Com pots ajudar a salvar la papallona monarca i també el planeta.

Les papallones monarques estan morint a una velocitat alarmant a tot el món: una extinció imminent que també podria posar en risc la vida humana. No obstant això, tenim el que cal per ajudar a salvar aquests insectes, diu l'autora Mary Ellen Hannibal: la ciència ciutadana. Aprèn com aquests voluntaris tenen un paper crucial en el recompte i el rescat de la població cada vegada més escassa de la monarca, i com tu pots unir-te a ells per ajudar a protegir la natura. (Estaràs ben acompanyat: Charles Darwin era un científic ciutadà!)

Hola!

Tinc el costum de dir que m'agradaria
que les papallones poguessin parlar,

però últimament m'ho estic replantejant,

ja tenim un món prou escandalós.

Us imagineu a les papallones
xerrant per tot arreu?

M'agradaria, però,
fer una pregunta a les papallones:

quin és el significat de les històries
que els humans expliquem sobre elles?

Perquè, sorprenentment, a tot el món,
les cultures tenen històries semblants,

mitologies similars sobre papallones
que tenen a veure amb l'ànima humana.

Algunes cultures diuen que les papallones
porten l'ànima dels infants

que han mort injustament
o massa aviat,

i altres cultures ens diuen
que les papallones

porten l'ànima dels nostres avantpassats
entre nosaltres.

Aquesta papallona
es diu Kallima inachus.

Per una banda, sembla una bonica papallona

i per l'altra, una fulla,

plega les ales per imitar una fulla
i esquivar els depredadors.

Ara la veus, ara no,

ara s'amaga, ara es mostra.

Potser vam agafar el concepte
de l'ànima humana d'aquesta papallona.

Pot ser que les papallones
tinguin un paper importantíssim

en el més enllà.

Però en aquesta vida, en aquest món,
les papallones tenen greus problemes.

Això és una arna.

Elles i les papallones estan relacionades.
Les arnes solen volar de nit.

Aquesta s'anomena "praedicta" perquè
Darwin va predir que segur que existia.

Així que, avui, més de 60 espècies
de papallones estan en perill

arreu del món,

però, no només això,

els insectes estan disminuint,
més i més.

En els últims 50 anys,

hem perdut gairebé el 50 %
del nombre total de cossos d'insectes.

Això és un desastre.

Podria impactar-nos més seriosament,
i més ràpid que el canvi climàtic,

perquè les papallones no fan massa
per l'ecosistema del qual depenem

però sí que fan molt per altres éssers
de les quals sí depenem,

i el mateix s'aplica
a la vida de tots els insectes.

Els insectes estan a la base
dels nostres sistemes vitals.

No els podem perdre.

La biodiversitat de tot el planeta
es troba en un enorme declivi.

La pèrdua d'hàbitats, els pesticides i
herbicides i l'impacte del canvi climàtic.

La pèrdua d'hàbitats és molt greu,

i aquí és on hem de mirar de millorar-ho

i amb més atenció.

És el pitjor dels moments,

els problemes ens sobrepassen.

Però també és el millor dels moments,
ja que tenim molt bones notícies.

Tenim exactament el que ens cal.

Tenim la plataforma perfecte
per salvar la natura.

S'anomena ciència ciutadana.

La ciència ciutadana es refereix
normalment a gent sense doctorat

que contribueix a la recerca científica.

A vegades també se'n diu
comunitat científica,

referint-se al propòsit comú
de la ciència ciutadana

que és fer alguna cosa pel bé comú.

És ciència amateur,

accelerada per un gran poder informàtic,

l'anàlisi estadística i
els telèfons intel·ligents,

però és una vella pràctica
que les persones sempre han dut a terme.

És ciència amateur.

Les arrels de la ciència professional
es troben en la ciència d'aficionats.

Charles Darwin era ciutadà científic.

Ell no tenia cap grau avançat
i treballava únicament per ell mateix.

Algú li va mostrar a en Darwin
una orquídia estrella de Madagascar,

que té un esperó d'uns 30 cm,

l'esperó és la part de la flor
que conté el nèctar.

