WEBVTT

00:00:00.810 --> 00:00:04.841
M'agradaria explicar-vos una història 
sobre la mort i l'arquitectura.

NOTE Paragraph

00:00:04.841 --> 00:00:09.471
Fa cent anys, ens moríem 
d'infeccions, com la pneumònia,

00:00:09.471 --> 00:00:12.768
que, si ens agafaven fort
se'ns enduien ben de pressa.

00:00:12.768 --> 00:00:16.502
Normalment ens moríem a casa, 
al llit, cuidats per la família,

00:00:16.502 --> 00:00:18.294
això era la opció més normal

00:00:18.294 --> 00:00:20.884
perquè la majoria
no tenia accés a la medicina.

NOTE Paragraph

00:00:21.614 --> 00:00:24.393
Al segle XX van cambiar
molt les coses.

00:00:24.393 --> 00:00:26.490
Noves medecines, com la penicil·lina,

00:00:26.490 --> 00:00:28.975
permetien curar 
les malalties infeccioses.

00:00:28.975 --> 00:00:32.249
Es van inventar noves tecnologies,
com els raigs X.

00:00:32.249 --> 00:00:34.501
I com que eren tan grans i cares,

00:00:34.501 --> 00:00:37.519
calia construir grans edificis
on posar-les,

00:00:37.519 --> 00:00:39.818
que es van convertir 
en els hospitals moderns.

NOTE Paragraph

00:00:39.818 --> 00:00:41.241
Després de la Segona Guerra Mundial,

00:00:41.241 --> 00:00:43.881
molts països van crear
sistemes de sanitat universals

00:00:43.881 --> 00:00:46.528
perquè tothom pogués accedir 
al tractament necessari.

00:00:46.528 --> 00:00:51.037
I com a resultat, l'esperança de vida
va passar dels 45 anys a principi de segle

00:00:51.037 --> 00:00:52.960
a gairebé el doble avui en dia.

00:00:52.960 --> 00:00:57.058
El segle XX va ser un temps d'optimisme 
sobre el que la ciència ens podia oferir,

00:00:57.058 --> 00:01:00.785
però amb tota aquesta atenció en la vida, 
ens vam oblidar de la mort,

00:01:00.785 --> 00:01:03.190
inclús quan canviava totalment
com veiem la mort.

NOTE Paragraph

00:01:03.580 --> 00:01:04.783
Jo sóc arquitecta

00:01:04.783 --> 00:01:07.595
i durant l'últim any i mig
he investigat aquests canvis

00:01:07.595 --> 00:01:10.919
i el que signifiquen per l'arquitectura
relacionada amb la mort.

00:01:10.919 --> 00:01:14.412
Avui en dia ens morim
de càncer o malalties del cor,

00:01:14.412 --> 00:01:18.408
per tant, molts patirem
un llarg període de malaltia crònica

00:01:18.408 --> 00:01:20.202
al final de la vida.

00:01:20.202 --> 00:01:21.495
Durant aquest període,

00:01:21.495 --> 00:01:26.558
passarem molt de temps
en hospitals, hospicis i residències.

NOTE Paragraph

00:01:26.558 --> 00:01:28.764
Tots hem estat en un hospital modern.

00:01:28.764 --> 00:01:32.154
En coneixem els fluorescents
i els passadissos interminables

00:01:32.154 --> 00:01:35.172
i les cadires incòmodes.

00:01:35.172 --> 00:01:38.934
L'arquitectura dels hospitals
s'ha guanyat la mala reputació que té.

00:01:38.934 --> 00:01:42.091
Però el que sorprèn és que
no sempre havia estat així.

NOTE Paragraph

00:01:42.091 --> 00:01:46.425
Aquest és L'Ospedale degli Innocenti, 
construït el 1419 per Brunelleschi,

00:01:46.425 --> 00:01:50.172
un dels arquitectes més famosos
i influents del seu temps.

00:01:50.172 --> 00:01:53.515
I quan mires aquest edifici i
penses en els hopitals d'avui,

00:01:53.515 --> 00:01:56.603
el que em sorprèn és
l'ambició d'aquest edifici.

00:01:56.603 --> 00:01:58.252
És ben bé un gran edifici.

00:01:58.252 --> 00:02:00.086
Té aquests patis al mig

00:02:00.086 --> 00:02:02.619
perquè les habitacions
tinguin claror i aire fresc,

00:02:02.619 --> 00:02:05.032
i les habitacions són grans
amb els sostres alts,

00:02:05.032 --> 00:02:07.516
perquè siguin més acollidores
per als pacients.

00:02:07.516 --> 00:02:09.281
I és bonic també.

