[Liz Magor: Tothom
hauria de tenir un estudi]

Si no soc aquí, hi vull ser.

I vull treballar.

És un lloc tranquil.

Té molt bona llum.

La llum ve de l'oest.

Molta gent no sap que soc aquí.

No tinc el nom a la porta.

Em trobo amb els amics a fora de l'estudi.

És el meu espai, sens dubte.

Treballar pot ser
una situació assossegadora i calmant

on no tinc distraccions.

És com meditar,
però, què en sé jo de meditar?

No gaire.

És una manera de concentrar-me
en una cosa,

en un sol camí,

i això és quelcom plaent.

Sóc aquí pel plaer, d'alguna manera,

encara que no és divertit.

Quan poso el material dins
d'aquest motlle de paper,

llavors sé que el groc sortirà a la superfície.

És part de la meva voluntat
fer que aquests projectes tinguin

vitalitat o vivacitat.

El contingut
vol captar la teva atenció.

El groc empeny la bossa a tenir vida.

Mantinc l'estudi en un estat rudimentari

pel que fa a la tecnologia
i als sistemes que utilitzo.

No inverteixo en equipament,

no sóc una fàbrica.

I això ho faig

per poder deixar el que estigui fent
quan hi estigui interessada

i fer una cosa completament diferent.

Penso i, per tant, necessito moure'm.

Això pot sonar pretensiós,

però és com un lloc
dedicat a la filosofia física.

Parlo molt de les coses
que passen desaparcebudes

o que són sempre presents,
però no ho admetem.

Per mi formen part d'aquesta esfera
perquè són genials.

Això és genial.

Vull que els meus motlles ho retinguin.

Encara que això siguin bombolles d'aire.

Aixó és el davant i això el darrere.

El davant té coses fràgils que surten.

Necessito un estudi molt tranquil,

perquè la feina comença quan reconec

les operacions que són sempre presents
i que no són sorolloses.

Sempre hi són,
però no sempre son reconegudes.

Aquestes son les coses que m'interessen.

Tothom hauria de tenir un estudi.

El govern els hauria de procurar
com a elements saludables.

Perquè és un lloc

on alinees les dissonàncies

i observes detingudament.