Aquesta persona la va mostrar a Darwin
i va dir:

"Això demostra que l'evolució
no es produeix de forma natural.

Aquesta flor demostra que només Déu
pot crear aquestes criatures tan estranyes

i d'aspecte tan complex en aquest planeta,

perquè cap insecte
seria capaç de pol·linitzar-les.

Ha de ser Déu qui les crea".

I Darwin va dir: "No, estic segur
que en algun lloc hi ha un insecte

amb una probòscide prou llarga
per pol·linitzar aquesta orquídia".

I tenia raó.

Aquest és un mapa de la papallona monarca.

Aquesta papallona té una història diferent

que aquella arna en particular,

però reflecteix el mateix tipus
d'idea fonamental que tenia Darwin,

anomenada coevolució.

La coevolució és el nucli
del funcionament de la natura,

i també el centre dels problemes
que està patint la natura avui en dia.

Amb el temps, les arnes van desenvolupar
probòscides més llargues,

així que la planta va desenvolupar
un esperó més llarg.

Durant milions d'anys,

la planta i l'arna
van crear una relació

en la qual es milloraven mútuament
les possibilitats de supervivència.

La papallona monarca té un tipus diferent
de relació coevolutiva

i, avui en dia, és aquí
on radica el problema

per aquesta papallona.

Aquest és un mapa de la migració
de la papallona monarca.

La monarca fa una cosa meravellosa,

i és que al llarg de l'any

recorre tota Nord-amèrica.

Això ho fa en quatre o cinc generacions.

Les primeres generacions
només viuen un parell de setmanes.

S'aparellen, posen els ous i moren.

Neix la següent generació de papallones
i fan la pròxima etapa del viatge.

Ningú sap com ho fan.

Quan neix la cinquena generació,
i aquesta és la que més temps viu,

passen l'hivern a Mèxic i a Califòrnia.

Quan arriba aquest moment,

les papallones tornen al lloc
d'on venien les seves predecessores,

tot hi mai abans no haver estat allà,

ni haver-hi estat
cap dels seus parents pròxims.

No sabem com ho fan.

La raó per la qual sabem
que fan aquest tipus de migració,

tot hi que encara tenim
moltes preguntes sense resposta

sobre aquesta migració,

és per la ciència ciutadana.

Durant dècades,
la gent ha anat fent observacions

de les papallones monarques,
d'on i quan les veuen,

i han aportat aquestes observacions
a plataformes com Journey North.

Aquest mapa mostra algunes observacions
de papallones pujades a Journey North.

Com podeu veure,
el color dels punts

marca el moment de l'any
en que es van fer les observacions.

Aquest gran nombre de dades
va a parar a un lloc com Journey North

on creen un mapa
que mostra durant un any

on van les monarques.

També gràcies a la ciència ciutadana

sabem que el nombre de papallones
monarca està disminuint molt.

A la dècada dels 80, de papallones
que passaven l'hivern aquí a Califòrnia,

se'n van comptar 4 milions.

L'any passat, 30.000.

(Públic sorprès)

De 4 milions a 30.000 des dels anys 80.

A la població de la costa est
els hi va una mica millor,

però també estan caient.

Bé, doncs, què farem al respecte?

De manera molt natural,
sense que ningú els hi hagi demanat,

gent d'arreu del continent
està ajudant les papallones monarques.

El nucli del problema per la monarca
és la planta asclepia.

És una altra relació coevolutiva,
i us n'explicaré la història.

Aquesta planta és tòxica.

Conté un verí que ha evolucionat fins a
impedir que els insectes se la mengin,

però la monarca va desenvolupar
una relació diferent,

una estratègia diferent
amb aquesta planta.

La monarca no només tolera la toxina,

sinó que la reté en el seu cos

i així es tornen verinoses
pels seus depredadors.

La monarca pon els ous només
en plantes asclepia,

i les erugues només mengen d'aquesta

perquè necessiten la toxina per crear
el que són com a espècie.

