1
00:00:00,810 --> 00:00:04,841
M'agradaria explicar-vos una història 
sobre la mort i l'arquitectura.

2
00:00:04,841 --> 00:00:09,471
Fa cent anys, ens moríem 
d'infeccions, com la pneumònia,

3
00:00:09,471 --> 00:00:12,768
que, si ens agafaven fort
se'ns enduien ben de pressa.

4
00:00:12,768 --> 00:00:16,502
Normalment ens moríem a casa, 
al llit, cuidats per la família,

5
00:00:16,502 --> 00:00:18,294
això era la opció més normal

6
00:00:18,294 --> 00:00:20,884
perquè la majoria
no tenia accés a la medicina.

7
00:00:21,614 --> 00:00:24,393
Al segle XX van cambiar
molt les coses.

8
00:00:24,393 --> 00:00:26,490
Noves medecines, com la penicil·lina,

9
00:00:26,490 --> 00:00:28,975
permetien curar 
les malalties infeccioses.

10
00:00:28,975 --> 00:00:32,249
Es van inventar noves tecnologies,
com els raigs X.

11
00:00:32,249 --> 00:00:34,501
I com que eren tan grans i cares,

12
00:00:34,501 --> 00:00:37,519
calia construir grans edificis
on posar-les,

13
00:00:37,519 --> 00:00:39,818
que es van convertir 
en els hospitals moderns.

14
00:00:39,818 --> 00:00:41,241
Després de la Segona Guerra Mundial,

15
00:00:41,241 --> 00:00:43,881
molts països van crear
sistemes de sanitat universals

16
00:00:43,881 --> 00:00:46,528
perquè tothom pogués accedir 
al tractament necessari.

17
00:00:46,528 --> 00:00:51,037
I com a resultat, l'esperança de vida
va passar dels 45 anys a principi de segle

18
00:00:51,037 --> 00:00:52,960
a gairebé el doble avui en dia.

19
00:00:52,960 --> 00:00:57,058
El segle XX va ser un temps d'optimisme 
sobre el que la ciència ens podia oferir,

20
00:00:57,058 --> 00:01:00,785
però amb tota aquesta atenció en la vida, 
ens vam oblidar de la mort,

21
00:01:00,785 --> 00:01:03,190
inclús quan canviava totalment
com veiem la mort.

22
00:01:03,580 --> 00:01:04,783
Jo sóc arquitecta

23
00:01:04,783 --> 00:01:07,595
i durant l'últim any i mig
he investigat aquests canvis

24
00:01:07,595 --> 00:01:10,919
i el que signifiquen per l'arquitectura
relacionada amb la mort.

25
00:01:10,919 --> 00:01:14,412
Avui en dia ens morim
de càncer o malalties del cor,

26
00:01:14,412 --> 00:01:18,408
per tant, molts patirem
un llarg període de malaltia crònica

27
00:01:18,408 --> 00:01:20,202
al final de la vida.

28
00:01:20,202 --> 00:01:21,495
Durant aquest període,

29
00:01:21,495 --> 00:01:26,558
passarem molt de temps
en hospitals, hospicis i residències.

30
00:01:26,558 --> 00:01:28,764
Tots hem estat en un hospital modern.

31
00:01:28,764 --> 00:01:32,154
En coneixem els fluorescents
i els passadissos interminables

32
00:01:32,154 --> 00:01:35,172
i les cadires incòmodes.

33
00:01:35,172 --> 00:01:38,934
L'arquitectura dels hospitals
s'ha guanyat la mala reputació que té.

34
00:01:38,934 --> 00:01:42,091
Però el que sorprèn és que
no sempre havia estat així.

35
00:01:42,091 --> 00:01:46,425
Aquest és L'Ospedale degli Innocenti, 
construït el 1419 per Brunelleschi,

36
00:01:46,425 --> 00:01:50,172
un dels arquitectes més famosos
i influents del seu temps.

37
00:01:50,172 --> 00:01:53,515
I quan mires aquest edifici i
penses en els hopitals d'avui,

38
00:01:53,515 --> 00:01:56,603
el que em sorprèn és
l'ambició d'aquest edifici.

39
00:01:56,603 --> 00:01:58,252
És ben bé un gran edifici.

40
00:01:58,252 --> 00:02:00,086
Té aquests patis al mig

41
00:02:00,086 --> 00:02:02,619
perquè les habitacions
tinguin claror i aire fresc,

42
00:02:02,619 --> 00:02:05,032
i les habitacions són grans
amb els sostres alts,

43
00:02:05,032 --> 00:02:07,516
perquè siguin més acollidores
per als pacients.

44
00:02:07,516 --> 00:02:09,281
I és bonic també.