00:02:09.281 --> 00:02:13.112
Sembla que ens haguem oblidat
que això és possible en un hospital.

NOTE Paragraph

00:02:13.112 --> 00:02:17.135
Si volem millors edificis 
on morir, n'hem de parlar,

00:02:17.135 --> 00:02:19.706
però com que el tema de la mort
no ens resulta fàcil

00:02:19.706 --> 00:02:21.146
no en parlem,

00:02:21.146 --> 00:02:24.458
i no qüestionem com la societat 
ens plantegem la mort.

00:02:24.458 --> 00:02:27.632
Una de les coses que més em va sorprendre
de la investigació

00:02:27.632 --> 00:02:29.977
és la facilitat amb què canvien 
les actituds.

00:02:29.977 --> 00:02:32.709
Aquest és el primer crematori 
del Regne Unit,

00:02:32.709 --> 00:02:35.518
construït a Woking als voltants del 1870.

00:02:35.518 --> 00:02:38.815
Quan el van construir, hi va haver
protestes a la localitat.

00:02:38.815 --> 00:02:43.808
La cremació no era acceptable socialment, 
el 99,8 % de la gent s'enterrava.

00:02:43.808 --> 00:02:47.584
Ara, cent anys després, es crema
en el 75 % dels casos.

00:02:47.584 --> 00:02:50.111
De fet la gent està oberta al canvi

00:02:50.111 --> 00:02:52.512
si hi ha l'oportunitat de parlar-ne.

NOTE Paragraph

00:02:52.512 --> 00:02:55.835
Aquesta conversa sobre la mort
i l'arquitectura

00:02:55.835 --> 00:02:58.994
és el que volia iniciar quan 
vaig fer la meva primera exposició

00:02:58.994 --> 00:03:02.850
a Venècia el juny, 
que es titulava "Mort a Venècia".

00:03:03.760 --> 00:03:05.494
La idea era que fos divertida

00:03:05.494 --> 00:03:07.692
perquè la gent s'hi pogués implicar.

00:03:07.692 --> 00:03:10.947
Aquí hi ha un dels objectes exposats, 
un mapa interactiu de Londres

00:03:10.947 --> 00:03:13.622
que mostra la quantitat del sòl
a la ciutat

00:03:13.622 --> 00:03:15.501
que es dedica a la mort,

00:03:15.501 --> 00:03:17.870
i quan hi passes la mà per sobre,

00:03:17.870 --> 00:03:22.699
el nom del terreny, de l'edifici 
o del cementiri apareix.

00:03:22.699 --> 00:03:25.207
Un altre dels objectes exposats
és una sèrie de postals

00:03:25.207 --> 00:03:27.204
que la gent es pot endur.

00:03:27.204 --> 00:03:29.665
Mostren habitatges, hospitals,

00:03:29.665 --> 00:03:32.080
cementiris i tanatoris,

00:03:32.080 --> 00:03:34.541
i expliquen la història 
dels diferents espais

00:03:34.541 --> 00:03:37.374
pels quals passem
abans i després de la mort.

00:03:37.374 --> 00:03:39.719
Volíem demostrar que
on morim

00:03:39.719 --> 00:03:42.550
és una part clau de com morim.

NOTE Paragraph

00:03:42.970 --> 00:03:47.753
El més extrany és com la gent
va reaccionar a l'exposició,

00:03:47.753 --> 00:03:50.121
especialment a les parts audiovisuals.

00:03:50.121 --> 00:03:53.813
Hi havia gent que ballava, corria, saltava

00:03:53.813 --> 00:03:56.808
intentant activar els objectes 
de maneres diferents

00:03:56.808 --> 00:03:59.252
i hi havia un moment en què paraven

00:03:59.252 --> 00:04:01.986
i recordaven que estaven en una exposició
sobre la mort,

00:04:01.986 --> 00:04:04.610
i que potser no era així com
s'havien de comportar.

00:04:04.610 --> 00:04:07.257
Però de fet, em pregunto
si hi ha una manera

00:04:07.257 --> 00:04:09.532
d'actuar envers la mort.

00:04:09.532 --> 00:04:14.083
I si no, voldria saber 
què creieu que és una bona mort,

00:04:14.083 --> 00:04:17.752
i com hauria de ser l'arquitectura
que l'acompanya,

00:04:17.752 --> 00:04:22.480
i si hauria de ser una mica menys així
i una mica més així.

NOTE Paragraph

00:04:22.480 --> 00:04:23.824
Gràcies.

NOTE Paragraph

00:04:23.824 --> 00:04:26.714
(Aplaudiments)