[música etèria]
La història de les nostres comunitats,
els éssers humans i la nació
va començar fa molt, molt de temps.
[música]
De fet, fa mes de 60.000 anys.
[música]
Llavors la nostra cultura i
la nostra llei
van començar a prosperar.
[música]
Sabíem qui érem i
on pertanyíem
Cuidàvem de la nostra terra,
del nostre mar
i de nosaltres mateixos.
Menjàvem aliments sans.
Vivíem de la terra,
complíem la llei i
seguíem les pistes de son
Les famílies, els nens,
eren feliços.
Teníen el cap i el cor forts
perque eren on pertanyíen.
[musica]
[batecs del cor lents]
Pero, llavors...
tot va canviar.
Va arribar la colonització,
portant guerra, malaltia, fam.
Violencia.
I la destrucció i violació
de les nostres lleis culturals
llocs sagrats,
families i comunitats.
Ens van negar la nostra coneixement,
idioma, cerimonies, e identitat.
Les coses que ens indican
qui som i on pertenyem.
I les vincules amb la terra i
la comunitat es van afeblir.
I llavors,
envs van quitar els nens.
Els van canviar el nom,
i despullar-los de la seva identitat.
Els van dir que el poble aborígen
era dolent.
Pitjor encara,
els van dir
que els seus pares i avis
no els estimaven.
Va continuar durant anys.
Aquells nens es van anomenar
la «generació perduda».
Els nens no van rebre amor,
i van sufrir abus fisica,
emocional i sexual.
Aixo va produir ferides molt
profundes
i complexes.
Va deixar cicatriu que encara es sent
a nivel personal, social,
espritual, i colectiu.
En la epoca quan va
comencar la nostra historia
vam criar les families de manera cultural
que va fer sobreviure i
prosperar el poble
de generacio en generacio.
El poble era forta
i la cultua fluia
i nos curava en els moments dolorosos.
Pero, des del trauma de colonitzacio
i les generacions perdudes
no hem pogut curar com abans.
Sense voler hem passat
aquest trauma als nostres fills,
al compartir les histories tristes
i fer que siguin testiguis al nostre dolor.
Aixo es diu la transmissió
intergeneracional del trauma
Avui en dia les símptomes
es manifesten en
relacions trencades,
families desconnectades,
el violenci, el suicidi,
i l'abús de drogues i d'alcohol
Pero la nostra historia
no acaba aqui
Encara tenim el cor i el cap fort
i sabem
qui erem i on pertenyem.
Al crear comunitats fortes i segures,
ajudar a liberar les families del dolor,
tornar a la nostra cultura,
i construir una identitat forta,
podem para el cicle del trauma
i crear un canvi positiu intergeneracional
a per prosperar
els 60.000 anys seguents.
Hi ha coses senzilles que
pot fer cadascú
a curar el trauma.
Visita
healingfoundation.org.au
per saber-ne més.