45
00:02:09,281 --> 00:02:13,112
Sembla que ens haguem oblidat
que això és possible en un hospital.

46
00:02:13,112 --> 00:02:17,135
Si volem millors edificis 
on morir, n'hem de parlar,

47
00:02:17,135 --> 00:02:19,706
però com que el tema de la mort
no ens resulta fàcil

48
00:02:19,706 --> 00:02:21,146
no en parlem,

49
00:02:21,146 --> 00:02:24,458
i no qüestionem com la societat 
ens plantegem la mort.

50
00:02:24,458 --> 00:02:27,632
Una de les coses que més em va sorprendre
de la investigació

51
00:02:27,632 --> 00:02:29,977
és la facilitat amb què canvien 
les actituds.

52
00:02:29,977 --> 00:02:32,709
Aquest és el primer crematori 
del Regne Unit,

53
00:02:32,709 --> 00:02:35,518
construït a Woking als voltants del 1870.

54
00:02:35,518 --> 00:02:38,815
Quan el van construir, hi va haver
protestes a la localitat.

55
00:02:38,815 --> 00:02:43,808
La cremació no era acceptable socialment, 
el 99,8 % de la gent s'enterrava.

56
00:02:43,808 --> 00:02:47,584
Ara, cent anys després, es crema
en el 75 % dels casos.

57
00:02:47,584 --> 00:02:50,111
De fet la gent està oberta al canvi

58
00:02:50,111 --> 00:02:52,512
si hi ha l'oportunitat de parlar-ne.

59
00:02:52,512 --> 00:02:55,835
Aquesta conversa sobre la mort
i l'arquitectura

60
00:02:55,835 --> 00:02:58,994
és el que volia iniciar quan 
vaig fer la meva primera exposició

61
00:02:58,994 --> 00:03:02,850
a Venècia el juny, 
que es titulava "Mort a Venècia".

62
00:03:03,760 --> 00:03:05,494
La idea era que fos divertida

63
00:03:05,494 --> 00:03:07,692
perquè la gent s'hi pogués implicar.

64
00:03:07,692 --> 00:03:10,947
Aquí hi ha un dels objectes exposats, 
un mapa interactiu de Londres

65
00:03:10,947 --> 00:03:13,622
que mostra la quantitat del sòl
a la ciutat

66
00:03:13,622 --> 00:03:15,501
que es dedica a la mort,

67
00:03:15,501 --> 00:03:17,870
i quan hi passes la mà per sobre,

68
00:03:17,870 --> 00:03:22,699
el nom del terreny, de l'edifici 
o del cementiri apareix.

69
00:03:22,699 --> 00:03:25,207
Un altre dels objectes exposats
és una sèrie de postals

70
00:03:25,207 --> 00:03:27,204
que la gent es pot endur.

71
00:03:27,204 --> 00:03:29,665
Mostren habitatges, hospitals,

72
00:03:29,665 --> 00:03:32,080
cementiris i tanatoris,

73
00:03:32,080 --> 00:03:34,541
i expliquen la història 
dels diferents espais

74
00:03:34,541 --> 00:03:37,374
pels quals passem
abans i després de la mort.

75
00:03:37,374 --> 00:03:39,719
Volíem demostrar que
on morim

76
00:03:39,719 --> 00:03:42,550
és una part clau de com morim.

77
00:03:42,970 --> 00:03:47,753
El més extrany és com la gent
va reaccionar a l'exposició,

78
00:03:47,753 --> 00:03:50,121
especialment a les parts audiovisuals.

79
00:03:50,121 --> 00:03:53,813
Hi havia gent que ballava, corria, saltava

80
00:03:53,813 --> 00:03:56,808
intentant activar els objectes 
de maneres diferents

81
00:03:56,808 --> 00:03:59,252
i hi havia un moment en què paraven

82
00:03:59,252 --> 00:04:01,986
i recordaven que estaven en una exposició
sobre la mort,

83
00:04:01,986 --> 00:04:04,610
i que potser no era així com
s'havien de comportar.

84
00:04:04,610 --> 00:04:07,257
Però de fet, em pregunto
si hi ha una manera

85
00:04:07,257 --> 00:04:09,532
d'actuar envers la mort.

86
00:04:09,532 --> 00:04:14,083
I si no, voldria saber 
què creieu que és una bona mort,

87
00:04:14,083 --> 00:04:17,752
i com hauria de ser l'arquitectura
que l'acompanya,

88
00:04:17,752 --> 00:04:22,480
i si hauria de ser una mica menys així
i una mica més així.

89
00:04:22,480 --> 00:04:23,824
Gràcies.

90
00:04:23,824 --> 00:04:26,714
(Aplaudiments)