cultures.

(Vídeo) Bona tarda, em dic Elizabeth

i visc a Cornualla.

Això era còrnic,

l'idioma ancestral de Cornualla,

que tècnicament ara és
un comtat del sud d'Anglaterra.

Al segle XX els activistes còrnics
van lluitar per la seva cultura.

L'idioma feia més de cent anys
que estava en dessús,

però van usar antics llibres i
obres de teatre per ensenyar-lo als fills.

Però la nova generació
de parlants de còrnic

estava escampada per Cornualla

i no podien parlar l'idioma amb llibertat.

Cap al 1990,
el còrnic s'havia revitalitzat,

però no prosperava.

A principis del 2000, els parlants
de còrnic es van trobar en línia

i van usar la xarxa per parlar a diari.

Van organitzar trobades
setmanals o mensuals

per reunir-se i poder parlar en públic.

Ara, algunes escoles ensenyen el còrnic.

Hi ha rètols en còrnic,

anuncis de gelats,

la Viquipèdia i fins i tot memes.

(Riures)

(Riures)

Amb el seu idioma intacte de nou,

els còrnics han aconseguit
que se'ls reconegui

com a part de la nació cèltica
junt amb Irlanda, Escòcia i Gal·les.

Van mirar enrere
als segles d'assimilació forçosa

i van dir: "No som un comtat d'Anglaterra.

Som una nació de ple dret

i seguim aquí.

I no són pas els únics.

La tribu Tunica-Biloxi de Louisiana
revitalitza el seu idioma ancestral.

(Vídeo) Em dic Teyanna.

Els meus amics em diuen
"Tempesta silenciosa".

Va començar els anys vuitanta,

quan Donna Pierite i la seva família

van començar a anar
a Baton Rouge i Nova Orleans

per fotocopiar diccionaris antics
emmagatzemats en arxius universitaris.

L’objectiu era estudiar el tunica,

ensenyar-lo als nens
i compartir-lo amb la comunitat.

Ara, lideren un renaixement de tunica.

Des del 2014, hi ha prop de 100 parlants
a les classes d’immersió lingüística

i, segons un cens del 2017,

32 nous parlants,

alguns dels quals,
com la filla de Donna Elisabeth,

l'ensenyen als seus fills.

Aquests nous parlants creen contingut,

vídeos de Facebook i també memes.

(Rialles)

(Rialles)

(Rialles)

I com més publiquen,

més inspiren altres
tunica a implicar-s'hi.

Fa poc, una membre tribal resident a Texas
va escriure a Elisabeth per Facebook,

preguntant-li com es deia
"beneeix aquestes terres".

Era per un rètol de jardí,

per a ensenyar als veïns
que la seva cultura està viva

i prospera avui dia.

L’hebreu, el còrnic i el tunica

són tres exemples d’un corrent d’activisme
lingüístic a tots els continents.

I siguin parlants de jerseiès
de les Illes del Canal

o parlants de llengua
de signes keniana de Nairobi,

totes les comunitats que treballen
per preservar o reclamar una llengua

tenen una cosa en comú:
els mitjans de comunicació

per compartir i ensenyar la seva llengua.

A mesura que Internet creix,

l'augment de l'accés
i la creació de mitjans,

la conservació i la recuperació
de llengües ancestrals

és ara més possible que mai.

Quines són les vostres
llengües ancestrals?

Les meves són l'hebreu, el jiddisch,
l'hongarès i el gaèlic escocès,

tot i que em van criar en anglès.

Per sort, tots aquests idiomes
estan disponible en línia.

Especialment l'hebreu,
que em venia instal·lat a l'iPhone,

està dispobile a Google Traductor

i fins i tot té autocorrecció.

I encara que el vostre idioma
no estigui tan disponible,

us animo a investigar,

perquè segur que algú, en algun lloc,
ha començat a posar-lo en línia.

Reclamar la vostra llengua
i acceptar la vostra cultura

és una forma molt important de ser
un mateix en l’època de la globalització,

perquè, com recentment
he après a dir en hebreu,

"'nḥnw 'dyyn k'n"

encara som aquí.

Gràcies.

(Aplaudiments)