Així doncs, la gent
està plantant asclepia arreu del país,

allà on s'ha perdut
a causa de la destrucció d'hàbitat,

l'ús de pesticides, herbicides
i els impactes del canvi climàtic.

Pots crear un bon hàbitat per papallones
i per la pol·linització en un finestral.

Només cal anar a un viver de la teva zona

i descobrir el que és autòcton
d'allà on vius,

i atrauràs insectes fantàstics.

La ciència ciutadana pot fer molt més
que rescatar la papallona monarca:

té la capacitat d'augmentar

fins els nivells que calguin
per mobilitzar-nos per salvar la natura.

I aquest n'és un exemple:

Es diu City Nature Challenge

i és un projecte
de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia

i del Museu d'Història Natural
de Los Angeles.

Durant quatre anys, aquest projecte
ha promogut a ciutats de tot el món

participar observant la biodiversitat
de cada ciutat.

Ja hi ha al voltant d'un milió
d'observacions de la biodiversitat

recollides per persones
d'arreu del món aquest abril.

L'any passat va guanyar Sud-àfrica,
un disgust per San Francisco.

(Riures)

Mireu-los, tenen
molta més biodiversitat que nosaltres.

És molt interessant
el que es revela quan comences a veure

quins són els recursos naturals
d'on vius,

perquè a mesura que avancem,
volem viure on hi hagi més biodiversitat.

Per cert, la ciència ciutadana és una eina
molt bona per la justícia social

i els objectius de justícia ambiental,
ens ajuda a assolir-los.

Cal tenir dades
i cal poder-ho il·lustrar,

cal senyalar una causa

i llavors cal saber com actuar i atacar

per mirar de recolzar
el problema en qüestió.

Crec que el projecte City Nature Challenge
hauria de ser reconegut per l'ONU.

S'havia fet mai un esforç global
en nom de la natura

d'una manera tan coordinada?

És increïble, és fantàstic,

i és realment un moviment popular,

i aconseguim informació molt interessant
sobre les papallones i altres criatures

quan fem aquests estudis.

El City Nature Challenge funciona
amb una eina anomenada iNaturalist,

i aquesta és la droga d'entrada
a la ciència ciutadana!

(Riures)

Us recomano registrar-vos-hi
des d'un ordinador

i després descarregar
l'aplicació al mòbil.

Amb iNaturalist, fas una foto d'un ocell,
un insecte, una serp, el que sigui,

i una funció d'intel·ligència artificial
i un sistema de verificació per experts

s'encarreguen de verificar
aquesta observació.

L'aplicació posa data, hora, latitud
i longitud a aquesta observació,

i la geolocalitza.

Això són les dades, la ciència
de la ciència ciutadana.

Llavors aquestes dades es comparteixen

i aquest acte de compartir
és l'ànima de la ciència ciutadana.

Quan compartim informació,

podem veure el que passa
de manera molt més àmplia.

No hi ha manera de veure
el procés migratori de la monarca

sense compartir la informació
que s'ha recollit durant dècades,

veient el cor i l'ànima
del funcionament de la natura

a través de la ciència ciutadana.

Aquesta és una papallona blava Xerces,

que es va extingir quan va perdre
el seu hàbitat al parc de Golden Gate.

Tenia una relació coevolutiva amb
una formiga, i això és una altra història.

(Riures)

Acabaré demanant-vos que,

si us plau, participeu en la ciència
ciutadana d'una manera o altra.

És una tasca increïblement positiva.

Cal un exèrcit de persones
per fer-ho funcionar.

I tan sols afegiré
que crec que les papallones

ja tenen prou problemes

com per haver de carregar
l'ànima dels humans.

(Riures)

Però hi ha molt que no sabem, oi?

I totes aquelles històries,
què ens volen dir?

Potser la nostra ànima va coevolucionar
amb les papallones?

La veritat és que estem connectats a elles
d'una manera més profunda del que sabem,

i el misteri de la papallona
mai serà resolt

si no les salvem.

Així doncs, si us plau, uniu-vos a mi
i ajudem a salvar la natura.

Gràcies.

(Aplaudiments)